Oriol Vergés

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaOriol Vergés
Biografia
Naixement 21 abril 1939 (79 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor i mestre
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Oriol Vergés i Mundó (Barcelona, 21 d'abril de 1939) és un escriptor i mestre català.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Va créixer envoltat d'estímuls de caràcter humanista i pedagògic, ja que el seu pare, Josep Vergés i Fàbregas, era professor d'història de la cultura a l'Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat, catedràtic de llatí a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, i va editar i traduir diverses obres dels clàssics grecs i llatins.

Estudiava a l'escola del mateix barri, on excepcionalment per l'època, s'aplicava el mètode Montessori. Més tard entra a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Geografia i Història. L'any 1965 comença la seva carrera docent impartint classes de geografia i història a l'escola superior. Va ser director durant cinc anys, del cicle de batxillerat de l'Escola Proa, de la Bordeta, en l'arrencada d'aquest centre educatiu català i d'educació activa.[4] Dos anys més tard inicia l'aventura editorial a partir d'una proposta de l'editorial Tàber, i publica els dos volums de Barcelona. Van aconseguir de publicar una Història dels Països Catalans, i es va iniciar com a autor amb dos volums de la Història de Barcelona per a nens.

Publica Arrel (1968), la seva primera història de Catalunya, que és considerada innovadora per a la seva interpretació socioeconòmica dels fenòmens geogràfics i històrics. Posteriorment escriu una novel·la amb fons històric adreçada a un públic juvenil. D'aquesta iniciativa sorgeixen Un català a la Manigua (1976) i La ciutat sense muralles (1978), premi Folch i Torres del 1977. També publica les novel·les juvenils L'abat Oliba (1976), que obté el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1977, El superfenòmen (1979), premi Joaquim Ruyra del 1978, El superexecutiu (1978), premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1979 i El superordinador (1980), títols de caràcter satíric on l'autor desmitifica els herois moderns i ironitza amb la societat de consum.

Empès per l'èxit d'aquests títols, comença la col·lecció "Les arrels. L'aventura i la història", editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat a la dècada de 1980 i que conté 23 volums de novel·les infantils i juvenils, amenes i rigoroses, on repassa la història de Catalunya des de l'edat mitjana fins a la Guerra Civil espanyola, i que obté novament el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, l'any 1985.

Durant anys compagina la feina de professor amb la d'escriptor. El contacte directe amb el jovent, a través de les seves classes i dels seus quatre fills, li permet conèixer de primera mà quins són els seus interessos i motivacions. Una constant en la seva obra és la transmissió d'una voluntat d'arrelament al país, de respecte i d'interès cap al passat, no només com a font de coneixement sinó com a base de la pròpia configuració d'un poble. Al mateix temps tracta sobre conflictes socials i familiars, i els problemes i friccions que es generen entre el món jove i adolescent i el món adult, amb títols com Quin curs el meu tercer! (1986), o Mònica, la de COU (1987).

Obres destacades[modifica]

  • La ciutat sense muralles (1978): novel·la històrica ambientada al segle XIX
  • El superfenomen (1979): la vida d'una estrella del futbol, sobre els perills de la fama
  • Sinda, l'elefant amic (1986): les aventures d'un elefant, diriges a primers lectors
  • Quin curs el meu tercer! (1986): les vivències d'un noi de 17 anys a l'escola i amb els amics
  • Mònica, la de COU (1987): versió femenina de l'anterior

Premis[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Oriol Vergés i Mundó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Oriol Vergés al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. «Oriol Vergés». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  4. «Itineraris de lectura. Oriol Vergés». Institució de les Lletres Catalanes [Barcelona], 1998, pàg. 9 [Consulta: 9 març 2015].