Oriol Puig i Bultó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgOriol Puig Bultó
Oriol Puig Bulto III Llotja Mollet 2016.JPG
Amb una Sherpa S el 2016, durant la III Llotja del Vehicle Clàssic de Mollet
Dades biogràfiques
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Barcelona
Data de naixement 12 de desembre de 1935 (1935-12-12) (81 anys)
Parents famosos • Nebot de F. X. Bultó
• Cosí de Joan Soler Bultó i d'Ignasi i Álvaro Bultó
• Cosí segon de Manuel Soler, Sete Gibernau i Miki Arpa
Ocupació actual Director de la Comissió Tècnica de la FIM
Fites
Models creats Bultaco Matador MK2
Rècords Primer català a guanyar una medalla d'or als ISDT (1962)
Activitat esportiva
Pilot oficial de Montesa, Bultaco
Títols estatals en Motocròs
C. Espanya 125cc 1 (1960)
C. Espanya 250cc 2 (1963 - 1964)
Palmarès en altres disciplines
Enduro
ISDT 9 medalles (5 d'or)
C. d'Espanya 1 (1966)
Darrera revisió: 5/05/2017
Modifica dades a Wikidata

Oriol Puig i Bultó (Barcelona, 12 de desembre de 1935[1][2]) és un antic pilot de motociclisme català, un dels pioners de les modalitats fora d'asfalt que s'anaven introduint a la península Ibèrica cap a finals de la dècada de 1950 i començaments de la de 1960: motocròs, enduro (conegut aleshores com a Tot-Terreny) i trial.[3] Durant la seva etapa d'activitat aconseguí diversos èxits en aquests esports, entre els quals tres Campionats d'Espanya de motocròs, un d'enduro i cinc medalles d'or als ISDT.

Nebot de Francesc Xavier Bultó[a] i enginyer industrial de formació,[5] al llarg de la seva vida ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat relacionats amb el món del motociclisme, essent actualment director de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM)[6] i membre dels òrgans de govern la federació estatal (RFME).[7] Fou també el director esportiu de Bultaco durant l'època en què aquesta empresa tingué activitat, encarregant-se del departament de competicions.[5]

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Començà a competir de ben jove en curses de velocitat com a pilot oficial de Montesa[8] integrant un equip format, entre d'altres, pel seu cosí Joan Soler Bultó i altres històrics pilots catalans com ara Josep Maria Llobet "Turuta", Marcel Cama o els germans Elizalde. Ben aviat, però, es decantà per les noves modalitats de fora d'asfalt.

Motocròs[modifica | modifica el codi]

Ja el 1959 participà en una cursa de motocròs a Manresa amb una Tralla 101 modificada,[9] cursa que fou guanyada per l'aleshores pilot de Derbi Pere Pi, anys a venir un dels seus màxims rivals tant en curses de motocròs com en proves de trial.

Oriol Puig progressà ràpidament en aquesta modalitat, guanyant el campionat estatal de 125 cc el 1960 i el de 250 cc els anys 1963 i 1964, aquests dos disputats a una sola cursa a Sant Sebastià i Burgos respectivament.[5] Com a anècdota, el títol de 1963 el guanyà gràcies en part a la iniciativa del seu oncle Francesc Xavier Bultó, qui entre l'entrenament de dissabte i la cursa de diumenge féu fabricar, transportar per carretera de Barcelona a Sant Sebastià i muntar a la seva moto un joc de pinyons del canvi de marxes que li permetrien de guanyar mig segon per volta, amb la consegüent victòria i campionat.[5] Pel que fa al títol de 1964, també el seu oncle hi tingué quelcom a veure, ja que li aconsellà de passar un doble salt de cop en comptes de fer-ho en dos salts, cosa que li permeté d'avançar a Pere Pi i aconseguir així la victòria.[5]

Palmarès al Campionat d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta 250 cc 125 cc
1959 Bultaco  ? -
1960 Bultaco 2n 1r
1961 Bultaco  ?  ?
1962 Bultaco  ? 2n
1963 Bultaco 1r  ?
1964 Bultaco 1r  ?
1965 Bultaco 2n -
1966 Bultaco 3r -
Total títols 2 1
3 estatals

Enduro[modifica | modifica el codi]

La disciplina de l'enduro, aleshores anomenada Tot-Terreny, fou una de les que més aviat va provar Puig Bultó. El 1958 ja formà part de l'equip estatal "B" (al costat de Josep Raja, Josep Romeu i Enric Palero) per al Vas d'argent als Sis Dies Internacionals celebrats a Garmisch-Partenkirchen sota unes dures condicions climatològiques. En aquella ocasió pilotà una OSSA 164 cc,[10] ja que decidí canviar de marca per solidaritat amb el seu oncle, que havia plegat de Montesa i encara no havia creat Bultaco.[11]

Una Sherpa S com la que pilotà als ISDT a començaments dels 60

El 1962, juntament amb José Sánchez (català d'origen murcià que aleshores començava a destacar en competicions de fora d'asfalt), decidiren de participar pel seu compte als ISDT, que tornaven a celebrar-se a Garmisch-Partenkirchen.[11] El fet d'anar tots dos sols per mitja Europa en un petit cotxe amb un remolc on duien dues Sherpa S 175 i un motor de recanvi fou aleshores força complicat. Malgrat no tenir cap assistència de mecànics, ajudants ni mànagers guanyaren sengles medalles d'or a la prova, esdevenint així els dos primers catalans a aconseguir-ho.[5] Com a anècdota, mentre es desplaçaven a Alemanya passaren per Itàlia on el seu oncle assistia als pilots de velocitat de Bultaco John Grace i Ramon Torras a Monza. Grace li suggerí a Don Paco que els sufragués econòmicament el viatge, i aquest els digué que els en pagaria el 50% de les despeses si aconseguien una medalla d'argent, i el total si era d'or.[11] Així doncs, el viatge els sortí de franc.

Des d'aleshores, Oriol Puig sovintejà les seves participacions en els ISDT, aconseguint-hi un total de 9 medalles (de les quals, cinc d'or) en un total de deu participacions (nou de consecutives entre 1962 i 1970). Una de les seves millors actuacions fou a l'edició de 1966 a Villingsberg (Suècia) on juntament amb José Sánchez, Costa, Ferrer, Bordoy i Casimir Verdaguer es classificaren setens al Trofeu, aconseguint entre tots quatre medalles.[11] Aquell mateix any, guanyà el segon Campionat d'Espanya de Tot-Terreny que es disputava.

Gràcies als seus èxits en aquestes competicions, Bultaco anà desenvolupant les seves motos de Tot-Terreny,[12] inicialment derivades de la Sherpa S, que amb els anys donaren pas al model conegut com a Matador,[13] aparegut cap a 1965.

Trial[modifica | modifica el codi]

A començaments dels 60, la família Bultó tingué un paper clau en la introducció del trial a Catalunya i l'expansió internacional d'aquest esport arreu del món. El 1962, Oriol Puig i Joan Soler Bultó participaren en un trial que organitzà la FIM a París[14] per tal d'investigar sobre el terreny aquella desconeguda disciplina i millorar els prototipus de la marca. Ja el 1963, Puig se n'anà amb un Seat 600 als Sis Dies d'Escòcia a provar els nous prototipus, més evolucionats, pilotant-ne un ell i l'altre el britànic Tom Ollerton.[15][14] Puig Bultó abandonà, però el millor pilot de l'època, el nord-irlandès Sammy Miller, s'interessà per aquelles motos i arribà a provar-les, quedant-ne tan gratament impressionat[16] que a l'estiu de l'any següent, 1964, viatjà a Cunit (a la finca particular de Francesc Xavier Bultó) per tal de participar en el desenvolupament de la moto que acabà esdevenint la revolucionària Bultaco Sherpa T.

Un cop Miller hagué enllestit el prototipus a Cunit i començà a fer-lo servir al Regne Unit, tingué problemes a les zones humides i enfangades, on la Bultaco no tenia tanta tracció com les motos de 4 temps (o fins i tot com la Greeves de 2 temps), de manera que Oriol Puig se n'hi anà carregat de components de motor, transmissió i suspensions, i després de quatre dies de proves deixaren la moto a gust del campió i llesta per a entrar en producció.[5]

Poc després, a l'octubre, Oriol Puig participà en una prova promocional de trial a Grenoble, acompanyat entre altres catalans per Pere Pi, Manuel Giró i els seus parents Joan Soler, Jaume Marquès, Isidre Marquès i Ignasi Bultó.[17] A partir d'aleshores, Oriol Puig Bultó fou un dels millors pilots de trial en la fase inicial d'aquest esport al país, competint per la victòria en diverses ocasions amb els seus cosins Joan Soler i Jaume Marquès, així com amb Pere Pi (gairebé l'únic pilot de Montesa capaç de plantar cara als oficials de Bultaco). El domini de la família Bultó era tan gran aleshores, que al I Campionat de Catalunya de trial (consistent en vuit proves disputades entre 1964 i 1965[18]), ocuparen les tres primeres posicions finals: Joan Soler Bultó, Manuel Marquès i Oriol Puig Bultó, per aquest ordre.[19]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Oriol Puig és fill de Ramir Puig i Puig i de Montserrat Bultó i Marquès, germana de Paco Bultó.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «World Dictionary - Puig Oriol» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 8 octubre 2012].
  2. «Oriol Puig, se despidió de la afición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-04-1967. [Consulta: 15 desembre 2011].
  3. Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353. 
  4. «Oriol Puig Bultó» (en castellà). geneall.net. [Consulta: 1 juny 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Yafrack. «Entrevista: Oriol Puig Bultó» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com, 11-10-2008. [Consulta: 7 desembre 2011].
  6. «FIM Organisation - Technical - Composition of the Commission» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 7 desembre 2011].
  7. «Composición de los Órganos de Gobierno de la RFME» (en castellà). rfme.net. RFME. [Consulta: 7 desembre 2011].
  8. «Equipo Montesa pilotos y Palmares» (en castellà). todocoleccion.net. [Consulta: 7 desembre 2011].
  9. Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 95, 100-101
  10. «A trip to Eastern Germany in 1964 (Ii)» (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-03-2010. [Consulta: 7 desembre 2011].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 265-267
  12. «Bultaco Matador Mk-2. Las primeras armas T.T. nacionales» (en castellà). enduromagazine.com. [Consulta: 7 desembre 2011].
  13. «La Bultaco Matador Mk3, une des premières 250 enduro...» (en francès). leguidevert.com, 25-10-2009. [Consulta: 7 desembre 2011].
  14. 14,0 14,1 «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  15. Herreros 1998: «Trial» p. 284-287
  16. «The most prized» (en anglès). bultaco.es. [Consulta: 25 novembre 2011].
  17. «El Trial internacional de Grenoble» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 18-10-1964. [Consulta: 25 novembre 2011].
  18. Herreros 1998: «Trial» p. 286
  19. «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (II)» (en castellà). blogs.motociclismo.es. Motor Press Ibérica, 05-11-2008. [Consulta: 4 octubre 2009].
Bibliografia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriol Puig i Bultó Modifica l'enllaç a Wikidata