Organització de Nacions i Pobles No Representats
Membres de l'UNPO | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | UNPO i ОНН | ||||
| Tipus | organització internacional organització | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 febrer 1991 | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Indicadors econòmics | |||||
| Ingressos totals | 232.434 € (2020) | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | unpo.org | ||||
| Part d’una sèrie sobre |
| drets dels pobles indígenes |
|---|
| Drets |
| Organitzacions governamentals |
| ONGs i grups polítics |
| Qüestions |
| Representació legal |
| Categoria |
L'Organització de Nacions i Pobles No Representats[1] (en anglès Unrepresented Nations and Peoples Organization, UNPO) és una organització de nacions i pobles sense estat que els representi. Fou creada el 1991 a la Haia per a la defensa dels drets polítics i culturals dels pobles sense estat basant-se en cinc punts:[2]
- Dret d'autodeterminació.
- Adhesió als drets humans internacionalment acceptats en la Declaració Universal dels Drets Humans.
- Adhesió als principis de pluralisme democràtic i rebuig del totalitarisme i intolerància religiosa.
- Promoció de la no-violència i rebuig del terrorisme amb finalitats polítiques.
- Protecció del medi ambient.
Història
[modifica]L'UNPO va ser concebuda per líders de moviments d'autodeterminació —com ara Linnart Mäll, del Congrés d'Estònia; Erkin Alptekin, del Turquestan Oriental; i Lodi Gyari, del Tibet— juntament amb Michael van Walt van Praag, assessor de dret internacional del 14è Dalai Lama, Tenzin Gyatso. I fou fundada en el Tribunal Internacional de la Haia (Països Baixos), l'11 de febrer de 1991,[3][4] per representants d'Armènia, els aborígens australians, els pobles de la Cordillera, Tàtars de Crimea, Turquestan Oriental, Estònia, Geòrgia, Grecs d'Albània, Iraq Kurdistan, Letònia, Palau, Taiwan, el Tatarstan, el Tibet i Papua Occidental[5] per a promoure la tolerància, la no-violència i el dret a l'autodeterminació. Des de la seva fundació sis dels seus membres, Estònia, Letònia, Armènia, Geòrgia, Palau i Timor Oriental, han estat reconeguts com a estats independents.
El 10 de novembre del 1995, el seu vicepresident, l'ogoni Ken Saro-Wiwa, fou executat a Nigèria per defensar els drets del seu poble. El 1993 l'UNPO fou nominada per al Premi Nobel de la Pau.
Al llarg del 2024, l'UNPO va dur a terme diverses sessions de formació destinades a ajudar els seus membres i activistes. Les sessions van incloure formació presencial per a membres de la regió Àsia-Pacífic a Ginebra, formació en ciberseguretat en línia, una formació presencial en ciberseguretat per a la comunitat balutxi a Estocolm, una formació presencial a Brussel·les sobre els principis i les aplicacions pràctiques de la resistència no violenta i una sessió d'estudi juvenil amb el suport del Consell d'Europa, emfatitzant la importància d'adquirir i millorar les habilitats necessàries per a l'advocacia dins de les comunitats marginades.[6]
Objectius
[modifica]L'objectiu de l'UNPO és defensar el dret fonamental a l'autonomia i a l'autodeterminació de tots els pobles, tot treballant per un món on cada nació i poble sigui escoltat, valorat i respectat. Aspira a un futur en què els drets fonamentals —incloent-hi la llibertat de determinar l'estatus polític i de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural— estiguin garantits per a tothom.
L'UNPO facilita l'intercanvi de coneixement entre els pobles no representats a través de la seva plataforma internacional. L'UNPO dona suport a projectes interregionals i al diàleg amb organitzacions i comunitats internacionals. L'organització ofereix oportunitats als pobles no representats per participar en fòrums internacionals i defensar els seus interessos.
La tasca de la UNPO posa l'accent en la necessitat d'una resistència no-violenta contra l'opressió, alhora que se centra en la inclusió de grups subrepresentats —especialment els joves i les dones— en els processos de presa de decisions. En reforçar els valors democràtics, difondre els principis de la no-violència gandhiana i defensar els drets humans, l'organització capacita els seus membres per preservar les seves identitats culturals i contribuir als debats globals sobre reptes ambientals i geopolítics urgents. Mitjançant aliances estratègiques amb organitzacions afins, el món acadèmic i actors internacionals, la UNPO sensibilitza sobre les violacions dels drets humans i ajuda els seus membres a fer sentir la seva veu a l'escena mundial.[2]
Tot i que els membres de la UNPO sovint tenen objectius diferents, comparteixen un tret comú: generalment no estan representats diplomàticament (o només ho estan amb un estatus menor, com ara el d'observador) en les principals institucions internacionals, com l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Com a conseqüència, la seva capacitat perquè els organismes mundials encarregats de defensar els drets humans i abordar els conflictes atenguin les seves inquietuds és limitada.[2]
Copm s'enumera al principi de l'article, L'UNPO es dedica als cinc principis consagrats en el seu Pacte:
- El dret igualitari a l'autodeterminació: L'autodeterminació és un dret humà fonamental que permet als pobles configurar el seu propi futur polític, cultural i social, garantint que totes les veus siguin escoltades en els processos de presa de decisions.
- Observança de les normes de drets humans acceptades internacionalment, tal com s'estableixen a la Declaració i Programa d'Acció de Viena[7] i en altres instruments internacionals: els drets humans són normes universals concebudes per protegir totes les persones d'abusos polítics, jurídics i socials, independentment de l'ètnia, la nacionalitat o l'estatus jurídic.
- Adhesió als principis del pluralisme democràtic i rebuig del totalitarisme i de la intolerància religiosa: el pluralisme democràtic és un sistema inclusiu i participatiu en què la governança és responsable, transparent i atenta a la ciutadania. Aquest sistema abraça la diversitat, celebra les diferents cultures i promou la inclusió política mitjançant el coneixement, la llibertat de pensament i l'obertura a punts de vista divergents.
- Promoció de la no-violència i rebuig del terrorisme com a instrument polític: la no-violència consisteix a rebutjar les accions violentes per assolir objectius polítics. La UNPO anima els seus membres a adoptar la resistència pacífica i a promoure la tolerància interètnica com a resposta a l'opressió.
- Protecció del medi ambient: La protecció del medi ambient consisteix a preservar els hàbitats i els recursos que protegeixen les cultures. Les comunitats indígenes i locals, com a guardianes del coneixement ecològic tradicional, són les més ben situades per salvaguardar el seu entorn i la seva manera de viure.
Tots els membres estan obligats a signar el Pacte de l'UNPO i a complir-lo.[8] Els membres de l'UNPO han de ser no violents.[9]
Membres
[modifica]L'UNPO enumera els següents 38 membres actuals:[10]
Els membres originals s'enumeren amb fons rosa i en negreta. Els membres reconeguts com a països independents per almenys un membre de l'ONU o per altres països reconeguts per almenys un membre de l'ONU estan marcats amb un asterisc (*).
Antics membres
[modifica]Alguns membres de l'UNPO han abandonat l'organització degut al reconeixement per part de les Nacions Unides, d'acords d'autonomia o per altres motius.
A continuació es detallen els antics membres i els membres suspesos.[10]
Els antics membres que han passat a formar part de l'ONU apareixen amb fons blau i en cursiva. Els membres fundadors (des de l'11 de febrer de 1991) figuren amb fons rosa i en negreta. Els antics membres reconeguts com a països independents per almenys un estat membre de l'ONU, o per altres països reconeguts per almenys un estat membre de l'ONU, estan marcats amb un asterisc (*). Els membres suspesos apareixen amb fons groc.
| Antic membre | Data d'incorporació | Data de retirada | Notes | Ref |
|---|---|---|---|---|
| 6 agost 1991 | 2020 | Representada pel Ministeri d'Afers Exteriors d'Abkhàzia | [49] | |
| 11 febrer 1991 | 7 juliol 2012 | Represents pel Comitè Nacional per a la Defensa dels Drets dels Negres | [50] | |
| 16 abril 1994 | 1 març 2008 | Es va arribar a un acord sobre drets més amplis amb Macedònia del Nord el 2001.[51] | [52] | |
| 28 novembre 2014 | 26 novembre 2016 | Representat pel Congrés Mundial Amazic | [53] | |
| 25 octubre 2006 | 7 juny 2021 | Representat pel Consell Nacional del Camerun Meridional i Consell de Govern d'Ambazònia (des del setembre de 2018) | [54] | |
| 11 febrer 1991 | 2 març 1992 | Va esdevenir membre de l'ONU el 1992. | [55] | |
| 3 febrer 1996 | 30 juny 1998 | [56] | ||
| 6 agost 1991 | 1 març 2008 | Es va arribar a un acord amb Papua Nova Guinea el 2021 segons el qual Bougainville esdevindrà independent el 2027. | [57] | |
| 15 maig 2008 | 13 febrer 2010 | Representat pel Consell Nacional de la Unió de Myanmar. La junta militar de Myanmar es va dissoldre el 2011. | [58] | |
| 3 febrer 1996 | 13 febrer 2010 | Representat per l'Associació Panburiata per al Desenvolupament de la Cultura | [59] | |
| 17 abril 1997 | 18 setembre 2011 | Representada pel Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda | [60] | |
| 16 abril 1994 | 6 novembre 2015 | Representada per l'Associació Internacional Circassiana | [61] | |
| 11 febrer 1991 | 6 novembre 2015 | Representada per l'Aliança dels Pobles de la Cordillera | [62] | |
| 11 febrer 1991 | 7 juliol 2012 | Representada per Omonoia | [63] | |
| 19 gener 1993 | 18 setembre 2011 | Suspesa el 18 de setembre de 2011.[64] | [65] | |
| 11 febrer 1991 | 17 setembre 1991 | Va esdevenir membre de l'ONU el 1991. | [66] | |
| 16 abril 1994 | 1 desembre 2007 | Va arribar a un acord d'autonomia amb Moldàvia el 1994. | [67] | |
| 11 febrer 1991 | 31 juliol 1992 | Va esdevenir membre de l'ONU el 1992. | [68] | |
| 30 juliol 1994 | 2015 | Representats per l'Aliança Democràtica dels Hongaresos de Romania | [69] | |
| 30 juliol 1994 | 1 març 2008 | [70] | ||
| 17 gener 1993 | 9 octubre 2009 | [71] | ||
| 6 agost 1991 | 10 setembre 2010 | Govern a l'exili a Londres. | [72] | |
| 3 agost 1993 | 7 juliol 2012 | Representada per Ka Lāhui Hawaiʻi. | [73] | |
| 19 gener 1993 | 7 juliol 2012 | [74] | ||
| 24 gener 1993[75] | 4 agost 1993 | Suspensió el 4 d'agost de 1993 i suspensió permanent el 22 de gener de 1995.[76] | [77] | |
| 17 gener 1993 | 9 octubre 2009 | [78] | ||
| 6 agost 1991 | 24 març 2018 | Representat per la Lliga Democràtica de Kosovo | [79] | |
| Kumyks | 17 abril 1997 | 1 març 2008 | [80] | |
| 11 febrer 1991 | 1 juliol 2015 | Representat pel Partit Democràtic del Kurdistan i la Unió Patriòtica del Kurdistan | [81] | |
| 30 juliol 1994 | 1 desembre 2007 | Seguida per la declaració de la República de Lakota | [82] | |
| 11 febrer 1991 | 17 setembre 1991 | Va esdevenir membre de l'ONU el 1991. | [83] | |
| 7 juliol 2012 | 30 octubre 2023 | Representats per la Autonomia Federal Nacional i Cultural Lesguiana. | [84] | |
| 19 desembre 2004 | 7 juliol 2012 | Representats per les Dones Massai per a l'Educació i el Desenvolupament Econòmic | [85] | |
| 30 juliol 1994 | 1 desembre 2007 | Representat per Hiti Tau | [86] | |
| 14 octubre 2017 | 30 octubre 2023 | Representat per l'Aliança per a un Madhesh Independent | [87] | |
| 19 gener 1993 | 26 abril 2016 | Representat pel Consell Inter-Regional Maputxe | [88] | |
| Mari | 6 agost 1991 | 9 octubre 2009 | [89] | |
| 3 febrer 1996 | 7 juliol 2012 | Representat per la Lliga d'Unitat Mon | [90] | |
| 14 novembre 2003 | 29 abril 2016 | Representat per la Montagnard Foundation, Inc. | [91] | |
| 19 desembre 2004 | 20 setembre 2008 | [92] | ||
| Nuxalks | 23 setembre 1998 | 1 març 2008 | [93] | |
| 11 febrer 1991 | 15 desembre 1994 | Va esdevenir membre de l'ONU el 1994. | [94] | |
| 2 febrer 2007 | desembre 2019[95] | Representat pel Captains Council | ||
| 23 setembre 1998 | 1 desembre 2007 | [96] | ||
| 3 agost 1993 | 30 juny 1998 | [97] | ||
| 17 gener 1993 | 18 setembre 2011 | Representat pel Consell Nacional Bosnià de Sanjak | [98] | |
| 29 juny 2014 | 30 octubre 2023 | [99] | ||
| 17 abril 1997 | 6 febrer 2010 | [100] | ||
| 5 gener 2015 | 30 octubre 2023 | Sulu Foundation of Nine Ethnic Tribes | [101] | |
| 15 juliol 2014 | Moviment Nacional Talix | [102] | ||
| 11 febrer 1991 | 1 març 2008 | [103] | ||
| 17 gener 1993 | 27 setembre 2002 | Va esdevenir membre de l'ONU el 2002. | [104] | |
| Tsimshian | 2 febrer 2007 | 18 setembre 2011 | [105] | |
| 6 agost 1991 | 27 novembre 2016 | Representat pel Front Turcman Iraquià, Moviment Nacionalista Turcman, Moviment Turcman Wafa i Unió Islàmica dels Turcmans de l'Iraq. | [106] | |
| 3 febrer 1996 | 13 febrer 2010 | [107] | ||
| 17 gener 1993 | 1 març 2008 | Representada pel Congrés Nacional Txuvaix | [108] | |
| 17 gener 1993 | 6 juliol 2013 | Representat pel Consell d'Udmúrtia | [109] | |
| 14 novembre 2003 | 1 juliol 2015 | Representat pel Front patriòtic Dabalorivhuwa | [110] | |
| 15 juliol 2001 | 26 novembre 2016 | Representada pel Front Nacional Xin | [111] | |
| 6 agost 1991 | 1 juliol 2015 | Representat per l'Alternativa Democràtica de Zanzíbar, en cooperació amb el Front Cívic Unit. | [112] |
Amics dels pobles
[modifica]La iniciativa «Peoples’ Friends» ofereix una oportunitat formal perquè comunitats, organitzacions i moviments afins s'impliquin en la missió de l'UNPO. Tot i que els seus membres no tenen dret a vot ni accés total a tots els recursos interns, se'ls convida a participar mitjançant campanyes de defensa de drets, diàleg compartit i visibilitat internacional.[113] A continuació es detallen els membres.[10]
| Membre | Data d'incorporació | Representat per | Ref |
|---|---|---|---|
| [114] | |||
| [115] | |||
| [116] | |||
| [117] | |||
Direcció
[modifica]Segons World Statesmen:[118]
Secretari/a General
[modifica]- Michael van Walt van Praag (Països Baixos) 1991 - 1998
- Tsering Jampa (Tibet) 1997 - 1998
- Helen S. Corbett (aborígens australians) 1998 - 1999
- Erkin Alptekin (Turquestan Oriental) 1999 - 2003
- Marino Busdachin (Itàlia) 2003 - 2018
- Ralph J. Bunche III (Estats Units d'Amèrica) 2018 - 2023
- Mercè Monje Cano (Catalunya) 2023 - avui dia
Presidents de l'Assemblea General
[modifica]- Linnart Mäll (Estònia) 1991 - 1993
- Erkin Alptekin (Turquestan Oriental) 1993 - 1997
- Seif Sharif Hamad – (Zanzíbar) 1997 - 2001
- John J. Nimrod (Assíria) 2001 - 2005
- Göran Hansson (Escània) 2005 - 2006
- Ledum Mitee (Ogoni) 2006 - 2010
- Ngawang Choephel Drakmargyapon (Tibet) 2010 - 2015
- Nasser Boladai (Balutxistan Occidental) 2015 - 2022
- Edna Adan Ismail (Somalilàndia) 2022 - 2024
- Rubina Greenwood (Sindh) 2024 - avui dia
Directors executius
[modifica]- Karl von Habsburg (Àustria) 19 de gener de 2002 – 31 de desembre de 2002
- Mercè Monje Cano (Catalunya) 1 d'octubre de 2021 – 21 d'abril de 2023 (simultàniament, secretària general en funcions des del gener fins al 21 d'abril de 2023)
Referències
[modifica]- ↑ «Una plataforma de nacions sense estat accepta l'ANC com a membre». VilaWeb, 10 gener 2019. [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 3 «UNPO 20th Anniversary Publication. Twenty Years of Promoting Nonviolence, Human Rights and Self Determination» (PDF) (en anglès). 2011. UNPO. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «WORLD STATESMEN.org» (en anglès). WorldStatesmen. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «About UNPO». UNPO. Arxivat de l'original el 5 març 2012. [Consulta: 18 setembre 2026].
- 1 2 Simmons, Mary Kate. Unrepresented Nations and Peoples Organization Yearbook 1995. Kluwer Law International, 1996, pp. 1–3. ISBN 90-411-0223-X [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «Activity Report 2024-2025» (PDF) (en anglès). UNPO. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «La Declaración y el Programa de Acción de Viena» (en castellà). Nacions Unides. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «UNPO COVENANT». UNPO. Arxivat de l'original el 15 novembre 2019. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ Bob, Clifford «The Marketing of Rebellion» (en anglès). The Marketing of Rebellion: Insurgents, Media, and International Activism, 2005, p. 47–48, 76–77. DOI: 10.1017/CBO9780511756245 [Consulta: 18 setembre 2026].
- 1 2 3 «Current members» (en anglès). UNPO. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Acheh». UNPO, 19-01-2018. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «UNPO: Ahwazi». UNPO, 09-11-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «The UNPO approves three resolutions proposed by Assemblea, while revalidating the presidency of the international organisation», 14-05-2024.
- ↑ «UNPO: Assyria». UNPO, 19-01-2018. Arxivat de l'original el 16 January 2020. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Southern Azerbaijan». UNPO, 31-01-2017. Arxivat de l'original el 6 August 2010. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Balochistan». UNPO, 05-04-2018. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: West Balochistan». UNPO, 22-08-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Barotseland». UNPO, 18-08-2015. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Bellah People». UNPO, 06-07-2017. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Brittany». UNPO, 08-07-2015. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Afrikaners». UNPO, 28-07-2017. Arxivat de l'original el 28 November 2017. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Kabylia». UNPO, 06-07-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: UNPO Welcomes the Assemblea Nacional Catalana as its Newest Member». UNPO, 10-01-2019. Arxivat de l'original el 28 July 2019. [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Chittagong Hill Tracts». UNPO, 31-05-2018. Arxivat de l'original el 8 September 2018. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «Niger Delta -» (en anglès britànic), 01-06-2023. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «UNPO: District of Columbia (Washington, DC)». UNPO, 04-12-2015. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Gilgit Baltistan». UNPO, 11-09-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- 1 2 «UNPO Welcomes 5 New Members!». UNPO, 03-08-2020. Arxivat de l'original el 6 August 2020. [Consulta: 7 agost 2020].
- 1 2 «Guam: Territory to be Inducted into UNPO». UNPO, 31-07-2020. Arxivat de l'original el 9 August 2020. [Consulta: 7 agost 2020].
- ↑ «UNPO: Haratin». UNPO, 10-04-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Hmong». UNPO, 17-07-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Ijaw». UNPO. [Consulta: 20 gener 2026].
- ↑ «UNPO: Khmer-Krom». UNPO, 30-01-2018. Arxivat de l'original el 29 August 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Iranian Kurdistan». UNPO. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: South Moluccas». UNPO, 25-03-2008. Arxivat de l'original el 15 October 2020. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Southern Mongolia». UNPO, 25-03-2008. Arxivat de l'original el 8 March 2021. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Nagalim». UNPO, 17-09-2018. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Ogaden». UNPO, 12-02-2010. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Ogoni». UNPO, 11-09-2017. Arxivat de l'original el 28 August 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Oromo». UNPO, 12-02-2015. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: West Papua». UNPO, 15-10-2014. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Sindh». UNPO, 06-02-2018. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Somaliland». UNPO, 01-02-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Taiwan». UNPO, 19-07-2018. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Crimean Tatars». UNPO, 19-10-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Tibet». UNPO, 23-05-2018. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: East Turkestan». UNPO, 16-12-2015. Arxivat de l'original el 7 September 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Western Togoland». UNPO, 15-11-2017. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Abkhazia». UNPO, 16-02-2015. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Aboriginals of Australia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «FRAMEWORK AGREEMENT» (PDF) (en anglès). OSCE. [Consulta: 18 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Albanians in Macedonia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Amazigh». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Ambazonia». unpo.org. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «UNPO: Armenia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Bashkortostan». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Bougainville». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Burma». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Buryatia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Cabinda». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 5 October 2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «UNPO: Circassia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Cordillera». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Greek Minority in Albania». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «International Organizations N – W». Arxivat de l'original el 27 April 2020. [Consulta: 4 juliol 2009].
- ↑ «UNPO: Scania». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Estonia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Gagauzia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Georgia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 13 April 2023. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Hungarian Minority in Romania». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Ingushetia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Inkeri». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 13 April 2023. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Chechen Republic of Ichkeria». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Kalahui Hawaii». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 18 October 2018.
- ↑ «UNPO: Karenni State». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ Downing, John D. H.. Encyclopedia of Social Movement Media. SAGE, 2011, p. 290. ISBN 9780761926887.
- ↑ Simmons, Mary Kate. Unrepresented Nations and Peoples Organization: yearbook. Martinus Nijhoff Publishers, 1998, p. 187. ISBN 9789041102232.
- ↑ Faultlines. 19. Institute for Conflict Management, 2008, p. 108. OCLC 953841033.
- ↑ «UNPO: Komi». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Kosova». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Kumyk». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 18 October 2018. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Iraqi Kurdistan». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Lakota Nation». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Latvia». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Lezghin». UNPO, 19-10-2017. Arxivat de l'original el 23 October 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Maasai». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Maohi». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 3 June 2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «UNPO: Madhesh». UNPO, 31-10-2017. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Mapuche». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Mari». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Mon». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Degar-Montagnards». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Nahua Del Alto Balsas». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Nuxalk Nation». UNPO, 05-06-2018. Arxivat de l'original el 25 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Belau». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Rehoboth Basters». UNPO, 11-02-2015. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Rusyn». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Sakha». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Sanjak». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Savoy». old.unpo.org. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «UNPO: Shan». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Sulu». old.unpo.org. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «UNPO: Talysh». UNPO, 08-07-2015. Arxivat de l'original el 23 July 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Tatarstan». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: East Timor». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Tsimshian». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Iraqi Turkmen». UNPO, 11-03-2015. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Tuva». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 25 June 2020. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Chuvash». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 5 October 2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «UNPO: Udmurt». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 5 October 2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «UNPO: Vhavenda». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Chin». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
- ↑ «UNPO: Zanzibar». UNPO, 06-06-2018. Arxivat de l'original el 26 January 2019. [Consulta: 26 gener 2019].
- ↑ «Join UNPO as Peoples’ Friends – A New Form of Global Alliance» (en anglès). UNPO. [Consulta: 20 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Batwa» (en anglès). UNPO. [Consulta: 20 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Estònia» (en anglès). UNPO. [Consulta: 20 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Hong Kong» (en anglès). UNPO. [Consulta: 20 setembre 2026].
- ↑ «UNPO: Rohingya» (en anglès). UNPO. [Consulta: 20 setembre 2026].
- ↑ «Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO)» (en anglès). World Statesmen.org. [Consulta: 20 setembre 2026].