Oraon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu grup ètnic, vegeu «oraons».
Infotaula de llenguaOraon
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDistricte de Dinajpur, Thakurgaon District (en) Tradueix, Divisió de Rangpur, Assam, Bihar, Chhattisgarh, Jharkhand, Orissa, Tripura i Bengala Occidental Modifica el valor a Wikidata
EstatBangla Desh i Índia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües dravídiques
llengües dravídiques septentrionals
Kurukh–Malto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturadevanagari i Tolong Siki alphabet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2kru
ISO 639-3kru Modifica el valor a Wikidata
Glottologkuru1301 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekru Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1446 Modifica el valor a Wikidata
IETFkru Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4464 Modifica el valor a Wikidata

L’oraon, kurukh (ˈkʊrʊx)[1] o uranw[2] (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangla Desh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 al Bhutan. Hi ha alguns parlants d'oraon al sud de l'Índia. Està més relacionat amb el brahui i el malto (Paharia). La llengua està catalogada com a "vulnerable" a la llista de llengües amenaçades de la UNESCO.[3] El dialecte kisan tenia uns 206.100 parlants el 2011. El kurukh té diversos noms alternatius com ara uraon, kurux, kunrukh, kunna, urang, morva i birhor. Dos dialectes, l'oraon i el kisan, tenen una intel·ligibilitat del 73% entre ells. L'oraon, sense incloure el kisan, està sent estandarditzat. El kisan està en perill d'extinció amb una taxa de descens del 12,3% entre 1991 i 2001.[4]

Classificació[modifica]

El kurukh pertany al grup dravídic septentrional de la família de llengües dravídiques,[5] que està estretament relacionada amb el sauria paharia i el kumarbhag paharia, que sovint es s'anomenen conjuntament malto.[6]

El kurukh s'escriu en devanagari, escriptura usada també per escriure en sànscrit, hindi, marathi, nepalès i altres llengües indo-àries. Narayan Oraon, un doctor, va inventar l'escriptura tolong siki específicament per al kurukh. S'han publicat molts llibres i revistes a l'escriptura tolong siki. La Societat Literària Kurukh de l'Índia ha estat fonamental per a difondre l'escriptura tolong siki per a la literatura kurukh.

Sociolingüística[modifica]

És parlat per 2.053.000 persones de les tribus oraon i kisan, amb 1.834.000 i 219.000 parlants respectivament. La taxa d’alfabetització és del 23% en oraons i del 17% en kisan. Malgrat la gran quantitat de parlants es considera que la llengua està amenaçada.[7] Els governs de Jharkhand i Chhattisgarh han introduït la llengua kurukh a les escoles amb estudiants majoritaris de Kurukhar. La llengua oranon s'ensenya específicament a les escoles de Jharkhand, Chhattisgarh, Madhya Pradesh, Odisha, Bengala Occidental i Assam.[8]

Fonologia[modifica]

Vocals

El kurukh té cinc vocals cardinals. Cada vocal té contrafons llargs, curts nasalitzats i llargament nasalitzats.[9]

Vocals simples del kurukh
Front Posterior
Alt /i/ /u/
Mitjà /e/ /o/
Baix /a/
Consonants

La següent taula il·lustra l'articulació de les consonants.[9]

Kurukh consonants
Bilabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
pla aspirada plain aspirada plain aspirada plain aspirada plain aspirada
Oclusiva muda p t ʈ ʈʰ c k ʔ
sonora b d ɖ ɖʱ ɟ ɟʱ g
Fricativa s ʃ x h
Nasal m n ɳ ɲ ŋ
Aproximant l j w
Vibrant r
bategant ɽ ɽʰ

Frases de mostra[modifica]

Text oraon Traducció
Nighai ender name hike? Com us dieu?
Nin ekase raadeen? Com esteu? (dona)
Nin ekase raadai? Com esteu? (home)
En kodam radas. Estic bé.
Ikya kaalgadeen ? On aneu? (Girl)
Ikya Kaalgadai ? On aneu? (Boy)
Endra manja? Que passa?
Hae Si
Mala No
En Onna Lagdan. Estic menjant.
Neen Mookha. Mengeu.
Aar onna lagnar. Estan menjant.

Notes[modifica]

  1. «Kurukh». A: Oxford English Dictionary. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005. 
  2. «Glottolog 4.3 - Nepali Kurux». [Consulta: 11 gener 2021].
  3. «Endangered Languages: The Full List». The Guardian.
  4. ORGI. «Census of India: Growth of Non-Scheduled Languages-1971, 1981, 1991 and 2001».
  5. Stassen, Leon. Intransitive Predication. Oxford University Press, 1997, p. 220. ISBN 978-0199258932. 
  6. PS Subrahmanyam, "Kurukh", in ELL2. Ethnologue assigna al kurux nepealí un codi iso independent, kxl
  7. Daniel Nettle and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2000, pàg. 9
  8. Revitalising a language - The Hindu
  9. 9,0 9,1 1970-, Kobayashi, Masato,. The Kurux language : grammar, texts and lexicon. ISBN 9789004347663. OCLC 1000447436. 

Enllaços externs[modifica]