Vés al contingut

Osbert Salvin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOsbert Salvin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1835 Modifica el valor a Wikidata
Middlesex (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1898 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Sussex (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity Hall Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOrnitologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, botànic, naturalista, col·leccionista de plantes, herpetòleg, ornitòleg, entomòleg, col·leccionista d'animals Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaSalvin Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaSalvin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCaroline Octavia Maitland (1865–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsSybil Calverley, Viola Salvin Modifica el valor a Wikidata
PareAnthony Salvin Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 20016236-2 Modifica el valor a Wikidata

Osbert Salvin (Middlesex, 25 de febrer de 1835 - Sussex, 1 de juny de 1898) va ser un naturalista, ornitòleg i herpetòleg anglès, conegut sobretot per ser coautor de Biologia Centrali-Americana (1879–1915) amb Frederick DuCane Godman. Aquesta era una enciclopèdia de 52 volums sobre la història natural de l'Amèrica Central.[1]

Biografia

[modifica]

Osbert Salvin va néixer a Finchley, al nord de Londres, segon fill de l'arquitecte Anthony Salvin, de Hawksfold (Sussex). Es va educar a la Westminster School i al Trinity Hall de Cambridge, on es va llicenciar el 1857.[2] Poc després va acompanyar el seu cosí segon per matrimoni, Henry Baker Tristram, en una exploració d'història natural de Tunísia i l'est d'Algèria. El relat d'aquest viatge es va publicar a The Ibis el 1859 i el 1860.[3]

A la tardor de 1857, va fer la primera de diverses visites a Guatemala, i hi va tornar amb Frederick DuCane Godman el 1861. Va ser durant aquest viatge que es va planificar la Biologia Centrali-Americana.[4]

Família

[modifica]

Osbert Salvin es va casar amb Caroline Octavia Maitland, filla de William Whitaker Maitland, de Loughton (Essex), el 24 de maig de 1865 a Loughton, Essex.[5]

La parella va tenir tres filles: Sybil Maitland Salvin, nascuda el 1867, que es va casar amb Edmund Leveson Calverley el 1893; Heloise Salvin, nascuda el 1875, que es va casar amb el biòleg John Edmund Sharrock Moore; i Viola Salvin, nascuda el 1878.[6]

Un descendent notable va ser el net de Salvin, Ñāṇamoli Bhikkhu (nascut Osbert John Salvin Moore el 1905, nomenat en honor al seu avi), fill d'Heloise i John Edmund Sharrock Moore, que es va convertir en un prominent monjo budista theravada i traductor de textos pali.[7]

L'esposa de Salvin, Caroline, va donar suport a les seves activitats científiques, acompanyant-lo en una gira per Amèrica Central i els Estats Units el 1873; després de la seva mort, va donar la seva col·lecció d'antiguitats centreamericanes al Museu Britànic.[8]

Trajectòria

[modifica]

El 1871, Salvin va esdevenir editor de The Ibis. Va ser nomenat membre del Strickland Curatorship de la Universitat de Cambridge i va produir el seu Catàleg de la Col·lecció Strickland. Va ser un dels membres originals de la Unió d'Ornitòlegs Britànics. Va produir els volums sobre els Trochilidae i els Procellariidae del Catàleg d'Ocells del Museu Britànic. Una de les seves últimes obres va ser la finalització de l'obra de Lord Lilford, Figures en color d'ocell britànics (1897).[9][10]

Salvin va ser elegit membre honorari de la Societat Literària i Filosòfica de Manchester el 1892,[11] membre de la Royal Society, les Societats Linneana, Zoològica i Entomològica, i en el moment de la seva mort era secretari de la Unió d'Ornitòlegs Britànics.[9]

La Medalla Godman-Salvin, un prestigiós premi de la Unió d'Ornitòlegs Britànics, porta el nom d'ell i de Godman.[12]

En el camp científic de l'herpetologia, va descriure dues noves espècies de rèptils centreamericans: Bothriechis aurifer i Typhlops tenuis.[13] En el de la botànica, en va descriure quatre: Ipomoea proxima, Ipomoea tubulosa, Ipomoea venusta i Ipomoea wallii[14] i en l'ornitològica, va arribar a descriure fins a 628 tàxons.[15]

En el seu honor es van concedir diversos noms científics, citant els següents:[2]

Espècies herpetològiques

[modifica]

Espècies ornitològiques

[modifica]

Espècies botàniques

[modifica]

Algunes publicacions

[modifica]
  • Salvin, O. Descriptions of seventeen new bird species from Costa Rica. Londres: Proceedings of the Zoological Society of London, 1864 (Proceedings of the Zoological Society of London). 
  • Sclater, P.L.; Salvin, O. Nomenclator avium neotropicalium: sive avium quae in regione neotropica hucusque repertae sunt nomina systematice disposita adjecta sua cuique speciei patria accedunt generum et specierum novarum diagnoses. (en llatí), 1873 (Disponible a la Biblioteca del Patrimoni de Biodiversitas). DOI 10.5962/bhl.title.61132. 

Referències

[modifica]
  1. Godman, Frederick Du Cane,; Godman, Frederick Du Cane; Horman-Fisher, Maud; Knight, H.; Salvin, Osbert Biologia Centrali-Americana :zoology, botany and archaeology. [London: Published for the editors by R. H. Porter], 1879.
  2. 1 2 «Salvin, Osbert (SLVN853O)». A Cambridge Alumni Database. University of Cambridge.. [Consulta: 20 gener 2026].
  3. The Oxford Dictionary of National Biography. Oxford: Oxford University Press, 2004-09-23. DOI 10.1093/ref:odnb/24586.
  4. Mullens, W. H.; Swann, H. Kirke. A bibliography of British ornithology from the earliest times to the end of 1912, including biographical accounts of the principal writers and bibliographies of their published works, (en anglès). Londres: Macmillan,, 1917, p. 505-506. DOI 10.5962/bhl.title.118983.
  5. «Osbert Salvin». ClanBarker. [Consulta: 20 gener 2026].
  6. «Osbert Salvin». geni.com. [Consulta: 20 gener 2026].
  7. «MOORE, Osbert (Ñānamoli Thera) – Persons of Indian Studies by Prof. Dr. Klaus Karttunen» (en anglès americà), 07-10-2017. [Consulta: 20 gener 2026].
  8. «Caroline Salvin» (en anglès). Collections Online. British Museum. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 20 gener 2026].
  9. 1 2 Mullens, W. H.; Swann, H. Kirke. A bibliography of British ornithology from the earliest times to the end of 1912, including biographical accounts of the principal writers and bibliographies of their published works, (en anglès). Londres: Macmillan,, 1917, p. 506. DOI 10.5962/bhl.title.118983.
  10. Lilford, Thomas Littleton Powys; Lilford, Thomas Littleton Powys; Keulemans, J. G.; Salvin, Osbert; Newton, Alfred. Coloured figures of the birds of the British Islands / issued by Lord Lilford. London: R. H. Porter, 1885.
  11. Manchester Literary and Philosophical Society. Memoirs and proceedings of the Manchester Literary & Philosophical Society. Manchester : The Society, 1888, p. 258.
  12. «XL.— Letters, Extracts, and Notes» (en anglès). Ibis, 63, 4, 10-1921, pàg. 750–760. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1921.tb01299.x. ISSN: 0019-1019.
  13. Salvin, Osbert, «On the reptiles of Guatemala». Proceedings of the Zoological Society of London, 1860, 1860, pàg. 451–461. DOI: 10.5281/zenodo.13516638.
  14. «Salvin, Osbert». International Plant Names Index. [Consulta: 20 gener 2026].
  15. «Salvin, Osbert». Avibase. [Consulta: 20 gener 2026].
  16. «ITIS - Report: Anolis salvini». [Consulta: 20 gener 2026].
  17. «ITIS - Report: Crotalus scutulatus salvinii». [Consulta: 20 gener 2026].
  18. «ITIS - Report: Sceloporus salvini». [Consulta: 20 gener 2026].
  19. «ITIS - Report: Staurotypus salvinii».
  20. «Convallaria salvini Druce» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].
  21. «Tovaria salvinii Baker» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].
  22. «Vagnera salvinii (Baker) Standl.» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].
  23. «Dryopteris salvinii (Baker) Kuntze» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].
  24. «Nephrodium salvinii Baker» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].
  25. «Elaphoglossum salvinii (Baker) C.Chr.» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2026].