Ornitòptera reina Alexandra

Ornitòptera reina Alexandra

Ornithoptera alexandrae
Mascle
Femella
Estat de conservació
En perill
UICN	15513
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Papilionidae
Tribu	Troidini
Gènere	Ornithoptera
Espècie	Ornithoptera alexandrae (Rothschild, 1907)
Nomenclatura
Epònim	Alexandra de Dinamarca

Espècimens al museu Itami, al Japó

Detall

L'ornitòptera reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és la papallona més gran de la Terra.

Etimologia

Va ésser així anomenada per Albert Stewart Meek en honor de la reina Alexandra de Dinamarca (1844-1925), esposa del rei Eduard VII del Regne Unit (1841-1910).

Descripció

• Presenta dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles, ja que poden arribar a una envergadura de 31 cm, una longitud corporal de 8 i una massa corporal de fins a 12 g. A més, té les ales més rodones i amples, de color marró amb marques blanques i un cos de color crema amb una petita secció de color vermell al tòrax.
• Els mascles són més petits, tenen les ales de color marró amb iridescències blaves i marques verdes, i un abdomen de color groc brillant. Llur envergadura és, si fa no fa, de 20 cm, tot i que la mitjana se situa al voltant de 16.

Reproducció

Triga aproximadament un mes des que és un ou fins a esdevindre adult. La posta (només entre 25 i 27 ous) es realitza a la planta Aristolochia schlecteri, la qual es troba a les capçades dels arbres que mesuren, com a mínim, 40 m d'alçària. Els ous fan 4 mm de diàmetre, les larves 11 x 3 cm i les pupes 9 x 3. L'eruga és de color negre i té una taca de color crema al centre del seu cos i tentacles carnosos per tot el seu cos.

Alimentació

El primer àpat de l'eruga és la mateixa closca de l'ou. Després es nodrirà d'Aristolochia dielsiana i Aristolochia schlechteri, i incorporarà el verí d'aquestes plantes al seu cos, la qual cosa el farà desagradable als depredadors. Com a adult libarà nèctar.

Hàbitat

És situat a 800 m d'altitud.

Distribució geogràfica

Viu al nord de Papua Nova Guinea: l'est de les muntanyes Owen Stanley.

Longevitat

Els adults tenen una esperança de vida de 3 mesos.

Estat de conservació

L'any 1951, una erupció volcànica va destruir 250 km² del seu hàbitat principal i avui n'ocupa només 100. Actualment es troba en perill d'extinció a causa de l'establiment i expansió de plantacions per produir oli de palma, cacau i cautxú al seu hàbitat natural.

Bibliografia

• Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. International Union for Conservation of Nature, Gland, Suïssa.
• Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
• Deslisle, G., (2007). "Straatmana: a remplacement name for the subgenus Zeunera (Deslisle, 2001) (Lep. Papilionidae)" Lambillionea (Brussel·les) Núm. 2 vol 1 & 2, juny de 2007, p. 238.
• Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
• IUCN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
• Straatman, R., (1971). The life history of Ornithoptera alexandrae Rothschild. Journal of Lepidopterist's Society, 25: 58-64.
• Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• Catalogue of Life (anglès)
• Butterfly Farming in Papua New Guinea (anglès)
• CalPhotos (anglès)
• Natural History Museum (anglès)
• Butterfly Replicas Arxivat 2009-07-30 a Wayback Machine. (anglès)
• YouTube (anglès)