Oriol Mitjà i Villar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oriol Mitjà Villar)
Infotaula de personaOriol Mitjà i Villar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Arenys de Munt (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - medicina Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaStrategies to control yaws and other neglected tropical diseases in the South Pacific Islands Modifica el valor a Wikidata (2012 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiQuique Bassat Orellana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital Germans Trias i Pujol (2019–)
Universitat de Papua Nova Guinea (2016–)
Special Programme for Research and Training in Tropical Diseases (en) Tradueix (2012–)
Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (2005–2010) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm5728642 Twitter (X): oriolmitja Modifica el valor a Wikidata

Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt,[1] 23 de juny de 1980) és un metge investigador català, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses i expert en malalties tropicals relacionades amb la pobresa. Entre 2010 i 2020, va desenvolupar des del centre mèdic de Lihir (Papua Nova Guinea) recerca sobre el diagnòstic i tractament de malalties infeccioses com el pian. El 2020, des de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, treballà contra la pandèmia de coronavirus que afecta el món d'ençà del novembre del 2019.

Educació[modifica]

Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 2004, i va realitzar-hi la seva residència fins al 2010, especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses a Barcelona[2] i amb una diplomatura d'Higiene i Medicina Tropical a la London School of Hygiene & Tropical Medicine a Londres.[3] El 2012 va acabar el doctorat a Barcelona amb la tesi «Estratègies per al control del pian i altres malalties tropicals desateses de les illes del Pacífic Sud»,[4] a partir dels seus treballs in situ a l'illa de Lihir, a Papua Nova Guinea.

Activitat professional[modifica]

Erradicar el pian[modifica]

Entre 2010 i 2020 va treballar a l'illa de Lihir, a Papua Nova Guinea, en una línia de recerca per al desenvolupament de noves estratègies per al diagnòstic i tractament de la infecció del pian. L'observació del gran nombre de nens afectats per la malaltia del pian, que arribava al 30% dels nens menors de quinze anys d'aquella comunitat, el va impulsar a fer recerca per trobar un remei més barat, assequible i fàcil d'administrar que el seguit fins aquell moment que estava basat en injeccions de penicil·lina, difícils d'administrar en un context de poblacions remotes i sense xarxa mèdica bàsica. Va demostrar que n'hi ha prou amb una dosi oral d'una pastilla d'azitromicina, un antibiòtic d'ús comú, per curar-la.[5] Sobre aquesta demostració científica va publicar un estudi de referència a la revista The Lancet, l'any 2012, on demostrava l'eficàcia del tractament antimicrobià oral contra la malaltia de pian i que li va suposar el reconeixement de la comunitat científica.[6]

L'Organització Mundial de la Salut va reconèixer la importància del descobriment i, el març de 2012, el va nomenar assessor de l'organització en matèria de malalties tropicals desateses, i li va encarregar l'elaboració de les noves recomanacions de l'OMS per al tractament, seguint una nova estratègia que va tenir com a objectiu la total erradicació de la malaltia en el 2020.[7]

Segons Mitjà, el pian —que té uns efectes similars a la lepra— forma part de les malalties de la pobresa perquè afecta grups de població amb pocs recursos que mai no milloraran perquè les conseqüències de la mateixa malaltia limiten les capacitats físiques de les persones afectades i produeixen rebuig social. En paraules seves, «la malaltia comença on acaben els camins», ja que preval en llocs remots amb poc accés a la higiene i a la sanitat.[8]

Recerca sobre el nou coronavirus SARS-CoV-2[modifica]

El 2020, des de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, Mitjà treballa per traslladar el seu coneixement sobre epidemiologia a la identificació de solucions clíniques per a la pandèmia de SARS-CoV-2. Està liderant investigacions en l’àmbit terapèutic, on intenta readaptar teràpies destinades a altres usos a la reducció del risc de contagi. Concretament, ha liderat un assaig clínic per establir si administrar hidroxicloroquina a persones que han estat exposades al coronavirus en hospitals, en residències o a casa redueix el risc de desenvolupar la malaltia. Aquesta estratègia es diu tècnicament de profilaxi postexposició.[9] Els resultats d'aquest estudi s'han publicat a la revista The New England Journal of Medicine. A més, coordina assaigs per avaluar l'eficàcia d'un nou tractament basat en una immunoglobulina anti-SARS-CoV-2,[10] i d’un tractament basat en la transfusió de plasma convalescent,[11] ambdós per proporcionar protecció immediata a persones exposades al virus. Mitjà també fa recerca en l’àmbit diagnòstic, on està avaluant l'eficàcia dels tests ràpids d’antígens per a facilitar el cribratge massiu de la població, i en les àrees de transmissió i identificació de factors de risc.

S'ha pronunciat repetidament a favor de la intensificació de l'estratègia de prevenció i contenció de la SARS-CoV-2 i va sol·licitar el confinament total a Espanya durant el mes de març de 2020.[12][13] Ha estat coordinador de la redacció d'un informe d'experts encarregat pel Govern de Catalunya, que va lliurar el 21 d'abril de 2020, i ha assessorat el govern d'Andorra per dissenyar mesures adients per a contenir l'expansió del virus a la vall.[14]

Reconeixements[modifica]

Com a resultat de la publicació a The Lancet de l'estudi esmentat en matèria de pian, l'any 2012 va rebre el premi de la fundació suïssa Anne-Maurer Cecchini.[15] El 2013 va rebre el premi de la Fundació Príncep de Girona en Recerca Científica per «la seva dedicació exemplar en el camp del tractament de malalties infecciones endèmiques en països en desenvolupament i pel gran impacte internacional del seu treball orientat a erradicar la malaltia de pian del planeta».[7] El 2015 es va fer un documental sobre el seu treball d'investigació anomenat «On acaben els camins» (Where the roads end, en la versió original) dirigit per Noemí Cuní i David Fontseca.[16] L'any 2016 va rebre el premi Català de l'Any i l'any 2017 va rebre dos premis relacionats amb la pau: el de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya[17] i el Premi Internacional Alfonso Comín,[18] en reconeixement de la seva tasca en pro de la millora de les condicions de vida dels pobles afectats per la malaltia. Al 2019 va rebre la beca Starting Grant del Consell Europeu d'Investigació (European Research Council) que s'atorga a l'excel·lència científica.[19]

Publicacions destacades[modifica]

No ficció[modifica]

  • A cor obert (2021)[20]
  • El món que ens espera (2022)[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ Gallardo, Ángels «"EL PIAN ES POT ERRADICAR, EL CURA UNA SOLA PASTILLA"». El Periódico, Dijous 27 Abril 2017, pàg. 39.
  2. ↑ «Equip ISGlobal». Institut de Salut Global de Barcelona. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2016. [Consulta: 4 juny 2016].
  3. ↑ Notícies. «El Dr. Oriol Mitjà, beca Bada de cooperació 2009, protagonitza La Contra de La Vanguardia». Col·legi oficial de metges de Barcelona, 22-12-2014. [Consulta: 6 juny 2016].
  4. ↑ Mitjà, Oriol «Strategies to control yaws and other neglected tropical diseases in the South Pacific Islands» (en anglès). Universitat de Barcelona, DL B. 20072-2012, 2012 [Consulta: 6 febrer 2021].
  5. ↑ A. M. Y. «El metge Oriol Mitjà, premi Príncep de Girona de ciència». El Periodico, 04-04-2013 [Consulta: 6 juny 2016].
  6. ↑ Mitjà, O; Hays, R; Ipai, A; et al. «Single-dose azithromycin versus benzathine benzylpenicillin for treatment of yaws in children in Papua New Guinea: an open-label, non-inferiority, randomised trial.» (en angles). Lancet, 379, 28-01-2012, pàg. 342–7. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61624-3. PMID: 22240407.
  7. ↑ 7,0 7,1 «El metge Oriol Mitjà rebrà el premi Fundació Princesa de Girona», ‘’Diari de Girona, 3 d'abril de 2013
  8. ↑ Amela, Víctor-M. «Erradicar la enfermedad de pian es viable con una pastilla» (en castellà). la Vanguardia, 19-12-2014, pàg. Contraportada [Consulta: 6 juny 2016].
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.thelancet.com/pdfs/journals/langlo/PIIS2214-109X[Enllaç no actiu] (20) 30114-5.pdf
  10. ↑ «Un nou medicament podria proporcionar immunitat immediata contra la COVID-19». flsida, 2021.
  11. ↑ [enllaç sense format] https://www.flsida.org/ca/blog/sinicia-un-assaig-clinic-tractament-plasma-convalescent-frenar-covid-19
  12. ↑ [enllaç sense format] https://www.thelancet.com/ journals / Lancet / article / PIIS0140-6736 (20) 30.753-4 / fulltext
  13. ↑ «Oriol Mitjà insisteix en el confinament total per evitar el desastre». Vilaweb [Consulta: 20 març 2020].
  14. ↑ «Oriol Mitjà assessora el govern d'Andorra per a contenir el coronavirus». Vilaweb [Consulta: 20 març 2020].
  15. ↑ «THE 2012 AWARD» (en anglès). Fondation Anne Maurer-Cecchini, 2012. [Consulta: 5 juny 2016].
  16. ↑ Oriol Mitjà i Villar a Internet Movie Database (anglès)
  17. ↑ 324cat «Oriol Mitjà rep el premi per la Pau per la seva feina contra la malaltia de Pian». CCMA.
  18. ↑ ramis, mariona llebaria. «Fundació Alfons Comín». [Consulta: 7 juliol 2018].
  19. ↑ [enllaç sense format] https://cordis.europa.eu/project/id/850450
  20. ↑ CatalunyaPress.cat. «Oriol Mitjà celebra la gran acollida del seu llibre 'A cor obert'». [Consulta: 21 gener 2022].
  21. ↑ El món que ens espera - Oriol Mitjà | Grup62. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriol Mitjà i Villar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oriol_Mitjà_i_Villar&oldid=33184184»