Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya també molt coneguda pel seu acrònim OBC, és l'orquestra simfònica més important de Catalunya i una de les més importants d'Espanya.[1] L'Orquestra té el compromís de divulgar la música clàssica i contemporània de totes les cultures i tendències, donant prioritat a la difusió dels compositors catalans. Al mateix temps, l'Orquestra participa activament en els concerts escolars i les diverses activitats que organitza el Servei Educatiu de L'Auditori.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta orquestra es va fundar l'any 1944 sota la direcció del Mestre Eduard Toldrà com a Orquestra Municipal de Barcelona. L'any 1962, Rafael Ferrer pren el relleu fins a l'any 1967, quan l'orquestra, sota la direcció d'Antoni Ros-Marbà, passa a anomenar-se Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB), nom que durà fins que l'any 1994 passà a integrar-se al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra format per l'Ajuntament i la Generalitat i adoptà el nom actual: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Des de l'any 1999, té com a seu pròpia L'Auditori de Barcelona, obra de l'arquitecte Rafael Moneo.[2]

A partir de la temporada 2006-2007 el nou director titular fou Eiji Oue, essent els mestres Franz-Paul Decker i Ernest Martínez Izquierdo els principals directors invitats i Christian Zacharias el director del Festival Mozart. La temporada 2010-11 assumeix la titularitat en la direcció l'asturià Pablo González Bernardo. Ha estat anunciat que a partir de la temporada 2015-2016 el director titular serà el japonès Kazushi Ono.[3]

Concerts[modifica | modifica el codi]

L'orquestra fa una mitjana de noranta concerts l'any (normalment, tres la setmana (divendres a les 21h, dissabtes a les 19h i diumenges a les 11h), durant la temporada) amb gires a diferents ciutats de Catalunya, Espanya i l'estranger. Cada temporada estrena algunes peces encarregades a músics catalans i espanyols. La temporada estable compta amb uns 10.000 abonats i 145.000 espectadors.

Trajectòria, premis, gires[modifica | modifica el codi]

En els més de 60 anys de trajectòria, l'Orquestra ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos, Telarc i BIS, entre d'altres, amb obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D'Albert, Albéniz, Donhány, Bartók, Bizet i amb intèrprets destacats del panorama internacional.

L'OBC ha guanyat el Grammy Llatí al "Millor àlbum de música clàssica" en tres ocasions: l'any 2000 amb el CD La Dolores de Bretón, l'any 2004 amb el CD Carmen Symphony de José Serebrier, dirigida pel mateix autor, i l'any 2006 amb el CD Rhapsody in blue dirigida per Ernest Martinez Izquierdo amb Michel Camilo al piano. D'altra banda, l'Orquestra ha mantingut una activitat artística continuada a l'estranger, amb gires per diferents països d’Europa, Àsia i Estats Units. Aquestes gires li han permès actuar en sales de renom com el Carnegie Hall de Nova York i prendre part en festivals internacionals com el Proms al Royal Albert Hall de Londres.

Directors titulars[modifica | modifica el codi]

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Han col·laborat amb l'OBC directors i solistes de gran renom.

Directors
Cantants
Pianistes
Violinistes, violoncel·listes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El simfonisme». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14/10/2012].
  3. «Oriol Saladrigas: Kazushi Ono serà el director titular de l’OBC». [Consulta: 25 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]