Orella de llebre blanca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuOrella de llebre blanca
Helvella crispa Modifica el valor a Wikidata
Witte kluifzwam (Helvella Crispa). Locatie, Hortus (Haren, Groningen) 002.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Llis

Làmina

sense

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClassePezizomycetes
OrdrePezizales
FamíliaHelvellaceae
GènereHelvella
EspècieHelvella crispa Modifica el valor a Wikidata
(Scop.) Fr., 1822
Nomenclatura
BasiònimPhallus crispus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Costapeda crispa (Scop.) Falck, 1923
  • Craterella crispa (Bull.) Pers., 1796
  • Helvella nigricans Schaeff., 1774
  • Helvella nigricans var. nigricans Schaeff., 1774
  • Merulius crispus (Bull.) J.F. Gmel., 1792
  • Merulius tubiformis var. crispus (Bull.) L. Marchand, 1828
  • Phallus costatus Batsch, 1783
  • Phallus crispus Scop., 1772[1]

L'orella de llebre blanca, orella de rata blanca o orella de gat blanca (Helvella crispa) és un bolet comestible de l'ordre de les pezizals.

Descripció[modifica]

  • Fa fins a 10 cm d'alçària
  • Barret prim i rebregat d'entre 2 i 8 cm, de color blanquinós i canyella quan envelleix. Presenta entre 2 i 3 lòbuls molt ondulats que recorda una sella de muntar damunt un peu buit i irregular amb solcs i arestes.
  • La carn és prima, blanca i trencadissa.[2]

Hàbitat[modifica]

Es pot trobar des de la primavera fins a principis de l'hivern i des de la terra baixa fins a la muntanya en boscos humits de pinars i alzinars, sobretot en els marges i clarianes de boscos.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a la Xina, el Japó, Europa i l'est de Nord-amèrica (és reemplaçat per Helvella lacunosa a la part occidental).[4][5][6]

Gastronomia[modifica]

Tot i que es tracta d'un bolet molt usat en la cuina catalana s'hi ha d'anar alerta, ja que només es pot menjar després d'una llarga cocció car, en cru, no és comestible i causa trastorns gastrointestinals. De fet, és millor llençar l'aigua de la primera ebullició, ja que conté hemolisines que destrueixen els glòbuls vermells -el mateix s'esdevé amb l'orella de llebre negra (Helvella lacunosa)-.[7][8]

Hom diu que abans, durant l'hivern, gairebé mai no faltaven a les sopes una grapada d'orelles de llebre.

Possibles confusions amb altres espècies[modifica]

Hi ha d'altres helvel·les de semblant fesomia i similar comestibilitat, com ara la moraga (Helvella monachella), l'orella de gat negra (Helvella lacunosa) i la moraga elàstica (Helvella elastica).

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 125.
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
  4. Zhuang WY., 2004. "Preliminary survey of the Helvellaceae from Xinjiang, China". Mycotaxon 90 (1): 35–42.
  5. Nagao H., 2002. "Fungal flora in Chiba Pref., central Japan (III) Ascomycetes: Plectomycetes and Discomycetes" (en japonès). Journal of the Natural History Museum and Institute Chiba 5: 111–32.
  6. Arora, David (1986). Mushrooms demystified: a comprehensive guide to the fleshy fungi (2a edició). Berkeley: Ten Speed Press. p. 816. ISBN 0-89815-169-4
  7. Ammirati, Joseph F.; James A Traquair i Paul A Horgen, 1985. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada. Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 259. ISBN 0-8166-1407-5
  8. Phillips R., 2006. Mushrooms. Londres: Pan Macmillan Ltd. p. 360. ISBN 0-330-44237-6

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]