Oriol Ponsatí-Murlà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaOriol Ponsatí-Murlà
Naixement 1978 (1978-00-00) (38–39 anys)
Figueres
Ocupació empresari, professor, editor, escriptor i traductor
Modifica dades a Wikidata

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) és editor, traductor i escriptor. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor associat de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat des de l'any 2008.

Ha col·laborat a El Punt, la Revista de Girona, El País, La Vanguardia, l'Ara i altres mitjans de comunicació. Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot i Josep Palau i Fabre. Exerceix habitualment de rapsode i ha interpretat arreu dels Països Catalans el poema fonètic Ursonate, de Kurt Schwitters. L'any 2009 va realitzar al Festival Música 13 de Camallera (Alt Empordà) la primera execució en solitari a l'Estat de l'obra per a piano Vexations, d'Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda.[1] El 2011 dirigeix musicalment l'espectacle Ballar la Veu, de Perejaume, per a dos pianos, quatre pianistes i campana rotatòria.

Guanyador del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2013 amb l'obra Totes les estacions de França (publicada per Empúries el 2014[2]), la mateixa novel·la que li ha valgut el Premi Setè Cel de Salt 2015.[3]

També ha guanyat el 30è Premi Manuel Bonmatí de Periodisme (2011)[4]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Totes les estacions de França. (Empúries, 2014)
  • Estudi preliminar i materials complementaris a: Plató. El banquet. Fedre amb traducció de Joan Leita (Edicions 62, 2010)
  • Introducció a: Eduard Hanslick. Sobre la bellesa musical. (Accent Editorial, 2010)
  • «Habent sua fata libelli: Lídia Noguer, lectora paranoica de Xènius». dins El pensament d'Eugeni d'Ors (Josep M. Terricabras, ed.) (Documenta Universitaria, 2010)
  • Estudi preliminar a: Maquiavel. El príncep amb traducció de Carme Arenas. (Edicions 62, 2009)
  • Joaquim Xirau i la consciència amorosa. dins El pensament de Joaquim Xirau. (Josep M. Terricabras, ed.). (Documenta Universitaria, 2007)

Referències[modifica | modifica el codi]