Ordinari de la missa
L'ordinari de la missa (llatí: ordo missae) és el conjunt d'oracions i parts invariables de la missa del ritu romà.[1] Aquest es contrasta amb els propis de la missa, cants que canvien durant l'any litúrgic o per a una festa. L'ordinari es troba en el Missal Romà com una secció diferent de la part central del llibre, entre les misses pasquals i els propis de temporades i sants.
Els cants del cor[modifica]
Aquestes cinc parts pertanyen a la congregació i, tradicionalment, són cantades per un cor. El text dels cants no han canviat, però sí l´Agnus Dei per a la forma extraordinària de la missa.
- Kyrie eleison ("Senyor tingueu pietat")
- Gloria ("Glòria a Déu a dalt del Cel")
- Credo ("Crec en un sol Déu"), el Credo de Nicea
- Sanctus ("Sant, Sant, Sant és el Senyor"), la segona part del qual comença amb la paraula Benedictus qui venit ("Beneït el que ve") i formava part separada abans de la reforma de Pau VI.
- Cànon
- Pater Noster
- Agnus Dei ("Anyell de Déu")
El Kyrie és l'únic cant en l'idioma grec, i el text dels altres és en llatí. Abans del Concili de Trento, els cors sovint afegien versos molt elaborats per allargar el Kyrie.
Els altres textos[modifica]
Els textos de l'ordinari que no pertanyen al cor són els següents:
- l'oració col·lecta, l'oració sobre les ofrenes, i l'oració de postcomunió;
- el cànon de la missa;
- el Pater Noster ("Pare nostre"), les oracions fins a la comunió del sacerdot i dels fidels, i les oracions en la purificació del calze;
- la benedicció final en el ritu de comiat.
Referències[modifica]
- ↑ «ordinari» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.