Vés al contingut

Orde de Monte Oliveto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeOlivetans
Escut de la congregació de Monte Oliveto (amb la muntanya, la creu i dues branques d'olivera)
TipusMonàstic
Nom oficialCongregació de Santa Maria del Monte Oliveto
Nom oficial llatíCongregatio Sanctae Mariae Montis Oliveti
SiglesO.S.B. Oliv.
Altres nomsOrde de Monte Oliveto, Congregació Benedictina Olivetana
Hàbittúnica, escapulari i caputxa blancs
ObjectiuAplicació de la regla benedictina amb rigor
Fundació1313, Monte Oliveto (Asciano, Toscana) per Sant Bernat Tolomei, Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini
Aprovat perGuido Tarlati, bisbe d'Arezzo (Climent VI en donà l'aprovació en 21 de gener de 1344), en 16 de març de 1319
ReglaRegla de Sant Benet (s. VI)
PatronsSant Benet de Núrsia
Branques i reformesÉs reforma dels benedictins; Oblates de Santa Francesca Romana (1425)
Primera fundacióAbadia de Monte Oliveto Maggiore (Chiusure, Toscana), 1319
Fundacions destacadesFlorència, San Gemignano, Nàpols, Notre Dame du Bec (Normandia), Heiligkreuz bei Cham (Suïssa)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha
Persones destacadesSanta Francesca Romana, Bernardo degli Uberti, Sant Pere Igni, F. E. Hugford, Ramiro Rampinelli
Lloc webmonteolivetomaggiore.it Modifica el valor a Wikidata

Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.

Història

[modifica]

Els nobles de Siena sant Bernat Tolomei (1272-1348), Patrizio Patrizi i Ambrogio Piccolomini van retirar-se a un lloc apartat, el Deserto di Accona (a uns trenta km de Siena), per a dur-hi vida eremítica i instituir "una escola del servei diví".

Posteriorment, i a petició del bisbe d'Arezzo, van fundar al mateix lloc un monestir, l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore, fundada el 6 de març de 1319, que seguiria la Regla de Sant Benet, intentant tornar-ne al rigor original, i seria la casa mare del nou orde. En poc temps, van sorgir nous monestirs de la congregació arreu d'Itàlia: al segle xv, el nombre de monjos va passar de 900, en 53 monestirs, durant el segle xvi van fundar-s'hi 30 monestirs més, i durant el XVII, deu més, sempre a Itàlia.

Fins a mitjan segle xvii, la Congregació Olivetana va tenir un gran impuls i va arribar a comptar amb uns mil membres; després va decaure. Va començar a renéixer en 1876, amb la fundació del monestir de Settignano, prop de Florència.

Actualitat

[modifica]

Avui, la congregació té monestirs a Itàlia, França, Anglaterra, Brasil, Guatemala, Estats Units, Israel i Corea del Sud.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]