Vés al contingut

Ortésia Cabrera Fuster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOrtésia Cabrera Fuster

(2024, el Born) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1989 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Amposta (Montsià) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaFeminisme, independentisme català, antiracisme i anticolonialisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, comissària d'exposicions, traductora, música, dramaturga, escriptora, narradora, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDirecta Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentMoviment social LGBT, moviment feminista i moviment pels drets de les persones discapacitades Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaivaquexuta Modifica el valor a Wikidata

Lloc webortesia.online Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ortesia_online Instagram: ortensia.online LinkedIn: ortésia-cabrera-326ab8245 Modifica el valor a Wikidata

Ortésia Cabrera Fuster (Amposta, 1989), coneguda pel nom artístic ivaquexuta i anteriorment com a Oriol Fuster Cabrera,[1][2] és una artista multidisciplinària i política catalana, que ha treballat com a escriptora i comissària d'exposicions.[3] També s'ha desenvolupat com a narradora,[4] dramaturga, música i traductora.[5]

Carrera

[modifica]

Com a artista

[modifica]

Forma part de la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya.[6] Els seus treballs artístics se centren en la conjuntura juvenil a les Terres de l'Ebre, la precarietat de la Generació Y o la situació de les persones neurodivergents a Catalunya.[7] També treballa la postcolonialitat, el tercer sector, l'art contemporani i la filosofia.[8]

El 2017, va dirigir el certamen ExtincióFest del Centre d'Art Lo Pati[4] i va codirigir i guionar juntament amb Pau Bertomeu el film Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure.[9] El 2018, va ser seleccionada en la convocatòria Art Jove de Patrimoni del Museu Nacional d'Art de Catalunya,[7] que l'any següent va acollir-ne l'exposició «Una gestió diferent del dolor».[10] El 2021, va rebre una beca de producció del centre Hangar,[11] amb la qual va realitzar el pòdcast intimitat forçada en col·laboració amb l'Associació Asperger de Catalunya.[12] Així mateix, va guanyar el Concurs d'Arts Visuals Premi Miquel Casablancas, organitzat per Sant Andreu Contemporani, en la modalitat de mediació,[13] i va exposar la seva trajectòria en un col·loqui a l'Institut Valencià d'Art Modern.[14] El 2023, va participar en la performance «Els escrivents», organitzada per Utopia Rambles a la Rambla, juntament amb els artistes Cecilia Vieira, Enrique Baeza, Marla Jacarilla i Jordi Vizcaíno.[15] A banda, ha exposat la seva obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Sala d'Art Jove, el Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona[7] i la Biblioteca Pere Anguera.[16]

Com a política

[modifica]

Creu en l'independentisme català, el moviment pels drets LGBTQ+ i la lluita feminista.[17] S'oposa al neoliberalisme, el patriarcat,[18] la monarquia espanyola, l'Estat espanyol, el racisme, el sexisme, el classisme, la marginació i el colonialisme.[1]

Ha militat en diversos espais de l'Esquerra Independentista, com ara Maulets, Jóvens de les Terres de l'Ebre i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, i ha treballat també en els mitjans de comunicació La Directa i L'Escuranda.[3][19] A més, està vinculada al teixit associatiu ampostí, ha organitzat les festes alternatives del municipi i s'implica localment en la cultura popular i el moviment feminista.[3]

El 2024, havent pertangut al Grup de Suport de la CUP de les Terres de l'Ebre,[19] va presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya com a tercera candidata del partit a la circumscripció de Tarragona, darrere de Sergi Saladié i Eloi Redon.[7] Arran d'això, la CUP va rebre una allau de crítiques, acusada de no respectar la paritat de gènere en la llista per la inclusió de Cabrera,[3] tot i figurar legalment al Registre Civil Espanyol com a dona.[2] Davant d'això, els partidaris de la formació van titllar les crítiques de «masclisme» i «transfòbia».[20] En resposta als atacs d'odi per xarxes socials, hi va haver una denúncia formal de l'Observatori Contra l'LGTBI-fòbia a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i la No Discriminació de la Generalitat de Catalunya, una quarantena de col·lectius va signar un manifest de suport a la candidata cupaire i la mateixa Cabrera va convocar una conferència de premsa a la Glorieta de la Transsexual Sònia en què es va refermar en la seva decisió de presentar-se a les eleccions.[21]

Vida personal

[modifica]

Pel que fa al gènere, s'identifica com a dona trans[6] o trans no binària.[7] Va sortir de l'armari el 2022.[3] També s'etiqueta com a rural, catalana, de classe treballadora, neurodivergent i discapacitada.[6] És supervivent d'abús sexual infantil.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Nerín, Gustau. «Un artista reclama 100 € a Felip VI pel tancament del MNAC». El Nacional, 26-06-2019. [Consulta: 2 maig 2024].
  2. 2,0 2,1 «La CUP s’entrega al deliri trans i participa de l’esborrat de les dones a les llistes electorals per al 12M». L'Alternatiu, 14-04-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Recasens, Gerard. «Qui és Ortésia Cabrera, la candidata trans de la CUP que ha causat enrenou a xarxes». E-Notícies, 30-04-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
  4. 4,0 4,1 P., M. «El Centre d'Art Lo Pati estrena un nou festival sobre l'extinció». Diari de Tarragona, 19-05-2017. [Consulta: 2 maig 2024].
  5. «Oriol Fuster Cabrera». Godall Edicions, 01-12-2017. [Consulta: 2 maig 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Ortésia Cabrera: carnet n. 199». Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya. [Consulta: 1r maig 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «#12M: L'ampostina Ortésia Cabrera, número 3 de la llista de la CUP encapçalada per Sergi Saladié». Ebre Digital, 08-04-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  8. «Formacions ja realitzades». Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 maig 2024].
  9. Zaera, Anna. «Sfumatura, una mirada sobre la desaparició del benestar a l'Ebre». Surtdecasa, 22-10-2017. [Consulta: 12 juny 2024].
  10. «Una gestió diferent del dolor». Time Out Barcelona, 10-09-2019. [Consulta: 1r maig 2024].
  11. «Oriol Fuster Cabrera. Comisario, Artista» (en castellà). ARTEINFORMADO. [Consulta: 1r maig 2024].
  12. «intimitat forçada» (en anglès). Listen Notes, 11-04-2022. [Consulta: 2 maig 2024].
  13. «En pròpia pell (intimitat forçada) :: Ortésia Cabrera i Associació Asperger de Catalunya». Sant Andreu Contemporani, 2021. [Consulta: 2 maig 2024].
  14. «Berenar 1». Institut Valencià d'Art Modern, 2021. [Consulta: 12 juny 2024].
  15. «Els escrivents». Centre d'Arts Santa Mònica, 2023. [Consulta: 1r maig 2024].
  16. «Reus se suma a la celebració del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme». Infocamp, 01-04-2022. [Consulta: 2 maig 2024].
  17. «Ortésia Cabrera, la candidata trans e independentista de la CUP por Tarragona, se hace viral en redes sociales» (en castellà). Vozpópuli, 13-04-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  18. «Oriol Fuster: "Abans de la pandèmia certs relats eren percebuts com a minoritaris"». Surtdecasa, 19-01-2022. [Consulta: 2 maig 2024].
  19. 19,0 19,1 «Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP». Llibertat.cat, 16-04-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  20. Fàbregas, Laura. «Críticas a la candidata trans de la CUP por «quitar un puesto» a una mujer de la lista» (en castellà). The Objective, 01-05-2024. [Consulta: 2 maig 2024].
  21. «Ortésia Cabrera (CUP) rep el suport de col·lectius feministes i LGBTI: "No l'ataquen per qui és, sinó pel que representa"». VilaWeb, 07-05-2024. [Consulta: 7 maig 2024].

Enllaços externs

[modifica]