Vés al contingut

Orobancàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Orobanchaceae)
Infotaula d'ésser viuOrobancàcies
Orobanchaceae Modifica el valor a Wikidata

Striga bilabiata Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOrobanchaceae Modifica el valor a Wikidata
Vent., 1799
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Lindenbergiaceae
Rehmanniaceae Modifica el valor a Wikidata
TipusOrobanche Modifica el valor a Wikidata

Les orobancàcies (Orobanchaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales),[1] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides.[2] Conté unes 2.500 espècies, agrupades en un centenar de gèneres. És una família cosmopolita, però destaca la seva presència a les zones temperades de l'hemisferi nord, les d'Àfrica i Madagascar.[3]

Excepte el gènere Lindenbergia, tots els membres d'aquesta família són holoparàsits o hemiparàsits d'altres espermatòfits. Les espècies holoparàsites són completament parasítiques, sense clorofil·la, incapaces de realitzar la fotosíntesi: d'aquí que puguin ser de color groc, brunenc, violaci, però mai de tonalitats verdes. En canvi, les hemiparàsites (transferides de la família de les Escrofulariàcies) realitzen la fotosíntesi malgrat ser paràsites.

Als Països Catalans, tradicionalment només hi havia 2 gèneres: Cistanche amb una única espècie del sud del País Valencià (Cistanche phelypaea) i Orobanche amb més de 20 espècies i moltes subespècies difícils de determinar. Però en els estudis moleculars fets pel Grup de Filogènia de les Angiospermes (Sistema APG) es va poder veure com tenia relacions amb altres gèneres que, morfològicament, semblaven prou diferents.

Com a resultat d'aquests estudis, tots aquests gèneres, tradicionalment considerats com a escrofulariàcies presents als PPCC, han estat transferits a les orobancàcies: Melampyrum, Tozzia, Euphrasia, Bartsia (incloent els gèneres Parentucellia i Bellardia que alguns autors separen de Bartsia), Odontites, Pedicularis, Rhinanthus o Lathraea. Tots presenten certs nivells de parasitisme envers les arrels de les plantres veïnes.[4]

Descripció

[modifica]

Són plantes herbàcies, anuals o perennes. L'aparell radical nul, o poc desenvolupat, s'ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure'n aliment. Les tiges, d'uns 10 a 50 cm d'alçada, són dretes, no ramificades i més o menys glanduloses, de color violaci, brunenc, grogós o blanquinós. Les fulles són esparses, del mateix color que la tija, i estan reduïdes a bràctees esquamiformes. Les flors, agrupades en espigues al damunt de les tiges, són zigomorfes, amb corol·la bilabiada formada per cinc pètals soldats; l'androceu consta de quatre estams i l'ovari és súper, bicarpel·lar, però amb una sola cavitat, caràcter que permet diferenciar les orobancàcies de les escrofulariàcies. Als Països Catalans hi trobem el gènere Orobanche. Presenten estaminodis, estams que resten estèrils al final del desenvolupament i no produeixen pol·len.

Taxonomia

[modifica]

Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1799, amb el mom d'Orobanchoideae, al segon volum de l'obra Tableau du Règne Végétal, selon la Méthode de Jussieu del botànic francès Étienne Pierre Ventenat (1757-1808).[5][6]

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 99 gèneres següents:[7]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics d'Orobanchaceae:[7]

  • CyclocheilaceaeMarais
  • Nesogenaceae Marais

Referències

[modifica]
  1. Byng et alii., 2016, p. 20.
  2. Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. «OROBANCHACEAE Ventenat» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 setembre 2024].
  4. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III. ISBN 84-7226-698-2. 
  5. «Orobanchaceae Vent.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 setembre 2024].
  6. Ventenat, 1799, p. 292.
  7. 7,0 7,1 «Orobanchaceae Vent.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 setembre 2024].

Bibliografia

[modifica]