Oriol Vilapuig Morera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOriol Vilapuig Morera
Oriol 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata

Oriol Vilapuig Morera (Sabadell, 1964) és un pintor català, nét del paisatgista Joan Vila Puig. Va estudiar a l'Escola d'Art EINA de Barcelona (1982-1985) i es va llicenciar en Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1985-1990).[1]

Els seus treballs adopten una metodologia propera a l’assaig. Partint de la tradició com allò preexistent, les seves propostes utilitzen mecanismes d’apropiació, cita i muntatge com a formes per generar renovats imaginaris al voltant d’experiències relacionades amb el cos, el desig, l’erotisme, la pèrdua, la por o el temps.[2]

Conserven obra d'Oriol Vilapuig la Col·lecció Gelonch Viladegut[3] i el Museu d'Art de Sabadell.[4]

Exposicions[modifica]

  • 2020 - Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu Una intervenció d’oriol vilapuig al Museu Nacional, Museu Nacional d'Art de Catalunya.[5]
  • 2019 - Continuen tremolant, Halfhouse, Barcelona.[2]
  • 2018 - Aplicación Murillo, materialismo, charitas, populismo, Convento de los Venerables, Sala CICUS, Sevilla.[2]
  • 2017 - Estudios sobre erotismo, Galería Casa Sin Fin, Madrid.[2]
  • 2017 - La nit sexual, Fundació Suñol.
  • 2016 - La lliçó de Diògenes, Centre Cultural Tecla Sala, Hospitalet de Llobregat.[2]
  • 2015 - Contornos de lo audiovisual. Puntos para un movimiento que rodea, Tabakalera, San Sebastià.[2]
  • 2014 - Tan funesto deseo, Galería Casa Sin Fin, Madrid.[6][7]
  • 2013 - Contra Tàpies, Fundació Tàpies, Barcelona.[2]
  • 2012 - Cartografies contemporànies, Caixa Fòrum, Barcelona/Madrid.[2]
  • 2012 - Episodis crítics (1957 a 2011) Col·lecció MACBA, MACBA, Barcelona.[2]
  • 2011 - La por més antiga, Galeria Joan Prats–Artgràfic, Barcelona.[8]
  • 2007 - El flux de les aparances, Galeria SIS, Sabadell, Barcelona.[9]
  • 2002 - Res, Galería Fúcares, Madrid.[10][11]
  • 1994 - Conte d’hivern, Universitat de València, València.[12]

Referències[modifica]

  1. Sala Sanahuja, Joaquim. Vista aèria amb camins que s'encreuen. La generació dels 80 en la creació artística a Sabadell. Sabadell: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, setembre de 2006, p. 96. DL 1279/2006. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «[https://www.museunacional.cat/sites/default/files/son._empremtes_i_figuracions_a_les_valls_daneu_1.pdf Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu Una intervenció d’oriol vilapuig al Museu Nacional. Dossier de premsa]» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].
  3. «Col·lecció Gelonch Viladegut». [Consulta: 20 febrer 2018].
  4. «Museus en línia» (en català, castellà i anglès). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2018].
  5. «Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu. Una intervenció d’oriol vilapuig» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].
  6. «Oriol Vilapuig». Tan funesto deseo. La Ventana del Arte. [Consulta: 28 abril 2015].
  7. «Oriol Vilapuig expone en la galería Casa Sin Fin». Periódico de Extremadura, 21-12-2014 [Consulta: 28 abril 2015].
  8. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Sabadell: 2012. Número 188, pàgina 52
  9. «Oriol Vilapuig: El flux de les aparences». web.sisgaleria.com. Sisgaleria. [Consulta: 28 abril 2015].
  10. Vilapuig a El Cultural de El Mundo
  11. Exposició a la Galería Fúcares
  12. Exposició a la Universitat de València

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriol Vilapuig Morera