Otó II de Suàbia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X |
| Mort | 7 setembre 1047 |
| Sepultura | Brauweiler Abbey (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Comte palatí |
| Altres | |
| Títol | Duc de Suàvia (1045–1047) Count palatine of Lotharingia (en) (1034–1045)Duc |
| Família | Ezzons |
| Fills | Richenza of Swabia (en) , Hildegarda d'Egisheim |
| Pares | Ezzo de Lotharingie i Mathilde |
| Germans | Richeza of Lotharingia (en) , Theophanu of Essen (en) , Ida of Essen (en) , Liudolf de Zutphen i Hermann |
Otó II († 1047) fou comte palatí de Lorena (1034-1045), després duc de Suàbia (1045-1047) i durant els seus dos regnats, igualment comte de Deutz i de l'Auelgau (1025-1047). Era fill d'Ezzó de Lotaríngia i Matilde, filla de l'Emperador Otó II, i membre de la dinastia dels Ezzons o Ezzònides; era igualment protector de l'abadia de Brauweiler.
El 1034, el comte palatí Ezzó de Lotaríngia va morir. Ja que el germà gran d'Otó, Ludolf de Zutphen, va morir el 1031, va succeir al seu pare. El 7 d'abril de 1045, Enric III, rei dels Romans i també duc de Suàbia, aquest últim va oferir el títol a Otó. A canvi, Otó va haver de tornar el comtat de Palatinat, que va ser ofert al seu cosí Enric I de Lotaríngia, així com els seus territoris a Kaiserswerth i a Duisburg que van passar a la corona.
Va tenir dues filles:
- Riquenza (Holande, 1020; +1083) que s'havia casat en principi amb Herman, comte de Werl, i després amb Otó de Nordheim
- Hildegarda (vers 1025, + vers 1095), casada amb Frederic de Büren.
El 1047, Otó va morir inexplicablement al seu castell, el Tomburg, durant una campanya imperial contra una invasió de Balduí V de Flandes. Va ser enterrat a l'abadia de Brauweiler. El 1048, l'Emperador va escollir a Otó III per succeir-lo com a duc de Suàbia.
 Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||