Oratori de Jesús

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'ordeOratori de Jesús
OrJM.jpg
Emblema de la congregació (els noms de Jesús i Maria dins la corona d'espines)
Tipus Societat de vida apostòlica
Nom oficial Congregació de l'Oratori de Jesús i Maria;
avui: Oratori de Nostre Senyor Jesucrist i Maria Immaculada
Nom oficial llatí Congregatio Oratorii Iesu et Mariae
Altres noms Oratori de França, Oratori de Jesús i Maria Immaculada, Oratori de Maria Immaculada
Lema Entre qui peut, sort qui veut (entra qui pot, en surt qui vol)
Objectiu Santificació dels sacerdots, educació dels sacerdots i dels joves
Fundació 11 de novembre de 1611, Hôtel du Petit-Bourbon (París), al lloc on després hi haurà Val-de-Grâce per Pierre de Bérulle
Aprovat per Pau V, en 10 de maig de 1613
Regla Per P. de Bérulle
Constitucions 1640, per Charles de Condren i François Bourgoing
Supressió 1792, restaurat en 1852
Primera fundació Hôtel du Petit-Bourbon, 1611
Fundacions destacades St. Honoré (París), Dieppe (1614, primer col·legi), Lió (1616), Brussel·les, Lieja
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha hagut mai
Persones destacades Nicolas Malebranche, Charles René Reyneau, Jean-Baptiste Massillon, sant Joan Eudes, Joseph Fouché, Pasquier Quesnel, Alphonse Gratry
Lloc web http://www.oratoire.org
Modifica dades a Wikidata

L'Oratori de Jesús i Maria Immaculada de França (en llatí Congregatio Oratorii Iesu et Mariae i en francès Oratoire de Jésus et Marie Immaculée) és una societat de vida apostòlica catòlica formada per sacerdots i laïcs que viuen en comunitat, sense vots religiosos.

Història[modifica]

Inspirat per la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri que havia fundat Felip Neri a Roma, va ser fundat a París l'11 de novembre de 1611 pel cardenal Pierre de Bérulle (15751629). Amb la congregació, Bérulle volia crear, en un moment on molts sacerdots no tenien vocació i només pensaven en els beneficis econòmics de la carrera eclesiàstica, "una societat de preveres, sense obligació de vots, on es tendirà a la perfecció sacerdotal amb totes les forces, per a exercir-ne totes les funcions i formar en la pietat aquells que hi aspiren".

Els oratorians de França van ser aprovats per Pau V el 1613. Durant els segles XVII i XVIII van tenir una gran expansió a França, on van dedicar-se a l'ensenyament, essent rivals, en aquest camp, dels jesuites. Suprimits per les autoritats revolucionàries en 1792, van ser restaurats en 1852 per Alphonse Gratry (1805-1872) i Pierre Pététot (1801-1888). Des de llavors es dediquen principalment a la direcció de col·legis i seminaris. El nou oratori, per a diferenciar-se de l'antic, s'anomenà Oratori de la Immaculada Concepció i en 1864, un decret papal el reconeixia definitivament amb el nom d'Oratori de Jesucrist Nostre Senyor i de Maria Inmmaculada.

Al final de 2005 tenia 55 membres (53 d'ells sacerdots) i 8 cases.[1]

Entre els seus membres poden anomenar-se: Charles de Condren, Jacques Joseph Duguet, Nicolas Malebranche, Richard Simon, Jean-Baptiste Massillon, Joseph Fouché, Pasquier Quesnel, Alphonse Gratry i Lucien Laberthonnière.

Notes[modifica]

  1. Estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1510

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oratori de Jesús Modifica l'enllaç a Wikidata