Oriol Ponsatí-Murlà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOriol Ponsatí-Murlà
Biografia
Naixement 1978 (40/41 anys)
Figueres
 8è Director de la Institució de les Lletres Catalanes 

19 març 2019 –
← Joan Elies Adell i Pitarch
Activitat
Ocupació Empresari, professor, editor, escriptor i traductor
Ocupador Universitat de Girona

Twitter: OPonsatiMurla
Modifica les dades a Wikidata

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) és un editor, traductor i escriptor català. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor lector de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat.

Ha col·laborat a El Punt, la Revista de Girona, El País, La Vanguardia, l'Ara, La República i altres mitjans de comunicació. Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Italo Calvino, Helena Janeczek.. Com a rapsode i músic, s'ha destacat per les seves interpretacions maratonianes, de sol a sol. Ha interpretat arreu dels Països Catalans el poema fonètic Ursonate, de Kurt Schwitters. L'any 2009 va realitzar al Festival Música 13 de Camallera (Alt Empordà) la primera execució en solitari a l'Estat de l'obra per a piano Vexations, d'Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda.[1] Ha dirigit musicalment l'espectacle Ballar la Veu, de Perejaume, per a dos pianos, quatre pianistes i campana rotatòria, estrenat el 14 de maig del 2011 a Folgueroles.[2] i repetit a la Fira de la Mediterrània de Manresa el 3 de novembre del 2011. El 12 de juliol del 2014 va fer la lectura íntegra i seguida, de 15 hores de durada, de L'Odissea d'Homer, en traducció de Carles Riba, al Festival Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac, amb la col·laboració de Perejaume, i el 30 de juny del 2017 va repetir-la al Festival de Poesia de la Mediterrània, a Palma.

Va rebre el premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2013 per l'obra Totes les estacions de França,[3] i el Premi Setè Cel de Salt 2015.[4] També ha guanyat el 30è Premi Manuel Bonmatí de Periodisme (2011)[5] i el XXIX Premi de Divulgació Científica Humbert Torras (2014).[6]

El gener del 2017 va ser nomenat per la Generalitat de Catalunya Comissari de l'Any Bertrana, que commemorava el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del naixement de la seva filla Aurora Bertrana. El març de 2019 va ser nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes.[7]

Obres publicades[modifica]

  • O no ser. Antologia de textos filosòfics sobre el suïcidi. Edició i introducció a cura d’Oriol Ponsatí-Murlà. (Edicions de la Ela Geminada, 2015.
  • Totes les estacions de França. (Empúries, 2014)
  • Estudi preliminar i materials complementaris a: Plató. El banquet. Fedre amb traducció de Joan Leita (Edicions 62, 2010)
  • Introducció a: Eduard Hanslick. Sobre la bellesa musical. (Accent Editorial, 2010)
  • «Habent sua fata libelli: Lídia Noguer, lectora paranoica de Xènius». dins El pensament d'Eugeni d'Ors (Josep M. Terricabras, ed.) (Documenta Universitaria, 2010)
  • Estudi preliminar a: Maquiavel. El príncep amb traducció de Carme Arenas. (Edicions 62, 2009)
  • Joaquim Xirau i la consciència amorosa. dins El pensament de Joaquim Xirau. (Josep M. Terricabras, ed.). (Documenta Universitaria, 2007)

Llibres en castellà[modifica]

  • Aristóteles. El hombre feliz y la sociedad justa son los que buscan el equilibrio entre los extremos. (RBA, 2015)
  • San Agustín. Tanto la fe como la razón conducen a la misma verdad: Dios. (RBA, 2015)
  • Pascal: Para alcanzar el conocimiento el hombre necessita tanto de la razón como del corazón. (RBA, 2015)
  • Plotino. El Uno es el principio de todas las cosas, aquello de lo que todo parte y a lo que regresa (RBA, 2017)
  • Bruno. Dios ha creado un universo infinito en el que el hombre es libre (RBA, 2017)

Referències[modifica]