Osnabrück

Osnabrück
Localització
52° 16′ 44″ N, 8° 02′ 35″ E
Estat	Alemanya
Estat federat	Baixa Saxònia
Capital de	Ems-Supérieur (en) districte d'Osnabrück
Població
Total	165.034 (2021)
• Densitat	1.377,58 hab./km²
Geografia
Superfície	119,8 km²
Banyat per	Hase, Düte, Rubbenbruchsee (en) i Attersee (Osnabrück) (en)
Altitud	63 m
Punt més alt	Piesberg (en) (188 m)
Limita amb	districte d'Osnabrück districte de Steinfurt
Dades històriques
Fundador	Carlemany
Creació	780
Organització política
• Cap de govern	Wolfgang Griesert (2013–)
Identificador descriptiu
Codi postal	49074–49090
Fus horari	hora d'estiu d'Europa Central UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	0541, 05402, 05406 i 05407
Codi NUTS	DE944
Clau de municipalitat alemanya	03404000
Altres
Lloc web	osnabrueck.de

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Edificis

La part antiga de la ciutat està formada per estrets carrers i tortuoses i reduïdes places en què hi ha alguns edificis notables. Els principals són: L'Ajuntament, amb un monument a Stüve; el mercat i el Palau de Justícia. La part més moderna, en canvi té, carrers amples i rectes, boniques avingudes i parcs. Entre els edificis religiosos figuren la gran catedral catòlica en la part vella de la ciutat, de la primera meitat del segle xiii, amb ric tresor i relíquies, i les esglésies gòtiques de Santa Maria i Santa Caterina, i la de Sant Joan. Un edifici curiós és el Rathaus (segle XV), on si conserven els retrats dels 44 delegats i altres records de la Pau de Westfàlia.

Indústria

Les indústries principals d'Osnabrück són, a més de la metal·lúrgica (que té una associació minera formada per les explotacions de Georg-Marienhütte, Eisen-und-Stahlwerk d'Osnabrück i les mines de Piesberg), la fàbrica de cilindres i filferros, maquinària, filatures de cànem, teixits de cotó, veles, pell adobada, paper, cel·luloide, productes químics, rellotges, orgues i pianos, etc.

Comerç

Aquest ram té com a principals articles les manufactures de ferro, roba de vestir, drogues, fusta, cereals, etc.

Transport

La Straßenburger Platz d'Osnabrück als anys 1930, amb l'antiga Stadthalle o casal municipal

El trànsit de la ciutat està servit per una extensa xarxa d'autobusos i una bona estació de tren, que és punt de connexió de les línies fèrries Münster-Bremen-Lögne-Rheine, Osnabrück-Piesberg, Brachwede-Osnabrück, Osnabrück-Oldenburg, etc.

Cultura i Benestar Social

Les seves institucions de cultura i benestar social són: el gimnàs catòlic i evangèlic, gimnàs i escola professional i de comerç, els seminaris catòlic i evangèlic, l'Institut per a sord-muts, dos orfenats, el Museu, el teatre i un Manicomi provincial.

És ciutat natal de Justus Möser, del ministre Stüve i de conegut escriptor Eric Maria Remarque.

Osnabrück, ciutat de la qual ja se'n parla l'any 772, entrà en la Lliga de les ciutats hanseàtiques, i a pesar de la dominació episcopal, gaudí fins al segle xviii d'una sèrie de llibertats i franquícies. La guerra dels Trenta Anys pertorbà el seu benestar i va interrompre la fabricació de roba de vestir, que llavors era la seva principal font de riquesa, però el segle xviii reaccionà amb força en el comerç del lli.

Regència

La Regència d'Alemanya (antiga Prússia), província de Hannover. Té una extensió de 6.204 km² amb 359.449 h. (2006) i es divideix en 11 cercles: Aschendorf, 9.000 h. (2005), Bentheim 15.654 h. (2006), Bersenbrück 7.962 h. (2006), Hümmling, Iburg 11.652 h. (2005), Lingen 52.353 h. (2008), Melle 46.538 h. (2006), Meppen 34.580 h. (2006), Osnabrück ciutat: Osnabrück, regió i Wittlage 28.021 h. (1970). Els cercles d'Osnabrück tenen una extensió en conjunt de 674 k².

Bisbat

Aquest bisbat fou fundat probablement el 810 per Carlemany, i que abraçava els territoris entre l'Ems i l'Hunte i era sufragani de l'arquebisbat de Colònia. Entre els seus bisbes hi figuren Benno II (1068-1088), fidel partidari d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, que amb documents falsos, en un plet sobre delmes, triomfà del convent de Corvie. En temps del comte de Waldeck (1532-1553), que simultàniament era bisbe de Minden i Münster, entrà la Reforma en el bisbat; en la Pau de Westfalia (1648) s'establí que Osnabrück tindria alternativament bisbe catòlic i evangèlic, i aquest hauria de ser de la casa Brunswick-Luneburg.

L'últim bisbe evangèlic fou el duc Friedrich de York. El 1802 el bisbat fou secularitzat, passant a Hannover. Arran de la pau de Tilsit el territori passà al Regne de Westfàlia, i el 1810 a França, formant una part del departament de l'Alt Ems, i el 1815 a Hannover. L'abril de 1857 fou declarat bisbat exento i restablert; la seva jurisdicció comprèn els districtes governamentals prussians d'Osnabrück i d'Aurich i a més, la prefectura apostòlica de Slesvig-Holstein.

Personatges il·lustres

• Friedrich Clemens Gerke.
• Jacob Pagendarm compositor (1646-1706)
• Johann Klostermann pintor (1656-1713)
• Justus Wilhelm Lyra compositor musical (1822-1882)
• Felix Nussbaum pintor (1904-1944)

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osnabrück

• Tom núm. 40, p. 884-885, de l'Enciclopèdia Espasa. ISBN 84-239-4540-5
• Bettina Meckel: Osnabrück und Umfeld. Wenner, Osnabrück, 2010. ISBN 978-3-87898-417-7