Ordoni IV de Lleó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Ordoño Alfonsez de León  c. 925 regne de Galícia | ||
| Mort | 963 (37/38 anys) Còrdova | ||
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó | ||
,_16th_Century.svg){kind=small} Monarca de Galícia | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | rei | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei de Galícia | ||
| Família | Dinastia asturlleonesa | ||
| Cònjuge | Urraca Fernández | ||
| Fills | Beremund el Gotós | ||
| Pares | Alfons IV de Lleó i Ònnega Sanxes | ||
Ordoni IV de Lleó, dit el Dolent (ca. 926 - Còrdova, 962)[1] fou rei de Lleó (958-960).
Orígens familiars
[modifica]Fill d'Alfons IV de Lleó i d'Ònnega de Pamplona[a], i nebot de Ramir II.
Ascens al tron
[modifica]A la mort d'Ordoni III el 956, i enmig de les greus lluites civils, va ser escollit rei pels nobles lleonesos que van expulsar del tron el seu cosí Sanç I de Lleó[6][7], germà d'Ordoni III, després d'haver estat derrotat pels musulmans del Califat de Còrdova.
El seu regnat va ser molt curt, però en aquests tres anys va tenir temps d'enemistar-se amb els seus vassalls. Segons l'historiador Manuel Carriedo Tejedo:
| « | Mai no va pretendre la corona en la qual va ser col·locat per les intrigues i els manejos del que després seria el seu sogre, el comte Ferran González. Es va sentir incapaç de fer front als seus enemics, fugint contínuament i acabant els seus dies a Còrdova, implorant submisament un exèrcit amb el qual fer front al seu cosí Sanç. La seva manera de procedir va merèixer de Don Pelayo el qualificatiu de malum (dolent), que després va passar a la posteritat.[8] | » |
La reina Toda de Navarra, àvia de Sanç I, va aprofitar el moment i va sol·licitar ajuda d'Abderramà III, califa de Còrdova. El califa va enviar un exèrcit i va assetjar la ciutat de Zamora, obligant a Ordoni IV a fugir cap Astúries[9][10]. Posteriorment, va establir-se a Burgos[9][10], d'on també va haver de fugir i abandonar la seva esposa allà, en perdre la confiança del seu sogre, el comte de Castella Ferran González, el qual va jurar acte de vassallatge a Sanç I.
Finalment, es va refugiar a Al-Àndalus, on va demanar ajuda als musulmans per recuperar el tron, però les seves peticions mai van ser ateses[9] i va morir a Còrdova el 962.[1]
Núpcies
[modifica]El 958 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte de Castella Ferran González. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.
Notes
[modifica]- ↑ Existeix una teoria minoritària que atribueix la paternitat a Alfons Froilaz el Geperut basant-se almenys en dues fonts: el cronista lleonès Sampiro esmenta que el pare i els oncles d'Ordoni van ser encegats, cosa que no va passar amb els germans d'Alfons IV però sí amb Alfons Froilaz i els seus germans; i el cronista àrab Ibn Idari anomena el pare d'Ordoni Alfons el Geperut.[2] Alguns historiadors com Sánchez-Albornoz donen suport a aquesta teoria[3] mentre que altres com Justiniano Rodríguez Fernández[4][5] o Gonzalo Martínez Díez la neguen.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 Ceballos-Escalera 2000, p. 128
- ↑ Ceballos-Escalera, 2000, p. 112-113.
- 1 2 Martínez Diez 2005, p. 409-410, Tomo I
- ↑ Rodríguez Fernández, 1987, p. 138.
- ↑ Rodríguez Fernández, 1997, p. 220.
- ↑ Vallvé Bermejo, 2003, p. 224.
- ↑ Lévi Provençal, 1957, p. 299.
- ↑ Carriedo Tejedo 1981, p. 43
- 1 2 3 Vallvé Bermejo, 2003, p. 225.
- 1 2 Lévi Provençal, 1957, p. 300.
- Bibliografia
- «Los enterramientos de los reyes de León y Castilla hasta Sancho IV». e-spania.revues, 109, 2007. ISSN: 1951-6169.
- «La versión de la «Historia Silense» sobre la filiación de Vermudo II». Tierras de León: Revista de la Diputación Provincial, 21, 44, 1981, p. 37-44. ISSN: 0495-5773 [Consulta: 3 juny 2010].
- Reyes de León: Ordoño III (951-956), Sancho I(956-966), Ordoño IV (958-959), Ramiro III (966-985), Vermudo II (982-999). Burgos: La Olmeda, 2000. ISBN 84-89915-11-3.
- ; Vaquero, Lourdes Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social. El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Los enterramientos de los reyes de León y de Castilla. 2ª. Valladolid: Editorial Evergráficas S.A., 1990. ISBN 84-241-9999-5.
- Historia de España: España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba: 711-1031 de J.C.. Tomo IV. Espasa-Calpe. Edición de Ramón Menéndez Pidal & Leopoldo Torres-Balbás. Traducción de Emilio García Gómez, 1957. ISBN 9788423948000.
- El Condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda. 2 tomos, 2005. ISBN 84-9718-275-8.
- Sancho I y Ordoño IV, reyes de León. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987. ISBN 84-00-06510-7.
- Reyes de León (I). García I, Ordoño II, Fruela II y Alfonso IV'. La Olmeda, 1997. ISBN 84-920046-8-1.
- Abderramán III: califa de España y Occidente. Ariel, 2003. ISBN 84-344-6682-1.
| Precedit per: Sanç I |
Rei de Lleó 958-960 |
Succeït per: Sanç I |
