Orde de l'Esperó d'Or

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de premiOrde de l'Esperó d'Or
Orden vom Goldenen Sporn.jpg
Tipus premi religiós i condecoració papal
Amfitrió papa
País Ciutat del Vaticà
Inici 1539
Modifica dades a Wikidata
Collar de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada abans de 1905.
Medalla de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada, 1841.

L’Orde de l’Esperó d’Or[1] (en italià Ordine dello Speron d'Oro; en francès Ordre de l'Éperon d'or), conegut també com Orde de la Milícia Daurada (en llatí Ordo Militia Aurata; en Italià Milizia Aurata),[2] és un orde papal de cavalleria concedit a aquells que s’han distingit en la propagació de la fe catòlica o que han contribuït a la glòria de l'Església, sia per les armes, sia pels seus escrits o sia per altres actes.

Història[modifica]

Abans del segle XIX[modifica]

És la primera institució de cavalleria papal .[3] Té els seus orígens en el títol de comte palatí del Palau Laterà.[4][5] L’emperador Frederic III, del Sacre Imperi Romanogermànic va nomenar Baldo Bartolini, professor de Dret Civi a la Universitat de Perugia, comte palatí el 1469 i, segons l’historiador Paul F. Grendler, «Bartolini també va rebre l'Orde de Cavalleria de l'Esperó d'Or».[6] L’Orde de l'Esperó d'Or, enllaçat amb el títol de comte palatí, va ser àmpliament atorgat després del saqueig de Roma en 1527 per part de l'emperador Carles. Entre els receptors destaca Ticià (1533), que va pintar un retrat eqüestre de l'emperador Carles.[7] La refundació de l'orde la va dur a terme el papa Pius IV en 1559.[8]

Cap a mitjan segle XVIII l'orde es va atorgar tant indiscriminadament que ni el llibertí Casanova el valorava.[9] El 1777 Wolfgang Amadeus Mozart el va obtenir tal com mostra un retrat seu de 1777.[10] Giovanni Battista Piranesi, que també va rebre l'orde, signava les seves obres com Cav. G.B. Piranesi.[11]

Segle XIX, declivi de l’Orde[modifica]

En el segle XIX l'orde l'atorgava lliurement la cúria vaticana i els nuncis papals, als qui pagaven una petita taxa.[12] Honoré Daumier inclou el «Cavaller de l’Esperó d’Or» entre la seva sèrie de «Litografies bohèmies de París» (1842); de forma satírica.[13]

L'any 1841 l'orde fou suprimit pel papa Gregori XVI i absorbit per l’Orde de Sant Silvestre, que passà a anomenar-se Orde de Sant Silveste i la Milícia Daurada.[14]

Segle XX: tornada d’aquesta orde[modifica]

El papa Pius X restaurà l'orde separadament el 7 de febrer de 1905, en commemoració del jubileu daurat de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció.[15] Aquest honor el concedeix el papa motu proprio. Ja no atorga un títol de noblesa i és el segon orde papal, després del Suprem Orde de Crist.

Membres actuals[modifica]

El gran duc Joan I de Luxemburg és, actualment, l'unic membre viu de l'orde.

Recipiendaris notables[modifica]

Gravat en coure per Jacob Andreas Fridrich, 1756

Referències[modifica]

  1. L’esperó no es feia d’or sinó d’altres metalls com el llautó, el coure platejat o el ferro". (Stephen V. Grancsay, "A Pair of Spurs Bearing the Bourbon Motto" The Metropolitan Museum of Art Bulletin 36.8 (August 1941:170–172) p. 171).
  2. Annuario Pontificio 2012 (Libreria Editrice Vaticana 2012 ISBN 978-88-209-8722-0), p. 1272
  3. Sainty, Guy Stair, "History of the Papal Orders", Alamanch de la Cour, www.chivalricorders.org, <http://www.chivalricorders.org/vatican/papal.htm>. Consulta: 18 agost 2007
  4. Comes palatini Lateranensis.
  5. Paul F. Grendler, The Universities of the Italian Renaissance (2004), p. 184, note 130; the title empowered Fenzio to confer the license of doctor of civil law.
  6. Grendler 2004:184 nota 134.
  7. C Hope, "Titian as a Court Painter", Oxford Art Journal, 1979.
  8. Thomas Robson, The British Herald; or, Cabinet of armorial bearings of the nobility... (1830) s.v. "Golden Spur, in Rome" and plate 4 (fig. 21) and 5 (figs 3 and 7).
  9. "L'ordre qu'on appelle de l'Éperon d'Or était si décrié qu'on m'ennuyait beaucoup quand on demandait des nouvelles de mon croix." (Histoire de ma vie, 8;ix);.
  10. Hulton Archive
  11. Robson 1830.
  12. "Scrutator" in Notes and Queries 3rd Series, 3, p. 254.
  13. The National Museum of western Art: Daumier, "Bohemians of Paris", 24 (illustrated).
  14. Papal knights
  15. Rock, P.M.J. (1908), "Pontifical Decorations", The Catholic Encyclopedia, vol. IV, New York: Robert Appleton Company
  16. Catholic Encyclopedia, 1913, s.v. "Orlandus de Lassus".
  17. Casanova, Histoire de ma vie, 7:ix, 8:ix.
  18. Wolfgang Amadeus Mozart, Mozart's Letters, Mozart's Life: Selected Letters, transl. Robert Spaethling, (W. W. Norton & Company Inc., 2000), 17.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de l'Esperó d'Or Modifica l'enllaç a Wikidata