Orfeó Reusenc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióOrfeó Reusenc
Orfeó Escut .jpg
Escut de l'Orfeó Reusenc
Dades bàsiques
Tipus Entitat cultural
Idioma oficial català
Forma jurídica
Creació 7 gener 1918
Activitat
Activitat Cant coral, teatre, dansa catalana i ball de bastons
Organització i govern
Seu 
President Albert Bermúdez
Altres dades
Creu de Sant Jordi, Medalla de la Ciutat

Lloc web orfeoreusenc.cat//
Modifica les dades a Wikidata

L'Orfeó Reusenc és una entitat cultural de la ciutat de Reus fundada l'any 1918 dedicada, entre altres activitats, al cant coral posseint la coral infantil Els Somniadors; el Cor Jove; el cor pròpiament, l'Orfeó Reusenc; i la coral de gent gran, l'Encís. També formen part de l'Orfeó Reusenc les seccions de l'Esbart Dansaire (1925), de Teatre (1927) i de Ball de Bastons (2009) -amb el seu grup infantil pertinent-. A més, també destaquen en la seva activitat anual la tradicional Rifa de la Confitura per Tots Sants, "Els Pastorets: Belluguet i Bieló" per Nadal i "MISERICÒRDIA: De Reus al Cel", l'espectacle de cant, música, dansa i teatre que representa la llegenda de la M.D. de Misericòrdia a Isabel Besora.

Història[modifica]

Es va fundar el 1860 com a "Secció Coral del Centre de Lectura", secció que va impulsar els Jardins de l'Euterpe dirigida per Josep Joan Sociats; el 1892 dimití el llavors director de la Secció Coral, Florenci Cogul, i s'incorporà al càrrec Estanislau Mateu i Mas, que el 1893, amb acord de la junta, va canviar el nom i actuà amb el d'"Orfeó Reusenc del Centre de Lectura". Però el 1908, a causa de canvis en el reglament de l'entitat, la secció va haver de separar-se del Centre de Lectura i es refugià a la "Sociedad Recreativa El Alba", i passà després al local del Centre Republicà Autonomista. El 1918 va prendre el seu nom actual d'Orfeó Reusenc, sota la direcció d'Estanislau Mateu, introduí veus femenines entre els cantaires i fou l'orfeó de la ciutat.[1] El 1920, l'Orfeó Reusenc va actuar a la Sala-Teatre de l'Orfeó de Sants i al Palau de la Música. El 1923 convocà uns Jocs Florals on es premiaven obres poètiques i literàries i peces musicals, i es creà una revista la Revista de l'Orfeó Reusenc, que la Dictadura de Primo de Rivera va fer estroncar quasi immediatament.[2] Aquesta Revista, dirigida per Josep Banús i Sans, que llavors n'era secretari, sortia mensualment, parlava de les activitats de la societat i portava a cada número un suplement d'un full amb fotografies. Tenia 8 pàgines a dues columnes i en van sortir sis números.[3] El 1926 es va crear l'esbart dansaire i també una penya d'escacs de Reus que substituí al Club d'Escacs de Reus, que acabava de desaparèixer.

El 1927 es fundà una secció de declamació i una de teatre. L'activitat teatral no era inèdita a l'Orfeó, ja que quan compartia local amb el Centre Republicà Autonomista, diversos membres de l'entitat havien pres part en la formació de la secció dramàtica del Centre Republicà. Les activitats teatrals però havien estat mínimes per part dels integrants de l'Orfeó Reusenc, fins que Josep Banús i Sans, junt amb uns quants actors i actrius que venien del Patronat Obrer de Sant Josep, van formar el grup teatral, que es proposava fer teatre en català, davant la poca i dolenta oferta que hi havia a Reus en aquell temps, i, segons Pompeu Crehuet, calia que els autors de Catalunya fossin "escoltats, per deixar de ser senyors que fan comèdies" i que el teatre tingués "un renovat prestigi i força expansiva".[4] Representaren obres d'autors locals, com Pere Cavallé, i també d'Ignasi Iglésias i de Guimerà. El grup teatral incorporà en algunes obres a membres de l'Orfeó com a cantaires, i es consolidà el 1928. Un dels seus espectacles més esperats eren "Els Pastorets". Durant la Repúbliga seguí molt actiu el grup teatral i a la Guerra Civil interpretà obres de contingut revolucionari.[2]

El març de 1939, ocupat Reus pels franquistes, el president Ramon Amigó Pujol, el mestre Mateu i alguns socis es van reunir clandestinament i van decidir reprendre les activitats. Van demanar a l'alcalde autorització per la reobertura de les classes gratuïtes d'educació musical per a nens i nenes, i van considerar l'Orfeó tàcitament obert. Això va portar a la detenció i empresonament del president Amigó, d'Estanislau Mateu, i d'altres membres de la Junta de l'entitat sense que se'ls hagués sotmès a cap interrogatori.[5] L'Orfeó Reusenc va ser confiscat per l'Obra sindical d'"Educación y Descanso", el delegat local de la qual, Francesc Llevat, nomenà una junta gestora el 1940 sota la presidència de Joan Ribas Vallverdú, cosa que va fer que totes les seves activitats fossin dirigides des del Govern Civil. El 1945 va ser nomenat president Joan Sirolla Ribé i una nova junta. El 1950 va aconseguir desvincular-se d'Educación y Descanso, es convocà una assemblea general de socis i s'aprovaren, castellanitzats i modificats en alguns punts, els estatuts de 1936 i s'elegí una nova junta democràticament.[6] Cap al 1960 es va realitzar el trasllat al seu actual local al Carrer de Sant Llorenç. Del 1957 al 1999 dirigí la coral un mateix director, Josep Fusté i Ferré. El 1996 es va crear la coral infantil.

Actualment també programa diverses activitats, com intercanvis de corals, la participació en actes de la ciutat (Festa Major de Sant Pere i Festes de Misericòrdia) i algunes de les seccions participen en actes d'altres municipis de Catalunya i arreu d'Europa, com el cas de l'Esbart Dansaire i el Cos de Bastoners.

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat de Reus "en el centenari d’aquesta entitat amb la seva denominació actual, molt implicada en l’impuls i el prestigi de l’activitat coral a Catalunya".[7]

Grups actuals[modifica]

Corals[modifica]

L'entitat té quatre formacions corals: l'Orfeó Reusenc, pròpiament dit; el Cor Jove; l'Encís, la coral de gent gran; i la coral infantil Els Somniadors.

Orfeó Reusenc[modifica]

És el grup més antic de la casa. Cada any organitza concerts com el de Nadal, el Concert de Primavera, el Concert de Revetlla i el Concert de Festa Major, així com altres actuacions que es presenten. També ha organitzat diversos concerts teatralitzats com Los fets de 1714 (2014, sobre la guerra de successió) o MISERICÒRDIA: De Reus al Cel (2017, sobre la llegenda de Misericòrdia). Acostumen a acabar els concerts amb El cant de la senyera, l'himne dels orfeons.

L'Encís[modifica]

Fundada l'any 2008. És la coral de gent gran. Participa, entre altres concerts, al Concert de Nadal, al concert de Primavera i en trobades de corals.

Els Somniadors[modifica]

És la coral infantil i forma part de les escoles de l'entitat. Participa, entre altres actuacions al Concert de Nadal, el Concert de Primavera i el final de curs de les escoles.

El Cor Jove

Fundat l'any 2019, està format per una quinzena de joves cantaires i ofereix un repertori de cançons de tots els estils i autors.

Ball de bastons[modifica]

Tot i que primer formava part de l'Esbart Dansaire, el Cos de Bastoners de l'Orfeó Reusenc es crea el 1962 i es constitueix com a secció independent el 2009. El seu repertori consta d'uns trenta balls, entre els quals hi ha peces tradicionals catalanes i produccions pròpies. Forma part del seguici festiu de la Festa Major de Reus i hi participa regularment per Sant Pere i per Misericòrdia, entre altres actuacions com ara la Trobada Nacional Bastonera.

Teatre[modifica]

Les obres més recents han estat El Sopar dels Idiotes, El Guió, El Discurs del President, La Ceba, Dones en Guerra i La extraña pareja.

Cada Nadal, es representa Els Pastorets, normalment els originals de la casa -"Belluguet i Bieló"- tot i que alguns anys s'han versionat els de Folch i Torres.

Esbart Dansaire[modifica]

Actualment compta amb un grup de més de 10 dansaires i també amb un grup infantil.

Presidents[modifica]

  • Estanislau Mateu 1912-1918
  • Carles Robuster 1918
  • Antoni Porta 1918-1934
  • Ismael Casajoana 1934-1936
  • Ramon Amigó 1936-1940
  • Joan Ribas 1940-1945
  • Joan Sirolla 1945-1947
  • Lluís Angles 1947-1950
  • Ferran Casajoana 1950-1952
  • Francesc Llevat 1952-1954
  • Lluís Angles 1954-1955 (2a vegada)
  • Joan Ribas 1955-1961 (2a vegada)
  • Joan Fusté 1961-1964
  • Rafel Vila 1964-1971
  • Jaume Llaurado 1971-1985
  • Josep Gomis 1985-1992
  • Josep Abelló 1992-2001
  • Mercè Olesti 2001-2007
  • Joan Ciurana 2007-2015
  • Esther Cos 2015 - 2019
  • Albert Bermúdez 2019 - actualitat

Referències[modifica]

  1. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 219. 
  2. 2,0 2,1 Puyol, Carme. Afició i passió: 75 anys de teatre a l'Orfeó Reusenc:1927-2002. Valls: Cossetània, 2003, p. 15. ISBN 8496035549. 
  3. «Revista de l'Orfeó Reusenc». CCUC. [Consulta: 5-VI-2017].
  4. Crehuet, Pompeu «Divagacions, records i comentaris d'un senyor que fa comèdies». Revista del Centre de Lectura, Any VIII, núm. 170, 1927, pàg. 134-137.
  5. Duch, Montserrat. "El segle XX: la dictadura franquista" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 283. ISBN 8489688214
  6. Puyol, Carme. Afició i passió: 75 anys de teatre a l'Orfeó Reusenc:1927-2002. Valls: Cossetània, 2003, p. 21-75. ISBN 8496035549. 
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en ca). Gencat, 17-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Carme PUYOL TORRES. Afició i passió. 75 anys de Teatre a l'Orfeó Reusenc 1927-2002;Amb la col·laboració especial de Josep Barbarà. Valls: Cossetània, 2003
  • Ezequiel GORT; Josep GOMIS. Annals de l'Orfeó Reusenc (1918 - 1993). Reus: Orfeó Reusenc, 1994

Enllaços externs[modifica]