Organisme aeròbic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.

Aquests organismes es caracteritzen per realitzar la respiració aeròbica, procés pel qual, un compost s'oxida utilitzant l'oxigen com a acceptor final d'electrons. Aquesta oxidació, permet alliberar molta més energia que la que s'allibera en processos com la fermentació.

Tipus d'organismes aerobis[modifica | modifica el codi]

E.coli i M. luteus
Tipus Requeriment d'oxigen Tipus de metabolisme Exemple
Aerobis obligats Respiració aeròbica Micrococcus luteus
Aerobis facultatius No Respiració aeròbica i anaeròbica. Fermentació Escherichia coli
Microaeròfils Sí, però a baixa concentració Respiració aeròbica Spirillum volutans


Característiques[modifica | modifica el codi]

Els organismes aerobis presenten les següents característiques:

  • Aerobis obligats: Requereixen oxigen per a l'oxidació de substrats durant la respiració cel·lular.
  • Aerobis facultatius: Poden utilitzar l'oxigen per a obtenir energia, però també altres mecanismes com la respiració anaeròbica o la fermentació.
  • Microaeròfils: Necessiten concentracions d'oxigen per a viure, però en quantitats inferiors a les atmosfèriques (al voltant del 5%).

Tot i que existeixen un tipus de microorganismes que poden viure en presència d'oxigen (aerotolerants), no es consideren aerobis, ja que no utilitzen com a acceptor final d'electrons l'oxigen, sinó que realitzen la fermentació.

Respiració aeròbica[modifica | modifica el codi]

És un procés d'oxidació-reducció o altrament dit, una reacció redox, en què l'oxigen molecular (O2) que presenta un potencial de reducció molt electropositiu, s'utilitza com a acceptor d'electrons, alliberant com a resultat grans quantitats d'energia.

La respiració aeròbica té el seu inici en el procés de la glucòlisi, via metabòlica que regula la transformació d'una molècula de glucosa, a piruvat o àcid pirúvic mitjançant el procés d'oxidació per tal d'obtenir energia en forma (ATP). Altres processos que engloba la respiració aeròbica i que permeten als organismes aerobis obtenir energia són el cicle de Krebs i la fosforilació oxidativa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Madigan, M.T., Martinko, J.M. i Parker, J. (1997). Brock. Microbiologia de los microorganismos. Ed. Prentice Hall Iberia. (ISBN 84-89660-36-0)