Ornitòptera reina Alexandra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaOrnitòptera reina Alexandra
Ornithoptera alexandrae
MP - ornithoptera alexandrae 1.jpg
MP - Ornithoptera alexandrae 3.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Papilionidae
Gènere Ornithoptera
Espècie Ornithoptera alexandrae
(Rothschild, 1907)[1][2]
Nomenclatura
Epònim Alexandra de Dinamarca
Modifica dades a Wikidata
Espècimens al museu Itami, al Japó
Detall

L'ornitòptera reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és la papallona més gran de la Terra.[3]

Etimologia[modifica]

Va ésser així anomenada per Albert Stewart Meek en honor de la reina Alexandra de Dinamarca (1844-1925), esposa del rei Eduard VII del Regne Unit (1841-1910).[4]

Descripció[modifica]

  • Presenta dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles, ja que poden arribar a una envergadura de 31 cm, una longitud corporal de 8 i una massa corporal de fins a 12 g. A més, té les ales més rodones i amples, de color marró amb marques blanques i un cos de color crema amb una petita secció de color vermell al tòrax.
  • Els mascles són més petits, tenen les ales de color marró amb iridescències blaves i marques verdes, i un abdomen de color groc brillant. Llur envergadura és, si fa no fa, de 20 cm, tot i que la mitjana se situa al voltant de 16.[5]

Reproducció[modifica]

Triga aproximadament un mes des que és un ou fins a esdevindre adult. La posta (només entre 25 i 27 ous) es realitza a la planta Aristolochia schlecteri, la qual es troba a les capçades dels arbres que mesuren, com a mínim, 40 m d'alçària. Els ous fan 4 mm de diàmetre, les larves 11 x 3 cm i les pupes 9 x 3. L'eruga és de color negre i té una taca de color crema al centre del seu cos i tentacles carnosos per tot el seu cos.[6]

Alimentació[modifica]

El primer àpat de l'eruga és la mateixa closca de l'ou. Després es nodrirà d'Aristolochia dielsiana i Aristolochia schlechteri, i incorporarà el verí d'aquestes plantes al seu cos, la qual cosa el farà desagradable als depredadors. Com a adult libarà nèctar.[7][4][8]

Hàbitat[modifica]

És situat a 800 m d'altitud.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Viu al nord de Papua Nova Guinea: l'est de les muntanyes Owen Stanley.[9]

Longevitat[modifica]

Els adults tenen una esperança de vida de 3 mesos.[6]

Estat de conservació[modifica]

L'any 1951, una erupció volcànica va destruir 250 km² del seu hàbitat principal i avui n'ocupa només 100. Actualment es troba en perill d'extinció a causa de l'establiment i expansió de plantacions per produir oli de palma, cacau i cautxú al seu hàbitat natural.[3][6][10]

Referències[modifica]


Bibliografia[modifica]

  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. International Union for Conservation of Nature, Gland, Suïssa.
  • Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
  • Deslisle, G., (2007). "Straatmana: a remplacement name for the subgenus Zeunera (Deslisle, 2001) (Lep. Papilionidae)" Lambillionea (Brussel·les) Núm. 2 vol 1 & 2, juny de 2007, p. 238.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • IUCN, 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Straatman, R., (1971). The life history of Ornithoptera alexandrae Rothschild. Journal of Lepidopterist's Society, 25: 58-64.
  • Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.


Enllaços externs[modifica]