Oristà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaOristà
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 05″ N, 2° 03′ 43″ E / 41.934722222222°N,2.0619444444444°E / 41.934722222222; 2.0619444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaLluçanès Modifica el valor a Wikidata
CapitalOristà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població587 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,57 hab./km²)
Llars42 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciOristanenc, oristanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície68,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiera Gavarresa Modifica el valor a Wikidata
Altitud468 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Olost
Sant Feliu Sasserra
Santa Maria de Merlès
Santa Maria d'Oló
Muntanyola
Sant Bartomeu del Grau
Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMarc Sucarrats Sabatés Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08518 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08151 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081516 Modifica el valor a Wikidata
Lloc weborista.cat Modifica el valor a Wikidata

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès a la vall de la riera Gavarresa. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. Consta de dos nuclis urbans: Oristà i la Torre d'Oristà, uns quatre quilòmetres a ponent. La seu administrativa es troba a Oristà.

Història[modifica]

Oristà és un poblat posterior a l'època romana, tot i que en aquella època estava situat poc més lluny de la vila actual. Actualment allà hi resten les ruïnes del que va ser un campament força important romà, anomenat Puig Ciutat, el qual ocupava unes cinc hectàrees i que recentment s'han obert al públic.

Al segle xvi Oristà hi va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda. La masia on va néixer es troba a pocs quilòmetres del poble, junt amb el cingle dels Tres Còdols, on el bandoler s'amagava i on es guarden algunes de les seves inscripcions en la roca.

Durant la Guerra de Successió espanyola la vila fou cremada en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principi de febrer de 1714 quan les tropes de Felip V van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès.[1]

A primers del 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de Felip V. L'11 de gener, el regiment borbònic de Lleó es va presentar a Balsareny per reclamar la taxa. Tres jornades després, uns dos mil sometents de la rodalia, la major part provinents del Lluçanès, van sorprendre el regiment borbònic i el van fer presoner.

Com a represàlia, a principi de febrer del 1714 les tropes de Felip V, comandades pel mariscal José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès. La ràtzia va provocar que la localitat d'Oristà fos saquejada i cremada, a més d'altres nuclis de l'entorn.[2]

L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 en el marc de la Tercera Guerra Carlina,[3] en la qual Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren el general Álvarez.[4]

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[5]

Demografia[modifica]

[Quan?]

Entitat de població Habitants
Oristà 277
Raval de Sant Feliu, el 55
Torre d'Oristà, la 237


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 37 42 666 1.151 1.466 1.550 1.584 979 1.239

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.262 1.501 1.476 1.490 1.265 1.118 963 897 940 940

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
665 662 645 624 603 593 591 583 566
 557

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
547
 537
 549
 573 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims d'Oristà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  2. ↑ «Viles cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
  3. ↑ Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31.  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  4. ↑ Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969, p.377. 
  5. ↑ «El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya». 324cat, CCMA, 03-05-2023.
  6. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 91. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. ↑ Trullàs, Glòria «una Petita Joia del preromànic català». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oristà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oristà&oldid=32243645»