Oriol Casassas i Simó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOriol Casassas i Simó Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1 de setembre de 1923
Sabadell
Mort 10 d'octubre de 2012(2012-10-10) (als 89 anys)
Barcelona
Residència Sabadell
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pediatre
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1 de setembre de 1923[1]Barcelona, 10 d'octubre de 2012)[2] fou un metge català, especialitzat en pediatria i germà del químic Enric Casassas i Simó i del geògraf Lluís Casassas i Simó. Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona el 1949. Del 1974 al 1976 fou president de la Societat Catalana de Pediatria, i també fou president del primer Congrés de pediatres en llengua catalana celebrat el 1978 a Girona. Del 1979 al 1981 fou president de la Societat Catalana de Biologia i del 1978 al 1982, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Formà part del secretariat de redacció de la col·lecció Monografies Mèdiques i del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, que van fer importants aportacions a l'estudi i divulgació de la terminologia científica i mèdica en català.

Des del 1985 fins a la seva mort fou membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el qual ha dirigit la publicació del Diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Premis i reconeixements[modifica]

El 1992 va rebre el Premi Jordi Gol. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I. També va guanyar el Premi de l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, a la categoria Humanitats Mèdiques.[3]

Obres[modifica]

  • L'ensenyament de la pediatria (1964)
  • L'hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966)
  • La pediatria en el suburbi (1967)
  • La medicina catalana del segle XX (1970)
  • Primer —i últim— llibre d'exercicis (1972)
  • Metges de nens: cent anys de pediatria a Catalunya (1993) amb Joaquim Ramis
  • Josep Alsina i Bofill, l'exemple (1996)
  • Una Faula i setze històries: excursió pel camp de les ciències humanes sortint del despatx d'un metge (1999)
  • De ginecologia i d'obstetrícia n'hauríem de parlar (2002) amb Joaquim Ramis

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]