Oreneta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Orenetes)
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuoreneta comuna
Hirundo rustica
Landsvale.jpg
Oreneta
Hirundo rustica.jpg
Orenetes al niu
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22712252
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereHirundo
EspècieHirundo rustica
Linnaeus (1758)
Distribució
Hirundo rustica.png
  •  Zona de cria
  •  Resident
  •  Zona d'hivernada
  • Modifica les dades a Wikidata

    L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta[1] o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre. Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[2]

    Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

    Ous

    Noms dialectals[modifica]

    Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta...

    Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella, olendra, etc., de lèxic, però, per ser usuals només en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.


    Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'"úvula".

    A la Catalunya del Nord: orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola?; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).

    Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.

    Orandeta o volandreta al Pallars.

    Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

    Referències[modifica]

    1. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
    2. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014]. 

    Enllaços externs[modifica]