Orchestrion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalOrchestrion
Tipusinstrument musical Modifica el valor a Wikidata
El Seeburg Orchestrion, "model G" de 1918 utilitzava un rotlló de música de deu cançons i tocava intruments de vent, corda i percussió.

Orchestrion és un instrument musical mecànic que reprodueix de manera automàtica tota una sèrie d'instruments per sonar com una orquestra o banda. És un model evolucionat de caixa de música o orguenet. Hi ha diferents sistemes per a registrar i reproduir la música: cilindres amb de fusta amb pius, un rotlló perforat, o llibres de targetes perforades, inventades originalment per Joseph Marie Jacquard, per teixir motius de manera automàtica.[1] Els pius o els forats, accionen un sistema de palanques que trametia l'impuls de manera mecànica a cordes, a pistons d'instruments a vent, als martells d'un piano o la percussió o a les vàlvules de tubs d'orgue.

Els primers orchestrions van construir-se a Alemanya. El 1805 Johann Nepomuk Mälzel treia la moda amb el seu panharmònic. Van ser molt populars sobretot al segle xix i la primera meitat del segle xx. El 1847, Michael Welte va construir un dels orchestrions més grans amb uns 590 instruments, l'apogeu del que va esdevenir un veritable ram industrial. A la vora del 1900, només a Alemanya, hi havia més de cinquanta fàbriques d'instruments automàtics.[1] El 6 d'abril de 1904 va obrir-se a la rambla de Barcelona el Cinematógrafo Belio-Graff que feia propaganda per als concerts amb el seu «magnífico Orchestrion único en España»,[2] que un any més tard ja era esdevingut el «monumental Orchestrión eléctrico único en el mundo».[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 M. Riat, La generació del so en els instruments musicals» en: Fonaments de la música pàgina 99
  2. ↑ «Cinematógrafo Belio-Graff», Barcelofília: inventari de la Barcelona desapareguda, 3 de novembre de 2011
  3. ↑ «Cinematógrafo Belio-Graff», La Vanguardia, 30 de març de 1905, pàgina 11

Bibliografia[modifica]

  • Herbert Jüttemann: Orchestrien aus dem Schwarzwald: Instrumente, Firmen und Fertigungsprogramme. Bergkirchen: 2004. ISBN 3-932275-84-5 (Orchestrions From The Black Forest).
  • Q. David Bowers: Encyclopedia of automatic musical instruments: Cylinder music boxes, disc music boxes, piano players and player pianos... Incl. a dictionary of automatic musical instrument terms. Vestal, N. Y.: The Vestal Press, 1988.
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Alfred Chapuis, Histoire de la boîte à musique et de la musique mécanique, Sriptar Lausanne, 1955.
  • John Clark, Musical boxes, Londres, 1961.
  • Jaco Van Witteloostuin & Maas Ruud, Muziek uit stekels en gaten. Over mechanische Muziekinstrumenten, Harfenuhren en andere speelklokken, maar in het bijzonder over de speeldoos, Buren, Ed. Frits Knuf, 1984, 376 pàgines.
  • Graham Webb, The cylinder musical box handbook, Faber et Faber Londres 1968.
  • Etienne Blyetelle, Dictionnaire des termes techniques de la boîte à musique i Bulletins du Conservatoire Autonome des Boîtes à Musique, Genève
  • Alec Templeton as told to Rachael Bail Baumel, Alec Templeton's Music Boxes, Nova York : Wilfred Funk, 1958.
  • Bowers, Q. David. Encyclopedia of Automatic Musical Instruments. ISBN 0-911572-08-2. Lanham, Maryland: Vestal Press, Inc., 1972.
  • Ord-Hume, Arthur W. J. G. The Musical Box: A Guide for Collectors. ISBN 0-88740-764-1. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Publishing Ltd., 1995.
  • Reblitz, Arthur A. The Golden Age of Automatic Musical Instruments. ISBN 0-9705951-0-7. Woodsville, NH: Mechanical Music Press, 2001.
  • Reblitz, Arthur A., Q. David Bowers. Treasures of Mechanical Music. ISBN 0-911572-20-1. New York: The Vestal Press, 1981.
  • Sadie, Stanley. ed. Musical Box. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. ISBN 1-56159-174-2. MacMillan. 1980. Vol 12. P. 814.
  • Smithsonian Institution. History of Music Machines. ISBN 0-87749-755-9. New York: Drake Publishers, 1975.
  • R. de Waard, From music boxes to street organs, Ed. The Vestal Press, 1967

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orchestrion
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orchestrion&oldid=29439304»