Otó d'Habsburg-Lorena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOtó d'Habsburg-Lorena
diputat europeu
Otto Habsburg 001.jpg
Nom original (de) Otto von Habsburg
Biografia
Naixement Francesc Josep Otó Robert Maria Antoni Carles Maximilià Enric Sixt Xavier Fèlix Renat Lluís Gaietà Pius Ignasi d'Habsburg-Lorena
20 de novembre de 1912
Riechenau an der Rax, Baixa Àustria
Mort 4 de juliol de 2011(2011-07-04) (als 98 anys)
Pöcking, Baviera, Alemanya
Lloc d'enterrament Cripta Imperial de Viena
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Alemanya


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994
Circumscripció electoral: Alemanya


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

24 juliol 1984 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Alemanya


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

17 juliol 1979 – 23 juliol 1984
Circumscripció electoral: Alemanya


European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

1979 – 1999
Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Benedictine High School of Pannonhalma Tradueix
Es coneix per Hereu al tron imperial d'Àustria i als reials d'Hongria i de Bohèmia
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Unió Social Cristiana de Baviera
Altres
Títol Príncep
Família Habsburg-Lorraine Tradueix
Cònjuge Regina von Sachsen-Meiningen (1951–2010)
Fills Andrea von Habsburg
Monika von Habsburg
Michaela von Habsburg
Gabriela von Habsburg
Walburga Habsburg Douglas
Carles d'Habsburg-Lorena
Georges de Habsbourg-Lorraine
Pares Carles I d'Àustria i IV d'HongriaZita de Borbó-Parma
Germans Archiduchesse Élisabeth d'Autriche, Archiduchesse Charlotte d'Autriche, Robert d'Àustria-Este, Rodolphe d'Autriche, Charles-Louis d'Autriche, Félix de Habsbourg-Lorraine i Adélaïde d'Autriche
Premis
Signatura

Escut d'armes Otó d'Habsburg-Lorena

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Dr. Otto Habsburg-Lothringen (Riechenau an der Rax, Baixa Àustria, 20 de novembre de 1912 - Pöcking, Baviera, Alemanya, 4 de juliol de 2011[1]) era el nom que utilitzava Sa Altesa Imperial i Reial Francesc Josep Otó Robert Maria Antoni Carles Maximilià Enric Sixt Xavier Fèlix Renat Lluís Gaietà Pius Ignasi d'Habsburg-Lorena, príncep imperial i arxiduc d'Àustria; príncep reial d'Hongria, de Bohèmia, de Croàcia, d'Eslovènia, de Galítsia i Lodomèria i d'Il·líria: gran duc de Toscana i de Cracòvia; príncep de Trento i de Brixen; duc de Lorena, de Salzburg, d'Estíria, de Caríntia, de Carniola i de Bucovina; gran príncep de Transsilvània i de Moràvia; duc de Silèsia Sobirana i Jussana, de Modena, de Parma, de Piacenza, de Guastalla, de Zator, d'Auschwitz, de Teschen, del Friül, de Ragusa i de Zadar; comte sobirà d'Habsburg, del Tirol, de Kyburg, de Gorizia i de Gradisca d'Isonzo; marcgravi de Lusàcia i d'Ístria; comte de Hohenems, de Feldkirch, de Bregenz i de Sonnenberg; senyor de Trieste i de la Marca Víndica, i gran voivoda de Sèrbia i del Banat.[2] Polític, assagista i periodista, va ser des del 1922 fins al 2006 cap de la Casa Imperial i Reial d'Habsburg. Tenia les nacionalitats austríaca, hongaresa, alemanya, croata i eslovena.

Fill primogènit de Carles I, emperador d'Àustria i rei d'Hongria, i de la seva esposa Zita de Borbó-Parma i Bragança, esdevingué príncep hereu de la corona austro-hongaresa arran de l'ascensió al tron del seu pare (1916). Quan aquest hagué d'abdicar (1919), tota la família partí cap a l'exili successivament a Suïssa, a Madeira -on Carles I morí el 1922- i finalment al País Basc, a Lekeitio, on romangué fins a la proclamació de la II República Espanyola. El 1935 es doctorà en ciències polítiques i socials per la Universitat Catòlica de Lovaina. Es traslladà a Baviera, però el progressiu encalçament del govern nazi sobre la seva família, especialment quan el 1938 s'oposà públicament a l’Anschluss, l'obligà a emigrar als Estats Units. Allistat a l'exèrcit d'aquest país, participà en l'alliberament de França.

L'any 1951 es casà a Nancy amb la princesa Regina de Saxònia-Hidburghausen-Meiningen, amb la qual ha tingut cinc filles i dos fills. Després d'una nova i breu estada a Espanya, el 1954 s'establí definitivament a Pocking, Baviera.

L'any 1961 va renunciar als seus possibles drets sobre la corona d'Àustria i seguidament fou autoritzat a tornar al país. Tanmateix s'afilià a la Unió Social Cristiana de Baviera, partit polític pel qual fou elegit diputat al Parlament Europeu ininterrompudament des del 1977 al 1999. En dues legislatures presidí la mesa d'edat de la cambra. Fervent partidari de la Unió Europea, fou el primer president del Partit Popular Europeu. Del 1973 al 2004 fou president del Moviment Paneuropeu i del Comitè Internacional per a la Llengua Francesa, organisme que promou l'ús del francès com a lingua franca enfront de l'anglès i la submissió a la cultura nord-americana que això comporta.

A causa de les seves conviccions profundament democràtiques i europeistes, era una personalitat molt respectada a tots els actuals estats on el seu pare havia regnat.

L'any 2006 renuncià els seus drets de cap de la dinastia d'Habsburg en favor del seu fill i hereu, Carles.

Els seus funerals se celebraren a la catedral de Sant Esteve de Viena amb honors de cap d'estat, i les seves restes foren traslladades en processó solemne pels carrers de la ciutat fins a ser inhumades a la Kapuzinergruft, que conté les tombes dels Habsburg des de 1633.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otó d'Habsburg-Lorena Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fallece Otto de Habsburgo notícia a Las Provincias el 4 de juliol de 2011 (castellà)
  2. «Austria-Hungary: Apostolic King (Hungary), Habsburg Titles» (en anglès). Royal Styles, 18-01-2007. – mit den lateinischen Fassungen, zitiert Gall 1992