Osmia cornuta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuOsmia cornuta modifica
Gehörnte Mauerbiene w 1.jpg
modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaMegachilidae
TribuOsmiini
GènereOsmia
EspècieOsmia cornuta modifica
Latreille, 1805

Osmia cornuta és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. La seva àrea de distribució és Europa central i meridional, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica.

Característiques[modifica]

O. cornuta és una abella de mida superior a l'abella de la mel (Apis mellifera) i d'aspecte robust, identificable per la seva pilositat i coloració vermellosa (abdomen) i negra (cap i tòrax). Els mascles són més petits que les femelles i presenten pilositat blanca característica a la part frontal del cap. El nom de l'espècie fa referència a unes petites prolongacions que tenen les femelles al cap, i que semblen banyes. A diferència de l'abella de la mel i dels borinots, que transporten el pol·len a les corbícules de les potes posteriors, les femelles de Osmia cornuta el transporten a l'anomenada escopa ventral, un conjunt de llargs pels situats a la part inferior de l'abdomen.

Història natural[modifica]

O. cornuta és una espècie solitària en la qual cada femella construeix i aprovisiona els seus nius individualment, sense cooperació d'altres femelles o mascles. En les zones més temperades, els primers mascles comencen a emergir dels nius a partir de finals de gener o principis de febrer. Les femelles ho fan uns dies més tard i són ràpidament fecundades pels mascles. A partir d'aquí, les femelles busquen antics nius d'altres abelles, galeries excavades a la fusta per escarabats o forats a les canyes per a construir els seus nius. Aquests consisteixen en sèries lineals de cel·les separades per envans de fang que la femella modela amb les seves mandíbules i les banyes.

A dins de cada cel·la l'abella emmagatzema una provisió de pol·len barrejat amb nèctar sobre el que diposita un ou. El nombre de cel·les per niu és variable i un cop finalitzada la posta, la femella fabrica un tap de fang per a protegir la seva descendència de possibles predadors o paràsits. Cada femella vola durant un període superior a 20 dies i pon una mitjana de 8-20 ous en un o més nius.

Els mascles no recol·lecten pol·len ni participen en la construcció dels nius i viuen menys temps que les femelles.

Enllaços externs[modifica]