Organització Central de Treballadors de Suècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOrganització Central de Treballadors de Suècia
(sv) Sveriges Arbetares Centralorganisation Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSAC Modifica el valor a Wikidata
SobrenomSAC Syndikalisterna Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaanarcosindicalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 juny 1910
Activitat
ÀmbitSuècia Modifica el valor a Wikidata
Membre deSolidaritat Internacional Llibertària Modifica el valor a Wikidata
Membres7.500 (2004) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc websac.se Modifica el valor a Wikidata
Facebook: SAC.Syndikalisterna Twitter (X): syndikalisterna Modifica el valor a Wikidata

L'Organització Central de Treballadors de Suècia (suec: Sveriges Arbetares Centralorganisation, SAC-Syndikalisterna) és una federació sindical sueca d'orientació anarcosindicalista. A diferència d'altres sindicats de Suècia, SAC organitza a treballadors de totes les professions, així com a aturats, estudiants i jubilats. La SAC publica el setmanari Arbetaren ("El treballador"), és propietària de l'editorial Federativs i gestiona l'assegurança de desocupació Sveriges Arbetares Arbetslöshetskassa (SAAK). Avui en dia la SAC és una agrupació relativament petita a Suècia, compta amb uns 7500 treballadors afiliats, que ajunten a uns 13000 membres organitzats, en 135 federacions locals.

Objectiu[modifica]

Concentració de la SAC (2007)

El seu objectiu a llarg termini és implantar l'anarquisme, una societat sense classes ni jerarquies, on els mitjans de producció siguin propietat compartida i administrada pels treballadors: en efecte, l'abolició del capitalisme, l'esclavitud salarial i el sexisme.[1] D'aquesta forma, la SAC es declara antisexista i antimilitarista i es convertí l'any 1998 en el primer sindicat obertament feminista de Suècia. Els objectius a curt termini són el millorament dels salaris i de les condicions de treball. Sovint col·labora amb altres organitzacions socials llibertàries, com la Federació Juvenil Anarcosindicalista Sueca (SUF), encara que aquesta no formi part de la SAC.

Donat el caràcter antiautoritari de l'anarcosindicalisme suec, la SAC té obertes les seves portes als perseguits per qualsevol dictadura o govern del món.[2] Per a afiliar-se a aquesta organització no és necessari residir permanentment a Suècia ni cap altre requisit que no sigui el d'acceptar la seva declaració de principis i pagar una mòdica quota mensual.[3] No obstant això, dins de l'àmplia gamma de grups immigrants a Suècia, solament el provinent d'Eritrea aconseguí articular els seus interessos amb l'activitat sindical sueca.

També es proposa sindicalitzar als indocumentats de Suècia, organitzant-los.[4] El sindicat ofereix diferents serveis als indocumentats, des de proporcionar informació sobre els seus drets com a treballadors, fins a acompanyament en els tràmits de cerca de permís de treball, traducció de documents, i cursos de suec.

Història[modifica]

Congrés de treballadors de la SAC (1917)

SAC fou constituïda l'any 1910 per exmembres del corrent del moviment sindical Landsorganisationen ("Organització Nacional"), també conegut com a LO, connectat amb el partit socialdemòcrata, que volien una organització independent de qualsevol partit polític i que gpu influenciat pel sindicalisme revolucionari francès de la Confederació General del Treball francesa. A la conferència de treballadors de la SAC, celebrada a Örebro el 25 i 16 de novembre de 1917, es decidí el pla d'acció de masses per a la primavera de 1918 amb la finalitat d'obtenir la jornada de 8 hores de treball.

També fou membre fundador, l'any 1922, de l'anarcosindicalista Associació Internacional de Treballadors (AIT), però entrà en conflicte amb l'AIT a la dècada de 1950. L'entrada de la SAC en un fons de desocupació recolzat per l'Estat fou considerat per l'AIT com a reformista i col·laboracionista amb l'Estat i reformista. L'any 1956, la SAC es retirà de l'AIT.

Referències[modifica]

  1. Al llibre El mito de la igualdad sueca Arxivat 2012-01-25 a Wayback Machine. es comenta:
    « Anna-Klara Bratt ha ocupat recentment el lloc d'editora en cap a Arbetaren ("El Treballador"), el diari setmanal que funciona com a òrgan d'expressió de la SAC o Sveriges Arbetares Centralorganisation (Organització Central de Treballadors de Suècia), un petit però influent sindicat que exerceix una forta pressió a nivell polític a Suècia i que s'inscriu en el corrent ideològic representat per CGT i CNT a Espanya. El seu nomenament com a responsable d'aquesta publicació no tindria més transcendència si no fos perquè es tracta de la primera dona que ocupa aquest lloc en la història dArbetaren i perquè la seva assignació com a editora en cap en aquest diari ha significat un radical canvi d'orientació del mateix cap a temes femenins, tractats des d'una perspectiva femenina. »
  2. Comunicado de SAC en solidaridad con el CIPO-RFM
  3. Registro sindical de la SAC
  4. «SAC se propone sindicalizar a los trabajadores indocumentados». Arxivat de l'original el 2008-08-15. [Consulta: 29 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]