Orxeta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaOrxeta
Escut d'Orxeta
Orcheta-Orxeta 1 - Vista general.jpg

Localització
Localització d'Orxeta respecte del País Valencià.png
38° 33′ 47″ N, 0° 15′ 43″ O / 38.563055555556°N,0.26194444444444°O / 38.563055555556; -0.26194444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaMarina Baixa
Municipi 3
Població
Total 760 (2017)
• Densitat 31,59 hab/km²
Gentilici Orxetà, orxetana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 24,06 km²
Altitud 177 m
Limíta amb
Partit judicial La Vila Joiosa
Història
Festa major
Patró Sant Tomàs de Villanueva
Sant Nazari Màrtir de Milà
Dia de mercat dissabtes a la plaça
Organització política
• Alcalde José Vicente Ferriz Soriano
Identificador descriptiu
Codi postal 03579
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 03098
Codi ARGOS de municipis 03098
Altres

Lloc web www.orxeta.es
Modifica les dades a Wikidata

Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià. Amb 760 habitants segons l'INE del 2017.

Geografia[modifica]

Situat en el vessant marítim del Prebètic valencià, al sud dels contraforts de la serra d'Aitana, Orxeta, pertanyent a la Marina Baixa, posseïx un relleu muntanyós, accidentat per les serres d'Orxeta i de Relleu; entre ambdós discorre el riu Sella que confluïx, encara dins del terme, amb el riu Amadòrio per a formar el pantà del mateix nom, en el límit amb el municipi de La Vila Joiosa.

Des d'Alacant, s'accedix a esta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent després la CV-770 a l'altura de La Vila Joiosa.

Barris i pedanies[modifica]

En el terme municipal d'Orxeta es troben també els següents nuclis de població:

  • L'Olivar.
  • Urbanització Bella Orxeta.
  • El Collao.

Localitats limítrofes[modifica]

Limita amb els termes municipals d'Aigües, El Campello, Finestrat, Relleu, Sella i La Vila Joiosa, aquest últim capital de la comarca de La Marina Baixa.

Història[modifica]

Després de la conquesta del lloc per Jaume I, la comunitat islàmica, fundadora del nucli urbà més antic, va ser sotmesa, i les seues terres i alqueries van passar posteriorment a ser administrades per l'Orde de Sant Jaume.

En 1270 Jaume I donava Orxeta a Berenguela Alfons. Després de sufocar la revolta dels musulmans de les terres del sud del Regne de València, el 8 d'abril de 1276 Jaume I perdonava als d'Orxeta i Polop, permetent-los tornar a les seues terres sempre que se sotmeteren a la seua obediència, així mateix, per mitjà dels seus senyors els atorgava les condicions per al seu manteniment en les esmentades alqueries.

En 1322 el cavaller Bernat de Sarrià, no tenint hereus legítims, cedia a l'infant Pere, fill de Jaume II, totes les seues possessions, entre les que figurava el lloc d'Orxeta. Amb posterioritat, va passar a les mans de l'Orde de Santiago en el de les quals poder es va mantindre fins al segle XIX.

Va ser lloc de moriscos, registrant-se el 1609 una xifra de 150 cases, segons el Cens de Caracena. L'aplicació del decret d'expulsió va suposar un considerable impacte a nivell demogràfic i econòmic com ho demostra el fet que anys més tard, el 1646, es van registrar únicament 45 cases.[1] L'1 de gener de 1613 Geroni Ferrer, comanador de la comanda d'Orxeta de l'orde de Santiago atorgava nova carta de poblament al dit lloc, que confirmava el rei Felip III el 24 d'agost del mateix any. Fins a 1707 Orxeta va formar part de la governació de Xàtiva (ultra Xucorum), des de llavors i fins a 1833 va pertànyer a la d'Alcoi.

Demografia[modifica]

El major creixement demogràfic va tindre lloc en el segle XVIII: entre 1715 i 1794, la població va passar de 274 a 1.003 habitants. Des de llavors, la població va seguir clarament a la baixa: en 1860 tenia 895 habitants; en 1930, 776; en 1999 tan sols 429. No obstant això, la proximitat d'importants nuclis turístics ha servit per a atraure un important turisme d'interior estacionari, creixent de manera vertiginosa la població des del 2003. Segons el cens del 2014, Orxeta té 875 habitants. La taula següent arreplega l'evolució demogràfica del poble al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica d'Orxeta
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Població 791 845 832 862 748 776 648 648 552 476 447 509 427 718 719 758 830 870 875 898 921

Economia[modifica]

La seua economia es basa en l'agricultura. Les principals produccions agràries del municipi durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, els ametlers, els garrofers, la vinya i les fruites, sent La Vila Joiosa el principal mercat de les seues fruites i farines. Des de finals del segle XIX, els cítrics van anar substituint els altres cultius, amb un destacable nombre de tarongers i llimeres. S'està desenvolupant el sector turístic, encara que amb dificultats pels projectes d'urbanitzacions massives (com n'és un projecte d'un camp de golf a l'horta) per la seua proximitat a zones turístiques com Benidorm o Altea.

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Llinares Sellés UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicent Llinares Sellés PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Vicente Férriz Soriano PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 n/d n/d 13/06/2015 --

A les eleccions del 22 de maig del 2011 va tornar el bipartidisme a Orxeta, davant la no presentació de llista electoral del BLOC, amb 2 regidors a l'anterior legislatura, ni de cap altre partit alternatiu. Es van presentar el PSPV-PSOE i PPCV. El resultat va ser 5 regidors al PSPV-PSOE i 2 al PPCV. Cal destacar el gran percentatge d'abstenció 21,5% (143 votants), com de vots en blanc 6,7% (32 vots) i de vots nuls 8% (42 vots), els percentatges i nombre de vots més alts d'aquests factors a tota la història electoral municipal d'Orxeta, es creu que provocat pel descontent davant el bipartidisme. També destaca la gran majoria absoluta, amb un 64,81% (291 vots) per al PSPV-PSOE, el percentatge i nombre de vots més alt de tota la trajectòria democràtica a Orxeta, amb el canvi de candidat a l'alcaldia a José Vicente Férriz Soriano i la conservació al PPCV de l'anterior candidat Miguel Àngel Lloret Lloret. Posteriorment tota la llista del PPCV d'Orxeta presenta la seua dimissió dels dos regidors al consistori municipal, es creu que pels resultats negatius. Pel que des del PPCV de la província d'Alacant es va anomenar a dos nous regidors.[cal citació]

Monuments i llocs d'interés[modifica]

  • Ruïnes del castell musulmà. Edifici d'interés històric i arquitectònic. A la serra d'Orxeta es mantenen les ruïnes d'una antiga torre musulmana de vigilància.
  • Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. Edifici d'interés religiós i arquitectònic. Església del poble, situada a la plaça (Plaça Dr. Ferràndiz), recentment restaurada.
  • Ermita de Sant Tomàs. Edifici d'interés religiós i arquitectònic. Ermita a la part superior del poble, en honor al patró d'Orxeta "Sant Tomàs". De la que existeix una llegenda sobre la seua construcció en temps de sequera amb aigua abastida per un miracle de Sant Tomàs.
  • Llavador municipal. Àntic llavador municipal de la localitat, que encara es conserva amb la seua recent restauració.
  • Font Dels Banyets. Font nascuda al terme municipal d'Orxeta, de la que s'abasteix tot el poble i a més arriba fins al nucli urbà, on es pot gaudir de la seua aigua.
  • L'estret del riu Amadòrio. Lloc d'interés natural i esportiu. Pas del riu Amadòrio per la Serra Travessa (Serra de Relleu) formant un barranc.
  • Pantà d'Amadòrio. Lloc d'interés natural i esportiu. Pantà del riu Amadòrio que es troba al límit entre La Vila Joiosa i Orxeta. Actualment s'ha desenvolupat el sector esportiu de la pesca d'aigua dolça al pantà.
  • Cova de la Serra d'Orxeta. Lloc d'interés natural i esportiu. Cova que es forma a la Serra d'Orxeta. Existeixen diferents senders per a arribar gaudint dels paisatges de la costa i la Serra d'Aitana.
  • Piscina i instal·lacions esportives. Lloc d'interés esportiu i d'oci. Piscina municipal oberta als mesos d'estiu tots els dies, s'utilitza com a lloc d'oci o de diferents activitats esportives, junt a un gimnàs municipal.
  • Casal del Fester "La Fàbrica". Edifici municipal destinat per a l'organització de diferents actes festius a la planta baixa, i amb diferents despatxos i lloc de lectura i connexió a internet a la primera planta.
    • Ajuntament. Casa consistorial situada a la plaça Dr. Ferràndiz de la localitat.

Cultura i Associacions[modifica]

Existixen algunes associacions al poble com:

  • Societat Musical Lira Orxetana. Entitat musical amb una gran trajectòria històrica que s'encarrega de promoure la cultura musical al poble, compta amb una banda de música i també una escola de música.
  • Associació de Jubilats i Pensionistes. Associació de jubilats i pensionistes del poble amb un gran nombre d'abonats encarregats d'organitzar diferents actes propis.
  • Societat de Caçadors. Unió d'abonats que practiquen l'esport de la caça al poble i s'organitzen per a la pràctica.
  • Associació Horta d'Orxeta. Associació que naix amb l'objectiu de protegir la gran zona d'horta al poble, davant el perill de l'aprovada urbanització de la zona per part del consistori municipal.
  • Comissió de Festes. Associació de totes les penyes festeres del poble amb la finalitat de l'organització de les Festes Patronals de Setembre, a més de les diferents festes al llarg de l'any.
  • Associació de Boixets. Unió de membres que practiquen aquest passatemps dels boixets al poble, col·laborant amb diferents trobades arreu de la comarca.
  • Ames de casa. Unió d'ames de casa del poble per a crear diferents tallers o actes d'oci.
  • colege: estudis des d'infantil fins a finals de primària.

Festes[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren el penúltim cap de setmana de setembre (del dijous al dilluns) en honor a Sant Tomàs de Villanueva i Sant Nazari. Durant aquestes festes es viuen cinc dies intensius en honor als seus patrons. Fan l'inici el dijous amb la desfilada de disfresses recorrent totes les penyes d'amics. Després divendres, la festa es troba a la plaça del poble, on es du a terme una revetla després d'haver baixat el Sant Tomàs de la seua ermita. El dissabte continua la festa, i després d'una processó al sant del dia, Sant Tomàs, s'ambienta el poble amb la revetla musical i el castell de focs artificials. Diumenge se segueix la festa al Sant del dia, Sant Natzari. I per últim dilluns es viu com el dia dels jocs per als xiquets a la plaça i el tradicional concurs de paelles, acabant la festa amb la pujada del Sant Tomàs a la seua ermita per acomiadar-se'n d'ell fins a l'any següent.
  • Festes de Nadal. Durant els dies de Nadal el poble d'Orxeta també viu diferents festes els dies rellevants. A la Nit de Nadal es fa una festa amb tot el poble al local del fester, que també es fa a la Nit de Cap d'Any després d'haver-se menjant el raïm a la plaça acompanyats pel campanar del poble. I per últim se celebra la cavalcada dels reis pel poble i el repartiment dels regals als xiquets pels Reis d'Orient.
  • Pasqua. Així és com s'anomena la festa de la Setmana Santa al poble d'Orxeta, aquesta setmana comença amb el tradicional Diumenge de Rams, on es beneeixen tots els rams de la gent a la creu del poble, se seguix amb la Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant i per acabar el Diumenge de Ressurrecció es realitza l'encontre. Aquesta és una particularitat del poble, en la que se celebra la processó anomenada de "Les Pixeres", on els homes fan un trajacte amb La Mare De Déu, cantant una peculiar cançó, alegre i desfogada que comença així: "Pixeres i Caritats Mare De Déu, Mare De Déu!/ On aneu Mare De Déu...", i les dones realitzen altre trajecte amb el Jesús Ressuscitat i la Banda de Música "Lira Orxetana", per últim es troben i es du a terme un cant en Llatí per una dona del poble, i contestant totes les altres. Quan ja ha passat tot l'encontre, les dos processons juntes tornen a la plaça. Per acabar la Pasqua es fa el berenar el diumenge de vesprada i el dilluns de Pasqua amb la tradicional "Mona de Pasqua" on és costum gaudir d'un dia de camp.
  • Festes de Sant Isidre. El cap de setmana més pròxim al 15 de maig. Com a bon poble agricultor, també se celebren ací les festes en honor al patró dels llauradors, Sant Isidre. En les que els xiquets es visten de llauradors i es duen en ofrena al sant fent una desfilada de carrosses ambs els tractors engalanats pels carrers del poble. Aquesta festa ha sigut recuperada, ja que havia desaparegut la tradició.
  • Fira del Vi. Fira gastronòmica destinada a tots aquells productes típics de la zona (cítrics, oli, vi, embotits, etc.). Aquesta fira se celebra en el pont de la puríssima (entre el 8 i 10 de desembre). El 2011 va ser el primer any a dur-se a terme, però gràcies a l'afluència de gent que va rebre el poble, ha quedat consolidada: amb el seu mercat medieval i la col·laboració de tots els veïns engalanant el poble.

Gastronomia[modifica]

Són menjars típics del poble el "Putxero i pilotes", també dites ací tarongetes (pilotes de carn amb sopa), també la "coca de verdures" i la "coca de tonyina", com també la "coca de molletes", a més de la "coca a la calda" i la típica "paella de conill". Quant als menjars dolços, és típica la "coca dolça d'ametles". Cal dir que es realitza un concurs de coques anual a l'estiu, ja que és el menjar més típic de la localitat, en la que es premia a la millor, així com el tradicional concurs de paelles a les festes patronals, també premiant la millor.

Referències[modifica]

  1. Diccionario histórico de la C. V. (en castellà). València: Editorial Prensa Valenciana, S. A., 1992, volum II, p. 566-577. ISBN 84-8750229-6. 

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Orxeta
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orxeta Modifica l'enllaç a Wikidata