Orfeó Català de Mèxic
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | cor  | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
.svg){kind=small}
Orfeó Català de Mèxic és una entitat social, musical i cultural dels catalans residents a la ciutat de Mèxic. Es fundà el 1906 com a continuació del Centre Català creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna, per un grup de paletes catalans que havien treballat en la reconstrucció de la ciutat californiana de San Francisco, promoguts pels músics Guillem Ferrer Clavé, Josep Rocabruna i Lluís G. Jordà. Ha arribat a tenir un miler de socis. L'actual president és Xavier Torroja i Sabater.[1]
Història[modifica]
El primer consell directiu, fou presidit per Enric Botey. Des de l'inici la secció més important fou la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Clavé, net d'Anselm Clavé; també organitzà altres activitats, com vetllades literàries, conferències, excursions, representacions teatrals i líriques (amb Virgínia Fàbregas i Esperanza Iris) i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic.[1]
Durant la revolució mexicana (1910-1917) va promoure dues revistes en català Catalònia (4 de setembre de 1912), i Catalunya a Mèjic, a partir del 1914, òrgan oficial de l'entitat i d'aparició mensual. S'hi crearen com a seccions Agrupació Catalana d'Art Dramàtic, Club Catalunya d'Esports i Grup Excursionista, i el 1919, amb el suport econòmic de l'empresari català Artur Mundet i d'Esmeralda Cervantes, s'hi creà la mutualitat Secció d'Auxilis de l'Orfeó Català SA.
Des del 1929, però, l'entitat va viure una crisi econòmica important, que es va resoldre gràcies a Miquel Bertran de Quintana, qui també va promoure les recollides de diners i queviures per als refugiats durant la guerra civil espanyola.
Amb l'arribada dels primers refugiats catalans el juny de 1939 s'inicià una nova etapa. Es crearen noves seccions i es revitalitzaren les antigues. El grup coral fou dirigit per Narcís Costa-Horts i l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic es reorganitzà amb la col·laboració d'Avel·lí Artís i Balaguer, Emma Alonso, Gabriel Fradera i Badall i Manuel Fontanals i Mateu. Va promoure l'edició de les revistes en català Full Català, Quaderns de l'Exili, Revista dels Catalans d'Amèrica, Revista de Catalunya, Lletres, Pont Blau i Xaloc. A més, Josep Tomàs i Piera creà Comunitat Catalana de Mèxic amb l'objectiu reunir els catalans, mantenir viva la cultura catalana i donar suport a les reivindicacions catalanistes al marge dels partits. Miquel Ferrer Sanxis en fou el secretari l'òrgan de difusió de les seves idees el diari El Poble Català (1941-53). Alhora, també s'edità Orfeó. Butlletí de l'Orfeó Català de Mèxic, en català, editada a la ciutat de Mèxic entre 1943 i 1955.[2] També va establir una filial del Consell Nacional Català de Londres.[3]
Aquells anys foren força fructífers, ja que s'hi crearen nombroses entitats cíviques i culturals, com la Unió de Periodistes de Catalunya, que publicà el Butlletí de la Unió de Periodistes de Catalunya a Mèxic (1947), el Club del Llibre Català, el Pen Club Català de Mèxic i l'Institut Català de Cultura. Hi coincidiren un grup molt important de polítics, intel·lectuals i científics catalans com Pere Bosch i Gimpera, Jaume Serra i Húnter, Josep Carner, August Pi i Sunyer, Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Aiguader i Miró, Víctor Alba, Salvador Armendares, Lluís Aymamí i Baudina, Agustí Bartra, Artur Bladé i Desumvila, Dalmau Costa i Vilanova, Ot Duran d'Ocon, Pere Foix, Bartomeu Costa-Amic, Josep M. Francès, Eduard Nicol, Vicenç Riera i Llorca, Marcel i Miquel Santaló i Joaquim Xirau i Palau. L'entitat organitzà el 1956, a Veracruz, una gran rebuda a Pau Casals qui estrenà El Pesebre a Acapulco (1960).
El 1962 es publicà la revista Orfeó Català. Portaveu dels catalans de Mèxic (1962-1974), dirigida per Joan Potau[4] i participà activament en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a la ciutat de Mèxic de 1942, 1957 i 1973 i també als de Guadalajara de 1969. També organitzà el 1971 un homenatge al president de Mèxic Lázaro Cárdenas. El 1974 inaugurà la nova seu a l'anomenada Nova Llar Catalana, sota la presidència de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. L'entitat assolí prestigi a l'interior de Catalunya i fou visitada per Manuel Ausensi, Raimon, Glòria Lasso, Aurora Bautista, Montserrat Caballé i l'equip del FC Barcelona.
A la mort de Francisco Franco hi hagué molta activitat. Hi van fer conferències Heribert Barrera, Narcís Serra, Jordi Solé Tura, Jordi Pujol, Miquel Roca i Junyent i Aina Moll, entre d'altres. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el 1984 se celebraren les Primeres Jornades de Catalunya a Mèxic, amb l'exposició Artistas Catalanes Contemporáneos, inaugurada per l'aleshores conseller Max Cahner, amb l'exposició de Modest Cuixart al Museo Nacional de Arte i conferències de Joan Oró, Jaume Sobrequés, Xavier Rubert de Ventós i Cèsar Pi-Sunyer i Bayo. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 1989 Miquel Martí i Soler publicà L'Orfeó Català de Mèxic (1906-1986), història de l'entitat.[5]
En aquest darrer període, al mateix temps que s'incrementen notablement les relacions institucionals de l'Orfeó i la seva funció d'ambaixada oficiosa de la Generalitat a Mèxic, decau la vida de les seccions, però es manté el nivell d'activitats culturals, amb projeccions de pel·lícules, conferències, concerts, exposicions, taules rodones, homenatges, concursos literaris i fotogràfics, etcètera.
S'han rebut una colla de visites de rectors d'universitats catalanes, grups corals, esbarts, consellers del govern, etcètera. L'any 2003 visiten l'entitat Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira, candidats a la presidència de la Generalitat.
En els darrers anys s'incrementen les relacions amb la col·lectivitat cultural mexicana, amb els serveis d'accés a la Biblioteca Pompeu Fabra, a la filmoteca, a les classes de català (amb gran èxit al punt que avui hi ha més de 120 alumnes a l'any), l'oficina del CAT365, el restaurant de la casa, l'Associació d'Escriptors i el premi anual de narrativa curta “Tirant lo Blanc”, atorgant premis en català i castellà, la Penya Barcelonista, convenis amb diverses universitats mexicanes i amb El Colegio de Jalisco, entre d'altres.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Orfeó Català de Mèxic a quadrivio.net
- ↑ Riera Llorca, p. 82.
- ↑ Riera Llorca, p. 48-49.
- ↑ Riera Llorca, p. 96.
- ↑ Història al web de l'Orfeço
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 335.
Enllaços externs[modifica]
- (català) (castellà) Pàgina de l'Orfeó Català de Mèxic
- Els catalans a Mèxic Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine.
- Fons de l'Orfeó Català de Mèxic a la Biblioteca de Catalunya
