Ordenança local
L'ordenança local és una norma jurídica amb rang de reglament en l'ordenament jurídic espanyol actual. Emana dels ens locals.[1]
Fonament legal i regulació[modifica]
La potestat d'emanar reglaments per part de les entitats locals està reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 implícitament a l'article 137. La Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) reconeix en l'art. 4 quins ens locals tenen aquesta potestat (les Diputacions Provincials, els Consells Insulars, els Ajuntaments i els Cabildos[2]).[1]
Les ordenances locals estan limitades pel que estableixen els arts. 49 i 70.2 de la LRBRL.[1]
La relació jeràrquica d'aquests reglaments segueix la subordinació d'aquests a la legislació autonòmica, sense que aquesta puga envair l'àmbit municipal, i l'estatal (concretament la LRBRL).[3]
Les ordenances locals estan limitades pels principis de legalitat i de competència,[4] impliquen multes si s'extralimiten i estan limitats pel "límit formal de la seua aprovació i publicació".[5]
Classificació[modifica]
Les ordenances locals poden ser reglaments administratius o independents.[1] Es classifiquen en:
- Ordenances: són les normes jurídiques de caràcter general amb les que dicten:[6]
- Reglaments: és el nom reservat per a ordenances locals que tracten determinades matèries i són:[6]
- Reglament de Serveis
- Reglament Orgànic
- Reglament de Sessions
- Reglament de Participació Veïnal i òrgans desconcentrats
- Reglament de funcionaris
- Reglament d'incompatibilitats i indemnitzacions als regidors
- Reglament d'Honors i distincions
- Ban de l'Alcalde: El caràcter de reglament d'aquest és objecte de polèmica.[8]
- Normes ad intra (normes de potestat domèstica o d'autotutela) i ad extra (afecten l'exercici de drets fonamentals de la Constitució i requereixen d'una llei que les habilite)[4]
Procediment d'aprovació[modifica]
El procediment general d'aprovació o modificació de les ordenances locals ha de seguir l'art. 49 de la LRBRL:[5]
- 1. Ser aprovat pel Ple de la Corporació Local.
- 2. Donar difusió pública per als interessats en el termini de trenta dies per a reclamacions i suggeriments.
- Aquesta obertura de la informació pública i l'audiència als interessats ha de ser notificada a les organitzacions i associacions que representen els interessos dels veïns, i si no existiren, notificar als veïns directament.[9] Aquesta obertura, a més, ha de ser inserta al Butlletí Oficial de la Província, tal com mana la Llei de Procediment Administratiu, art. 87.2.[9]
- 3. El ple ha de donar resolució a les reclamacions i suggeriments.
- El Ple pot acordar abans que si no s'han donat les reclamacions o suggeriments, s'aprove definitivament. Així, quan estiga definitivament aprovat, es publique al Butlletí Oficial Provincial.[9] En el cas de les ordenances fiscals, queda establit per la Llei Reguladora d'Hisendes Locals així per defecte.[10]
Les ordenances (es refereix al tipus d'ordenances locals no a totes les ordenances locals) han de ser publicades íntegrament al Butlletí Oficial Provincial (art. 70.2 LRBRL).[5] El fet que soles es referira a les ordenances ha sigut polèmic perquè alguns ho han interpretat per a no sotmetre a informació i audiència pública als altres tipus d'ordenances locals, cosa sense fonament per exigència de la Constitució (arts. 105a i 9.3), la Llei de Procediment Administratiu (art. 132)[5] i el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entiats Locals.[9]
L'aprovació i la modificació requereix de l'aprovació de la majoria absoluta del ple,[3] sense ser delegable, per als Reglaments Orgànics de la pròpia corporació local, ordenances fiscals i les ordenances urbanístiques. La resta d'ordenances locals requereixen el que s'establisca a les lleis autonòmiques.[6]
L'aprovació de les ordenances que regulen l'aprofitament de béns comuns requereixen, segons els arts. 95 i 103.2 del Reglament de Béns, de l'"aprovació definitiva de la Comunitat Autònoma després de saber què diu el Consell de l'Estat o l'òrgan autonòmic equivalent".[11]
Entrada en vigor de les ordenances[modifica]
L'entrada en vigor ocorre després de 21 dies (sis dies de comunicació més quinze per al requeriment d'anul·lació que pot presentar l'administració estatal i autonòmica) després de la publicació total del text. Als 21 dies se'ls sumen els 20 dies hàbils establits per l'art. 2 del Codi civil i l'art. 132 de la Llei de Procediment Administratiu, excepte si la pròpia norma disposara del contrari (art. 65.2 LRBRL).[12]
Les ordenances fiscals entren en vigor quan són publicades, excepte si la pròpia norma estableix altra cosa.[12]
Impugnació d'ordenances i reglaments[modifica]
Qui pot impugnar les ordenances són: els interessats (art. 39 de la Llei de la Jurisdicció Contencioso-administrativa), l'administració estatal i l'autonòmica. Les impugnacions poden fer-se en la seu judicial sense recurs de reposició previ.[12]
Infraccions i sancions per l'incompliment[modifica]
L'incompliment de les ordenances locals que siguen ordenances, reglaments i bans tindran els terminis de prescripció establits pel Codi penal i els que establisquen les lleis.[13]
Les multes estan limitades per l'art. 57 del Text Refós de les Disposicions legals vigents en matèria de Règim local excepte si una llei estableix el contrari. Aquestes lleis són: la Llei del Sòl, la Llei General de Sanitat i altres. També les pròpies ordenances poden determinar les multes.[13]
La Llei del Parlament de Catalunya 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya estableix en l'art. 221 que si no s'estableix el contrari, es poden posar multes a qui infringisca les ordenances locals dictades per situació d'urgència.[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ballesteros Fernández, 1992, p. 32.
- ↑ Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004, p. 79. ISBN 84-9772-331-7.
- ↑ 3,0 3,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 33.
- ↑ 4,0 4,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 35.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ballesteros Fernández, 1992, p. 36.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Ballesteros Fernández, 1992, p. 34.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 509.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 34-35.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Ballesteros Fernández, 1992, p. 37.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 37-38.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 38.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Ballesteros Fernández, 1992, p. 39.
- ↑ 13,0 13,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 40.
- ↑ Farre Tous, Santiago «Los bandos del alcalde». Revista de estudios de la administración local y autonómica, 273, 1997, pàg. 104-105. ISSN: 0213-4675.
Bibliografia[modifica]
- Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1.