Orfeó Reusenc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióOrfeó Reusenc
Dades base
Tipus entitat cor i edifici
Idioma oficial català
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
President Esther Cos

Modifica dades a Wikidata

L'Orfeó Reusenc és una entitat de la ciutat de Reus dedicada entre altres activitats al cant coral posseint la coral infantil "els Somiadors", l'adulta pròpiament l'Orfeó Reusenc i la de gent gran l'Encís. També formen part de l'Orfeó Reusenc les seccions d'Esbart Dansaire, Ball de Bastons, amb la seva escola infantil pertinent, el Grup de Grallers i la secció de Teatre. A més també existeix una colla de carnaval anomenada "La Coca D'Or" (inicials de Colla de Carnaval de l'Orfeó Reusenc) i per Tots Sants s'hi organitza la tradicional rifa de confitura.

Història[modifica | modifica el codi]

Es va fundar el 1860 com a "Secció Coral del Centre de Lectura", secció que va impulsar els Jardins de l'Euterpe dirigida per Josep Joan Sociats; el 1892 dimití el llavors director de la Secció Coral, Florenci Cogul, i s'incorporà al càrrec Estanislau Mateu i Mas, que el 1893, amb acord de la junta, va canviar el nom i actuà amb el d'"Orfeó Reusenc del Centre de Lectura". Però el 1908, a causa de canvis en el reglament de l'entitat, la secció va haver de separar-se del Centre de Lectura i es refugià a la "Sociedad Recreativa El Alba", i passà després al local del Centre Republicà Autonomista. El 1918 va prendre el seu nom actual d'Orfeó Reusenc, sota la direcció d'Estanislau Mateu, introduí veus femenines entre els cantaires i fou l'orfeó de la ciutat.[1] El 1920, l'Orfeó Reusenc va actuar a la Sala-Teatre de l'Orfeó de Sants i al Palau de la Música. El 1923 convocà uns Jocs Florals on es premiaven obres poètiques i literàries i peces musicals, i es creà una revista la Revista de l'Orfeó Reusenc, que la Dictadura de Primo de Rivera va fer estroncar quasi immediatament.[2] Aquesta Revista, dirigida per Josep Banús i Sans, que llavors n'era secretari, sortia mensualment, parlava de les activitats de la societat i portava a cada número un suplement d'un full amb fotografies. Tenia 8 pàgines a dues columnes i en van sortir sis números.[3] El 1926 es va crear l'esbart dansaire i també una penya d'escacs de Reus que substituí al Club d'Escacs de Reus, que acabava de desaparèixer.

El 1927 es fundà una secció de declamació i una de teatre. L'activitat teatral no era inèdita a l'Orfeó, ja que quan compartia local amb el Centre Republicà Autonomista, diversos membres de l'entitat havien pres part en la formació de la secció dramàtica del Centre Republicà. Les activitats teatrals però havien estat mínimes per part dels integrants de l'Orfeó Reusenc, fins que Josep Banús i Sans, junt amb uns quants actors i actrius que venien del Patronat Obrer de Sant Josep, van formar el grup teatral, que es proposava fer teatre en català, davant la poca i dolenta oferta que hi havia a Reus en aquell temps, i, segons Pompeu Crehuet, calia que els autors de Catalunya fossin "escoltats, per deixar de ser senyors que fan comèdies" i que el teatre tingués "un renovat prestigi i força expansiva".[4] Representaren obres d'autors locals, com Pere Cavallé, i també d'Ignasi Iglésias i de Guimerà. El grup teatral incorporà en algunes obres a membres de l'Orfeó com a cantaires, i es consolidà el 1928. Un dels seus espectacles més esperats eren "Els Pastorets". Durant la Repúbliga seguí molt actiu el grup teatral i a la Guerra Civil interpretà obres de contingut revolucionari.[2]

El març de 1939, ocupat Reus pels franquistes, el president Ramon Amigó Pujol, el mestre Mateu i alguns socis es van reunir clandestinament i van decidir reprendre les activitats. Van demanar a l'alcalde autorització per la reobertura de les classes gratuïtes d'educació musical per a nens i nenes, i van considerar l'Orfeó tàcitament obert. Això va portar a la detenció i empresonament del president Amigó, d'Estanislau Mateu, i d'altres membres de la Junta de l'entitat sense que se'ls hagués sotmès a cap interrogatori.[5] L'Orfeó Reusenc va ser confiscat per l'Obra sindical d'"Educación y Descanso", el delegat local de la qual, Francesc Llevat, nomenà una junta gestora el 1940 sota la presidència de Joan Ribas Vallverdú, cosa que va fer que totes les seves activitats fossin dirigides des del Govern Civil. El 1945 va ser nomenat president Joan Sirolla Ribé i una nova junta. El 1950 va aconseguir desvincular-se d'Educación y Descanso, es convocà una assemblea general de socis i s'aprovaren, castellanitzats i modificats en alguns punts, els estatuts de 1936 i s'elegí una nova junta democràticament.[6] Cap al 1960 es va realitzar el trasllat al seu actual local al Carrer de Sant Llorenç. Del 1957 al 1999 dirigí la coral un mateix director, Josep Fusté i Ferré. El 1996 es va crear la coral infantil.

Actualment també programa diverses activitats, com el cicle de cinema en català, diversos concursos populars (de truites, de jocs de taula...), intercanvis de corals, participa en actes de la ciutat (Festa Major de Sant Pere i Festes de Misericòrdia) i algunes de les seccions participen en actes d'altres municipis de Catalunya i arreu d'Europa, com el cas de l'Esbart Dansaire i el Cos de Bastoners.

Seccions actuals[modifica | modifica el codi]

Corals[modifica | modifica el codi]

L'entitat consta de tres formacions corals: l'Orfeó Reusenc, pròpiament dit, l'Encís, coral de gent gran, i Els somniadors.

Orfeó Reusenc[modifica | modifica el codi]

És la secció més antiga de la casa. Cada any organitza concerts com la Glossa de Nadal, el Concert de Primavera, el Concert de Revetlla i el Concert de Festa Major, així com altres actuacions que es presenten. També ha organitzat diversos concerts-teatres com ara Los fets de 1714 (2014, sobre la guerra de successió) o De Reus al Cel (2017, sobre la llegenda de Misericòrdia). Solen acabar els concerts amb El cant de la senyera, himne dels orfeons.

L'Encís[modifica | modifica el codi]

És la coral de gent gran. Participa, entre d'altres concerts, a la Glossa de Nadal, el concert de Primavera i trobades de corals.

Els Somniadors[modifica | modifica el codi]

És la coral infantil i forma part de les escoles de l'entitat. Participa, entre d'altres actuacions a la Glossa de Nadal, el Concert de Primavera i el final de curs de les escoles.

Ball de bastons[modifica | modifica el codi]

Tot i que primer formava part de l'Esbart Dansaire, el Cos de Bastoners de l'Orfeó Reusenc es constitueix com a tal el 1962. El seu repertori consta d'uns trenta balls entre els quals hi ha peces tradicionals catalanes i produccions pròpies. Forma part del seguici festiu de la Festa Major de Reus i hi participa regularment per Sant Pere i per Misericòridia, entre altres actuacions com ara la Trobada Nacional Bastonera.

Fins fa poc hi havia dos grups més: l'Escola de Bastons i el Cos de Bastoners Veterans.

Teatre[modifica | modifica el codi]

Actualment, la secció de teatre consta de diversos grups dramàtics. Les obres més recents han estat El Sopar dels Idiotes, El Guió, El Discurs del President, La Ceba, Dones en Guerra i La extraña pareja.

Cada Nadal representa Els Pastorets, normalment els originals de la casa "En Belluguet i en Bieló"; tot i que alguns anys s'han versionat els de Folch i Torres.

Esbart Dansaire[modifica | modifica el codi]

Fins fa poc es comptava amb un grup d'esbart adult i un d'infantil. Actualment només n'existeix l'infantil

Presidents[modifica | modifica el codi]

  • Estanislau Mateu 1912-1918
  • Carles Robuster 1918
  • Antoni Porta 1918-1934
  • Ismael Casajoana 1934-1936
  • Ramon Amigó 1936-1940
  • Joan Ribas 1940-1945
  • Joan Sirolla 1945-1947
  • Lluís Angles 1947-1950
  • Ferran Casajoana 1950-1952
  • Francesc Llevat 1952-1954
  • Lluís Angles 1954-1955 (2a vegada)
  • Joan Ribas 1955-1961 (2a vegada)
  • Joan Fusté 1961-1964
  • Rafel Vila 1964-1971
  • Jaume Llaurado 1971-1985
  • Josep Gomis 1985-1992
  • Josep Abelló 1992-2001
  • Mercè Olesti 2001-2007
  • Joan Ciurana 2007-2014
  • Jordi Gomis 2014-2015
  • Esther Cos 2015 - actualitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 219. 
  2. 2,0 2,1 Puyol, Carme. Afició i passió: 75 anys de teatre a l'Orfeó Reusenc:1927-2002. Valls: Cossetània, 2003, p. 15. ISBN 8496035549. 
  3. «Revista de l'Orfeó Reusenc». CCUC. [Consulta: 5-VI-2017].
  4. Crehuet, Pompeu «Divagacions, records i comentaris d'un senyor que fa comèdies». Revista del Centre de Lectura, Any VIII, núm. 170, 1927, pàg. 134-137.
  5. Duch, Montserrat. "El segle XX: la dictadura franquista" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 283. ISBN 8489688214
  6. Puyol, Carme. Afició i passió: 75 anys de teatre a l'Orfeó Reusenc:1927-2002. Valls: Cossetània, 2003, p. 21-75. ISBN 8496035549. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carme PUYOL TORRES. Afició i passió. 75 anys de Teatre a l'Orfeó Reusenc 1927-2002;Amb la col·laboració especial de Josep Barbarà. Valls: Cossetània, 2003
  • Ezequiel GORT; Josep GOMIS. Annals de l'Orfeó Reusenc (1918 - 1993). Reus: Orfeó Reusenc, 1994

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]