Orazio Vecchi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOrazio Vecchi
Oraziovecchi.jpg
Retrat d'Orazio Vecchi
Biografia
Naixement 1550
Mòdena, Ducat de Mòdena
Mort 20 de febrer de 1605
Mòdena
Activitat
Ocupació Compositor madrigalista
Gènere artístic Òpera
Estil Renaixement

Spotify: 7u13Tj34GMs3CELoFpTxSL Musicbrainz: 2a082bf7-9794-47e9-a52e-bfd70511e3e7
Modifica les dades a Wikidata

Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià. Fou deixeble del monjo servita Salvador Essenga, i ja el 1586 era mestre de capella de la catedral de la seva ciutat nadiua i el 1598, sense deixar aquell càrrec, aconseguí el de mestre de capella de la cort i el de professor de música dels fills del duc.

És conegut principalment per la seva Commedia harmonica, o comèdia cantada Amfiparnasso, representada per primera vegada a Mòdena el 1594, obra que ha d'ésser considerada com a precursora de l'òpera, doncs ja es distingeix de l'assaig d'Ottavio Rinuccini i Jacopo Peri, treballat per la mateixa època, en què la producció de Vecchi no està escrita en estil monòdic, és a dir, per a una sola veu, perquè hi ha fragments per a 4 i 5 veus, però així i tot això no constituïa una novetat com es figurava el mateix Vecchi, doncs quaranta o cinquanta anys abans ja havia compost Viola obres anàlogues. Però no és aquest, tanmateix, l'únic mèrit de Vecchi, que és a més un dels millors autors de canzone i de madrigals de la seva època, havent-se distingit també com a compositor religiós. Dotat de gran fecunditat, deixà nombroses obres, quasi totes les quals han estat editades diverses vegades.

També junt amb Luigi di Balbi i Domenico Gabrielli, tingué l'honrosa missió de revisar les melodies religioses de la monumental edició del Gradual romano.[1]

Obres[modifica]

  • Canzone: a quatre veus (1580-1585 i 1590; edició completa, Nuremberg, 1593)
  • Un llibre de Canzonette, a 6 veus
  • Madrigals: a 6 i a 7 veus, un llibre (1583)
  • Madrigals: a 5 veus (1599)
  • Selva di varie recreationi; de 3 a 10 veus (1590)
  • Canzonette: a 3 veus, dos llibres (1597 i 1599)
  • Convito musicale: de 3 a 8 veus (1597)
  • La veglie di Siena ovvero i varii unori della musica moderna: de 4 a 6 veus (1604)
  • L'Amfiparnasso: editada el 1597
  • Lamentacions: a 4 veus iguals, un llibre (1597)
  • Motets: de 4 a 8 veus, dos llibres (1590 i 1597)
  • Hymni per totium annum: a 4 veus (1604)
  • Misses: a 6 i 8 veus, un llibre (1607)
  • Dialoghi: a 4 i 8 veus, amb baix continu (1608).

A més hi ha composicions seves en les antologies de l’època.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 324 (ISBN 84-239-4507-3)