Vés al contingut

Oskar von Hutier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOskar von Hutier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1857 Modifica el valor a Wikidata
Erfurt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAntic cementiri de Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar Prussiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Modifica el valor a Wikidata
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)1st Guards Infantry Division (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Oskar von Hutier (Erfurt, 27 d'agost de 1857Berlín, 5 de desembre de 1934) fou un militar alemany, un dels més exitosos i innovadors de la Primera Guerra Mundial. La seva màxima contribució a la doctrina militar va ser la invenció i desenvolupament de les tàctiques d'infiltració, com a resposta a la situació estàtica de la guerra de trinxeres i que seria profusament utilitzada per les Sturmtruppen, les tropes d'assalt alemanyes.

Durant el primer any de la Primera Guerra Mundial, von Hutier va estar destinat al front occidental, període durant el qual va comandar una divisió. Va complir correctament el seu comandament, però va ser a partir de l'any 1915, quan va ser enviat al front oriental com a nou comandant del VIII Cos d'Exèrcit, adscrit al 10è Exèrcit alemany, quan va aconseguir veritablement destacar en la carrera militar. Des del seu nou càrrec, von Hutier va contribuir notablement a l'èxit de les operacions militars alemanyes, ja que l'exèrcit alemany va conquerir àmplies zones de Rússia i de Lituània durant els dos anys següents a la seva nominació.

El 1917 va ser ascendit a general d'exèrcit i va començar a fer una aplicació pràctica de les lliçons que havia après al llarg dels tres anys de guerra, mitjançant l'estudi i anàlisi de les tàctiques utilitzades pels exèrcits contendents. Va concebre d'aquesta manera una nova estratègia, amb la qual pretenia que els exèrcits alemanys aconseguissin per fi una ruptura del front de l'exèrcit francès i la seva posterior explotació mitjançant la penetració a la rereguarda enemiga, evitant així la guerra de trinxeres que tenia estabilitzat el front occidental gairebé des del començament de la guerra. Aquesta nova tàctica finalment aconseguiria l'èxit en la seva aplicació el 1917 i 1918.