Orella de llebre blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula taxonòmica Orella de llebre blanca
Helvella crispa
Helvella crispa 031130w.jpg
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

llis

Enganxament de l'himeni

sense

Comestibilitat

bolet comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Regne Fungi
Classe Pezizomycetes
Ordre Pezizales
Família Helvellaceae
Gènere Helvella
Espècie Helvella crispa
(Scop.) Fr., 1822
Sinònims
  • Costapeda crispa (Scop.) Falck, 1923
  • Craterella crispa (Bull.) Pers., 1796
  • Helvella nigricans Schaeff., 1774
  • Helvella nigricans var. nigricans Schaeff., 1774
  • Merulius crispus (Bull.) J.F. Gmel., 1792
  • Merulius tubiformis var. crispus (Bull.) L. Marchand, 1828
  • Phallus costatus Batsch, 1783
  • Phallus crispus Scop., 1772[1]
Modifica dades a Wikidata

L'orella de llebre blanca, orella de rata blanca o orella de gat blanca (Helvella crispa) és un bolet comestible de l'ordre de les pezizals.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa fins a 10 cm d'alçària
  • Barret prim i rebregat d'entre 2 i 8 cm, de color blanquinós i canyella quan envelleix. Presenta entre 2 i 3 lòbuls molt ondulats que recorda una sella de muntar damunt un peu buit i irregular amb solcs i arestes.
  • La carn és prima, blanca i trencadissa.[2]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar des de la primavera fins a principis de l'hivern i des de la terra baixa fins a la muntanya en boscos humits de pinars i alzinars, sobretot en els marges i clarianes de boscos.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la Xina, el Japó, Europa i l'est de Nord-amèrica (és reemplaçat per Helvella lacunosa a la part occidental).[4][5][6]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Tot i que es tracta d'un bolet molt usat en la cuina catalana s'hi ha d'anar alerta, ja que només es pot menjar després d'una llarga cocció car, en cru, no és comestible i causa trastorns gastrointestinals. De fet, és millor llençar l'aigua de la primera ebullició, ja que conté hemolisines que destrueixen els glòbuls vermells -el mateix s'esdevé amb l'orella de llebre negra (Helvella lacunosa)-.[7][8]

Hom diu que abans, durant l'hivern, gairebé mai no faltaven a les sopes una grapada d'orelles de llebre.

Possibles confusions amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

Hi ha d'altres helvel·les de semblant fesomia i similar comestibilitat, com ara la moraga (Helvella monachella), l'orella de gat negra (Helvella lacunosa) i la moraga elàstica (Helvella elastica).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 125.
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
  4. Zhuang WY., 2004. "Preliminary survey of the Helvellaceae from Xinjiang, China". Mycotaxon 90 (1): 35–42.
  5. Nagao H., 2002. "Fungal flora in Chiba Pref., central Japan (III) Ascomycetes: Plectomycetes and Discomycetes" (en japonès). Journal of the Natural History Museum and Institute Chiba 5: 111–32.
  6. Arora, David (1986). Mushrooms demystified: a comprehensive guide to the fleshy fungi (2a edició). Berkeley: Ten Speed Press. p. 816. ISBN 0-89815-169-4.
  7. Ammirati, Joseph F.; James A Traquair i Paul A Horgen, 1985. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada. Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 259. ISBN 0-8166-1407-5.
  8. Phillips R., 2006. Mushrooms. Londres: Pan Macmillan Ltd. p. 360. ISBN 0-330-44237-6.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]