Orde de l'Estrella de Romania

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde de l'Estrella de Romania
Ro3osr.gif Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Nom en la llengua original(ro) Ordinul național „Steaua României” Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde Modifica el valor a Wikidata
Vigència1864 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatRomania Modifica el valor a Wikidata
Format per

L'Orde de l'Estrella de Romania (en romanès: Ordinul Steaua României) és l'orde civil més alt de Romania i la segona condecoració estatal més alta després de l'extinta Orde de Miquel el Valent. L'atorga el president de Romania. Té cinc rangs, de menor a major: oficial, comandant, gran oficial, gran creu i gran creu amb coll.

Història[modifica]

El 1863, Alexandru Ioan Cuza, el senyor dels principats units de Moldàvia i Valàquia, va demanar al representant romanès a París que es posés en contacte amb la llavors coneguda joieria Krétly, per fabricar una decoració estatal. Krétly va presentar un model, que va ser acceptat immediatament pel domnitor, i basant-se en el seu acord, es van fabricar 1.000 peces de l'Orde. Es va decidir que l'Orde tindria cinc rangs: Cavaller (Cavaler), Oficial (Ofițer), Comandor (Comandor), Gran Oficial (Mare Ofițer) i Gran Creu (Mare Cruce).[cal citació]

A diferència de totes les altres decoracions, inspirades principalment en la francesa Legió d'honor, o que tenien les seves insígnies com una creu de Malta, el model proposat per Krétly per aquest cap era d'un blau crosslet creu (repetată encreuament), un disseny que aleshores era únic en el disseny decoratiu.[cal citació]

El domnitor va decidir que el nom de l'honor seria "L'Orde de la Unió" ("Ordinul Unirii"). Estava previst instituir l'Orde el 24 de gener de 1864, data en què se celebraria el 5è aniversari de la seva elecció i un moment que va marcar la unificació dels principats de Moldàvia i Valàquia. Per això, el lema de la nova comanda s'adaptava a l'esdeveniment: "GENERE ET CORDES FRATRES" ("GERMANS A TRAVÉS D'ORIGENS I SENTIMENTS"). L'anvers de la insígnia portaria els números "5" i "24", els dies de gener quan va ser elegit tant a Moldàvia com a Valàquia.[cal citació]

No obstant això, a causa del derrocament d'Alexandru Ioan Cuza per un cop de palau, no es va poder instaurar l'Orde i, per tant, va concedir la insígnia només com a regal personal, no com a condecoració de l'Estat. La majoria de les insígnies produïdes per a ell van romandre emmagatzemades als calabossos del Palau Reial.[cal citació]

El model original de 1877: rang de comodor (anvers).

L'abril de 1877, quan Romania va obtenir la independència de l'Imperi Otomà, es va recuperar el debat sobre la institució de les decoracions romaneses. Mihail Kogălniceanu, ministre d'Afers Exteriors del gabinet Ion Brătianu, va participar en els debats de l'Assemblea de Diputats sobre la institució d'una condecoració estatal. A causa de l'"Orde de la Unió" subministrat anteriorment, es va decidir que la forma de la decoració seria la mateixa, modificant només el segell del domnitor. El lema també es va canviar, perquè l'antic no era adequat al moment, per "IN FIDE SALUS" ("EN LA FE ÉS LA SALVACIÓ"). Quant al nom, Kogălniceanu va insistir en "Steaua Dunării" ("L'estrella del Danubi").[cal citació]

El nom "Steaua României" ("L'estrella de Romania") va aparèixer el 10 de maig de 1887, quan es va votar la llei al Parlament, com a primera llei de la Romania sobirana.[cal citació]

Per Reial decret (núm. 1545/1932), el rei Carol II va canviar l'Orde de precedència en el sistema d'honor de Romania. Com a resultat, el 1932, L'estrella de Romania va caure en precedència del segon lloc (on hi havia estat des del 1906) al quart lloc (després de l'orde de Carol I i l'orde de Ferran I). El 1937 va caure fins al setè lloc. Es va mantenir la forma principal de l'Orde, la creu blava repetida (també anomenada "creu romanesa"), però els raigs entre els braços de la creu van ser substituïts per quatre àguiles heràldiques amb ales esteses, la insígnia del rei Carol I es va col·locar a l'anvers, i el revers portava l'any del seu establiment, "1877". També es va augmentar el nombre de persones a les quals es podia guanyar L'estrella de Romania:[cal citació]

  • Cavaller (cavaller): 1.000 civils i 350 militars;
  • Oficial (Ofițer): 500 civils i 150 militars;
  • Comodor o Comandant (Comandor): 200 civils i 75 militars;
  • Gran oficial (Mare Ofițer): 75 civils i 25 militars;
  • Gran Creu (Mare Cruce): 35 civils i 10 militars.
Certificat que confirma que l'Estel de Romania va ser atorgat a Ernesto Burzagli en nom del rei Ferran I.

El 1938, l'Orde va rebre un rang superior, anomenat "Clasa I" (Primera Classe en català), entre el rang de Gran Oficial i el de Gran Creu, amb un màxim de 50 civils i 15 militars.[cal citació]

Els estatuts establerts pel rei Carol II van ser modificats pel general Ion Antonescu (que es va convertir en Conducător el 4 de setembre de 1940). Generalment, les regles eren les que s'utilitzaven durant la Primera Guerra Mundial. L'Orde "L'estrella de Romania" es va convertir en el segon de la jerarquia nacional, després de l'Orde de Miquel el Valent.[cal citació]

Inspirat per la Creu de Ferro Alemanya, Ion Antonescu va decidir que els tres primers graus de les Ordes: l'Estrella de Romania i la Corona de Romania, amb pics (espases) i la cinta de La medalla "La virtut militar" serien atorgats excepcionalment actua de valent amb una fulla de roure, unida a la cinta.[cal citació]

Després de 1948, totes les decoracions existents van ser prohibides i es va prohibir el seu port. Només conservant la insígnia, es considerava un delinqüent en els primers anys del comunisme.[cal citació]

Després de molts intents, el 1998/1999 es va restablir l'Orde Nacional "L'estrella de Romania", amb un disseny similar al que es va fer servir el 1932, però sense la insígnia del rei Carol I, i amb la insígnia republicana.[cal citació]

Graus[modifica]

Segons la Llei 29/2000, pel que fa al sistema nacional de decoracions de Romania, actualment hi ha sis graus: [1]

  • 1a classe: Collar (Colan);
  • 2a classe: Gran Creu (Mare Cruce);
  • 3a classe: Gran oficial (Mare Ofiţer);
  • 4a Classe: Comandant (Comandor);
  • 5a classe: Oficial (Ofiţer);
  • 6a classe: Cavaller (Cavaler).

Destinataris notables[modifica]

Primera emissió (1877–1948)[modifica]

Segona emissió (des de 1998)[modifica]

Ciutadans estrangers[modifica]

No. Nom Conegut per Any
1 França Jacques Chirac President de França 1998
2 Perú Alberto Fujimori President de Perú
3 Finlàndia Martti Ahtisaari President de Finlàndia
4 Bulgària Petar Stoyanov President de Bulgària
5 Polònia Aleksander Kwaśniewski President de Polònia 1999
6 Àustria Thomas Klestil President de Àustria
7 Grècia Konstantinos Stephanopoulos President de Grècia
8 Turquia Süleyman Demirel President de Turquía
9 Noruega Harald V Rei de Noruega
10 Qatar Hamad bin Khalifa Al Thani Emir de Qatar
11 Kuwait Jaber Al-Ahmad Al-Sabah Emir de Kuwait
12 Kazakhstan Nursultan Nazarbayev President de Kazakhstan
13 Albània Rexhep Meidani President de Albània
14 Israel Ezer Weizman President de Israel
15 República de Moldàvia Petru Lucinschi President de República de Moldòvia 2000
16 Regne Unit Elizabeth II Reina del Regne Unit
17 Portugal Jorge Sampaio President de Portugal
18 Hongria Árpád Göncz President d'Hongria
19 Dinamarca Margrethe II Reina de Dinamarca
20 Eslovàquia Rudolf Schuster President d'Eslovàquia
21 Croàcia Stjepan Mesić President de Croàcia
22 Mèxic Ernesto Zedillo President de Mèxic
23 Brasil Fernando Henrique Cardoso President de Brasil
24 Tailàndia Bhumibol Adulyadej Rei de Tailàndia
25 Ucraïna Leonid Kuchma President de Ucraïna
26 Líban Émile Lahoud President de Líban 2001
27 Ghana Kofi Annan Secretari General de les Nacions Unides
28 Països Baixos Beatrix I Reina dels Països Baixos
29 Lituània Valdas Adamkus President de Lituània
30 Letònia Vaira Vīķe-Freiberga President de Letònia
31 Orde Sobirà i Militar de Malta Andrew Bertie Príncep i gran mestre de l'orde de Malta 2002
32 Emirats Àrabs Units Zayed bin Sultan Al Nahyan President dels Emirats Àrabs
33 Filipines Gloria Macapagal Arroyo President de Filipines
34 Eslovènia Milan Kučan President d'Eslovènia
35 Hongria Ferenc Mádl President d'Hongria
36 Estats Units d'Amèrica George W. Bush President dels Estats Units
37 San Marino Mauro Chiaruzzi Capitans regents de San Marino
38 San Marino Giuseppe Maria Morganti Capitans regents de San Marino
39 Tunísia Zine El Abidine Ben Ali President de Tunisia 2003
40 Suècia Carl XVI Gustaf Rei de Suècia
41 Espanya Juan Carlos I Rei d'Espanya
42 Itàlia Carlo Azeglio Ciampi President d'Itàlia
43 Estònia Arnold Rüütel President d'Estònia
44 Luxemburg Henri I Gran duc de Luxemburg 2004
45 Ciutat del Vaticà Angelo Sodano Cardenal secretari d'Estat
46 República de Malta Eddie Fenech Adami President de Malta
47 San Marino Giuseppe Arzilli Capitans Regent de San Marino
48 San Marino Roberto Raschi Capitans Regent de San Marino
49 Xile Ricardo Lagos President de Chile
50 Azerbaidjan Ilham Aliyev President d'Azerbaidjan
51 Jordània Abdullah II Rei de Jordània 2005
52 Finlàndia Tarja Halonen President de Finlàndia 2006
53 Estats Units d'Amèrica George Emil Palade Professor 2007
54 Ciutat del Vaticà Tarcisio Bertone Cardenal secretari d'Estat 2008
55 Orde Sobirà i Militar de Malta Matthew Festing Príncep i Gran Mestre de l'Orde de Malta
56 Polònia Lech Kaczyński President de Polònia 2009
57 Líban Michel Suleiman President del Líban
58 Mònaco Albert II Príncep of Monaco
59 Bèlgica Albert II Rei dels belgues
60 República de Moldàvia Mihai Ghimpu President de República de Moldòvia 2010
61 República de Malta George Abela President de Malta
62 Letònia Valdis Zatlers President de Letònia 2011
63 Estònia Toomas Hendrik Ilves President d'Estònia
64 Itàlia Giorgio Napolitano President d'Itàlia
65 Ciutat del Vaticà Pietro Parolin Cardenal secretari d'Estat 2015
67 Portugal Aníbal Cavaco Silva President de Portugal
68 Lituània Dalia Grybauskaitė President de Lituània 2016
69 Itàlia Sergio Mattarella President de Itàlia
70 Bulgària Rosen Plevneliev President de Bulgària
71 Alemanya Joachim Gauck [3] President d'Alemanya
72 Polònia Andrzej Duda President de Polònia
73 França François Hollande President de França
74 Eslovàquia Andrej Kiska President d'Eslovàquia
75 República de Moldàvia Nicolae Timofti President de República de Moldòvia
76 Croàcia Kolinda Grabar-Kitarović President de Croàcia 2017

Per classe[modifica]

Llista de receptors per classe
Primera classe
Faixes
Segona classe
Grans Creus
Tercera classe
Grans oficials
Quarta classe
Comandants
Cinquena classe
Oficials
Sisena classe
Cavallers
Unknown Class

Referències[modifica]

  1. «LEGE nr. 29 din 31 martie 2000 privind sistemul national de decoratii al Romaniei». Monitorul Oficial al României. [Consulta: 13 December 2015].
  2. «Wikimedia Commons». Commons.wikimedia.org, 22-08-2012. [Consulta: 8 juliol 2017].
  3. (en ro) , 22-06-2016.
  4. www.presidency.ro, Decret de decorare semnat de Președintele României, domnul Klaus Iohannis, 29 March 2017.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Klaus Iohannis a decorat opt congresmani americani cu Ordinul Steaua României în grad de Comandor» (en romanès). adevarul.ro, June 9, 2017. [Consulta: April 29, 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Peia, Florentina; Iacob, Simona. «President Iohannis and U.S. congressmen discuss Romania's inclusion in Visa Waiver programme». Agepres, June 9, 2017. [Consulta: April 29, 2018].
  7. «Presedintele Basescu i-a retras Steaua Romaniei lui Vadim Tudor». 9am.ro, 28-05-2007. [Consulta: 8 juliol 2017].