Orbital de tipus Slater

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els orbitals de tipus Slater (en anglès Slater-type orbitals, STO) són funcions emprades com a orbitals atòmics en el mètode d'orbitals moleculars com a combinació lineal d'orbitals atòmics. Van ser introduïts el 1930 pel físic nord-americà John C. Slater.[1]

A diferència dels orbitals hidrogenoides de Schrödinger, els STO no tenen nodes radials (com tampoc els orbitals gaussians).

Definició[modifica | modifica el codi]

Els orbitals de tipus Slater tenen la següent part radial:

R(r) = N r^{n-1} e^{-\zeta r}\,

on

n és un nombre natural que fa la funció de nombre quàntic principal, n = 1, 2,...
N és una constant de normalització
r és la distància de l'electró respecte del nucli atòmic.
\zeta és una constant relacionada amb la càrrega efectiva del nucli, ja que aquesta es troba parcialment apantallada pels electrons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Slater, J.C.. «Atomic Shielding Constants». Phys. Rev., vol. 36, 1930, pàg. 57. Bibcode: 1930PhRv...36...57S. DOI: 10.1103/PhysRev.36.57.