Orthosternarchus tamandua
 Il·lustració del 1898  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 49830086 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Gymnotiformes |
| Família | Apteronotidae |
| Gènere | Orthosternarchus |
| Espècie | Orthosternarchus tamandua Boulenger, 1898 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Orthosternarchus tamandua és una espècie de peix pertanyent a la família dels apteronòtids i l'única del gènere Orthosternarchus.[2]
Descripció[modifica]
- Pot arribar a fer 44 cm de llargària màxima i 125 g de pes.
- Cos allargat, comprimit lateralment, gairebé sense pigments (tot i que sembla de color rosa brillant a causa de la sang subcutània) i quasi completament recobert d'escates feblement unides.
- Té al voltant de 12 fileres d'escates sobre la línia lateral i 40-42 més avall. Les primeres 5-10 escates al llarg de la línia lateral s'han transformat en tubs allargats.
- Boca relativament petita.
- Musell allargat i tubular, el qual mesura quatre vegades més de llarg que d'ample.
- Ulls molt petits, pràcticament no funcionals i asimètrics.
- Aleta anal allargada, caudal petita i pectorals reduïdes. Absència de les aletes dorsals i pelvianes.
- L'aleta caudal presenta una gran variació a causa del procés de regeneració després de la seua pèrdua i, en alguns casos, arriba a fusionar-se amb l'aleta anal.
- 9 radis a l'aleta caudal, 14-15 a les pectorals i 207-256 a l'anal.
- L'apèndix electroreceptor té forma de fuet i és inusualment llarg i gruixut, per la qual cosa va ésser originalment descrit com una "aleta adiposa força desenvolupada" per Boulenger.
- És capaç de generar un camp elèctric amb una freqüència de 452-605 Hz, el qual serveix per a tasques d'electrolocalització i comunicació.[3][4][5][6][7]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical.[4]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Sud-amèrica: la conca del riu Amazones al Brasil.[4][8]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Franchina, C.R. i Hopkins, C.D., 1996. "The dorsal filament of the weakly electric Apteronotidae (Gymnotiformes, Teleostei) is specialized for electroreception". Brain, Behavior, and Evolution 47: 165–178. «Enllaç».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Albert, J.S., 2003. Apteronotidae (Ghost knifefishes). P. 497-502. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
- ↑ Hilton, E.J., Fernandes, C.C., Sullivan, J.P., Lundberg, J.G. i Campos-da-Paz, R., 2007. "Redescription of Orthosternarchus tamandua (Boulenger, 1898) (Gymnotiformes, Apteronotidae), with reviews of its ecology, electric organ discharges, external morphology, osteology, and phylogenetic affinities". Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 156 (1): 1–25. «Enllaç».
- ↑ Julian, D., Crampton, W.G.R., Wohlgemuth, S.E. i Albert, J.S., 2003. "Oxygen consumption in weakly electric Neotropical fishes". Oecologia 137 (4): 502–511. «Enllaç».[Enllaç no actiu]
- ↑ Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI). Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. Vol. 29 . 206 p.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
