Ordoni III

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ordoni III de Lleó)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOrdoni III
Ordono III of León.jpg
Biografia
Naixement926
Mortsetembre 956 (29/30 anys)
Zamora
Lloc d'enterramentBasílica de Sant Isidoro de Lleó
  Rei 

Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióPolític
Altres
TítolLlista de reis de Lleó
FamíliaDinastia asturlleonesa
CònjugeUrraca de Castella i Pamplona
FillsBeremund II de Lleó
Sancho I, Rey de León (en) Tradueix
ParesRamir II de LleóAdosinda Gutiérrez (en) Tradueix
GermansSanç I de Lleó, Teresa de Lleó i Elvira de Lleó
Modifica les dades a Wikidata

Ordoni III (ca. 926 - Zamora, 956) fou rei de Lleó (951-956).

Família[modifica]

Fill de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adosinda Osórez. El 941 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte Ferran González i Sança de Pamplona. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • l'infant Ordoni de Lleó, mort jove
  • la infanta Teresa de Lleó, monja

es creu que d'una relació extramatrimonial:

Regnat[modifica]

Es va enfrontar a navarresos i castellans, que donaven suport al seu germanastre Sanç en la seva disputa pel tron. Sanç tenia el suport del regne de Navarra i el comte de Castella Ferran González, encara que finalment va perdre la lluita pel poder el 953, cosa que originaria a més la submissió del comte castellà al rei lleonès. A més va suportar nombroses revoltes internes, va rebre els atacs d'Abd-ar-Rahman III, que el 950 va enviar les tropes cordoveses dirigides per Ahmad ben Said i amb el suport de cavalleria de Fes, i de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que van ocupar Salamanca[1] i el 951 van tornar a atacar, i una revolta a Galícia. En resposta als musulmans Ordoni III va enviar un bon exèrcit contra ells, que van aconseguir arribar fins a la ciutat de Lisboa el 955.[2] A causa de la guerra amb Sanç de Lleó es va pactar la pau amb el califa Abd al-Rahman III.[3]

Va portar a terme una exhaustiva reorganització dels seus territoris i va continuar amb el procés d'enfortiment de les institucions reials que va iniciar el seu pare, consolidant de la conquesta de la vall del Tormes amb la creació de l'efímer bisbat de Simancas.[4]

Referències[modifica]

  1. Conde, José Antonio. Historia de la Dominacion de Los Arabes en España Sacada de Varios Manuscritos Y Memorias Arabigas (en castellà). Maxtor, 1874, p.110. ISBN 8495636611. 
  2. Martínez 2005:p.406
  3. Ortega y Rubio, Juan. Juan Ortega y Rubio (en castellà). Casa Editorial Bailly-Bailliere, 1908, p. 326. 
  4. Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.141. ISBN 848956972X. 

Bibliografia[modifica]



Precedit per:
Ramir II
Rei de Lleó
951956
Succeït per:
Sanç I