Origen de l'home

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Per a l'obra de Charles Darwin vegeu L'origen de l'home.
Per a altres usos d'aquest terme vegeu Evolució humana.

Il·lustració comparativa dels esquelets de diversos primats entre els quals es troben: gibón, orangutan, ximpanzé, goril·la i Homo sapiens. Aquesta famosa il·lustració va ser publicada per primera vegada al llibre de Thomas Henry Huxley Evidence as to Man's Plau in Nature de 1863. Huxley és conegut com el bulldog de Darwin per la seva defensa de la teoria de l'evolució de Charles Darwin.

L'origen de l'home o antropogènesi, referit a l'origen o començament de l'espècie humana actual, remet a dues perspectives molt diferents. Antigament i durant la major part de la història de la humanitat, la visió mítica i religiosa, l'antropogènica, fou la més acceptada —tot i no tenir proves físiques—, i concebeix, en general, l'origen de l'home com un acte de voluntat d'un o diversos déus. No obstant, gràcies al desenvolupament de la ciència es va produir un canvi de visió i actualment el punt de vista universalment acceptat és la visió científica que situa l'espècie humana com una més en l'evolució biològica dels organismes vius de la Terra, tot i que els detalls d'aquest origen i evolució són encara objecte d'estudi i d'investigació constant de les múltiples disciplines científiques partícipes.

Origen de l'home des del punt de vista científic[modifica]

Vegeu també: Evolució humana

L'origen de l'home, des del punt de vista científic, interessa a múltiples disciplines: biologia, biologia evolutiva, genètica, antropologia, física, paleontologia, estratigrafia, geocronologia, aqueologia, antropologia, Història i lingüística.

Lamarckisme o herència dels caràcters adquirits[modifica]

Article principal: Lamarckisme

Tot i que ja està superada científicament, la teoria del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck, coneguda com a lamarckisme, fou la primera teoria de l'evolució biològica. Està exposada al seu llibre de 1809 Philosophie zoologique i es coneix també com la teoria de l'herència dels caràcters adquirits. Quedà refutada quan a principis del segle XX la formulació de la barrera Weismann va mostrar la impossibilitat de transferència d'informaió entre la línia somàtica i la greminal: els caràcters desenvolupats per l'individu al llarg de la seva vida no es transmeten genèticament.

Teoria de l'evolució per selecció natural de Darwin[modifica]

Article principal: Teoria de l'evolució

La visió científica de l'origen de l'home té la seva major fita en l'obra del naturalista anglès Charles Darwin que situa l'espècie humana actual (Homo sapiens) dins de l'evolució biològica de la selcció natural i la selecció sexual.

L'origen de l'home[modifica]

Article principal: L'origen de l'home

L'origen de l'home de 1871 (en anglès The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex) és el segon llibre sobre la teoria de l'evolució de Darwin.[1] Després del seu llibre de 1859, L'origen de les espècies, va escriure L'origen de l'home, on aplica la teoria de l'evolució de la selecció natural a l'evolució humana posant l'accent en la importància de la selecció sexual. A més, el llibre aborda molt altres aspectes sobre psicologia evolutiva, ètica evolutiva, diferències entre les diverses races d'éssers i el paper dominant de la dona en l'elecció de companys d'apariament.[2] Al final del llibre ens indica quina és la principal conclusió en relació a l'origen de l'home:

« «La principal conclusió a la qual aquí s'ha arribat, i que actualment recolzen molts naturalistes que són ben competents per a formar un judici sensat, és que l'home descendeix d'alguna forma altament menys organitzada. Els fonaments sobre els quals reposa aquesta conclusió mai s'estremiran, perquè l'estreta semblança entre l'home i els animals inferiors en el desenvolupament embionari, i també com en innumerables punts de l'estructura i contitució, tant d'importància gran con nímia (els rudiments que conserva i les reversions anòmales a les quals ocasionalment és propens) són fets incontestables».[3] »

Síntesi evolutiva moderna[modifica]

Article principal: Síntesi evolutiva moderna

La síntesi evolutiva moderna, teoria sintètica o neodarwinisme pretén la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica. Les figures importants en el desenvolupament de la síntesi moderna inclouen Thomas Hunt Morgan, R. A. Fisher, Theodosius Dobzhansky, J. B. S. Haldane, Sewall Wright, William Donald Hamilton, Cyril Darlington, Julian Huxley, Ernst Mayr, George Gaylord Simpson y G. Ledyard Stebbins.

Origen de l'home des del mite i la religió[modifica]

Les diverses cultures i civilitzacions han ofert diversos relats de caràcter mític i religiós sobre la creació i l'origen de l'home. S'anomena, en castellà, "antropogonía" al relat de caràcter mític i religiós sobre el seu origen, la seva creació o sorgiment i per extensió de la humanitat i la seva cultura.

Ciència, mite i religió[modifica]

Per a alguns autors, el punt de vista científic sobre l'origen de l'home no és incompatible amb l'explicació religiosa, ja que afecten camps del saber diferents. Així, per als defensors de la preeminència del punt de vista religiós, afirmar que l'ésser humà té un origen diví no necessàriament equival a afirmar que no existeixin raons de caràcter biològic, argumentant que la biologia és una ciència i que, com a tal, no pretén ni pot decidir sobre aspectes metafísics.

Per a altres autors, l'home té una exclusiva explicació científica incompatible amb una explicació religiosa que estaria, segons ells, en el camp del mite, la antropologia i, específicament, l'antropologia de la religió.

Els budistes moderns com el Dalai-lama miren de no entrar en conflicte entre el budisme i la ciència i consideren que són maneres complementàries d'entendre el món que ens envolta.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]