Ot el bruixot
 Estàtua d'Ot el Bruixot a Moià  | |
| Tipus | sèrie de còmics |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1971 |
| Data de finalització | 2014 |
| Fundador | Picanyol |
| Publicat a | Cavall Fort |
Ot el bruixot és el personatge més popular de Josep Lluís Martínez i Picañol, Picanyol.[1]
Història[modifica]
Va aparèixer per primer cop al número doble 215/216 de Cavall Fort del 1971 i hi ha aparegut ininterrompudament des del número 218. Les seves peripècies han estat recollides en les col·leccions Ot el Bruixot i El Barret de l'Ot, així com en l'especial de 20 anys, tot això de l'Editorial Pirene. S'ha fet una representació amb titelles amb aquest protagonista, i ha estat el personatge dels Otijocs editats per Barcelona Multimèdia, jocs d'ordinador per a la mainada.[2] A partir de la Diada de Sant Jordi del 2009, arran dels 40 anys del personatge, i fins al 2011, Norma Editorial va publicar tres volums[3] recopilatoris amb la intenció de recollir la totalitat de les tires. També se n'han publicat diversos videojocs educatius anomenats Otijocs[4] i contes jocs per aprendre les dites populars catalanes així com contes d'altres contes, bilingües en català i anglès.
El 20 de maig de 2014 Picanyol va anunciar que deixaria de publicar la tira després de 1.500 tires i més de 42 anys.[5]
Al municipi de Moià, d'on és originari en Picanyol, hi ha un monument dedicat a l'Ot. Es tracta d'una escultura de bronze de pàtina verda fosca del personatge de 1,25 metres sobre quatre llibres de pedra artificial de color argilós-almagra.[6]
Els contes de l'Ot el bruixot[modifica]
Edicions del Pirata ha publicat varis llibres de l'Ot el bruixot, "Ot el bruixot i les dites dels mesos", per aprendre les dites populars catalanes tot jugant, i una col·lecció de llibres bilingües, català i anglès, que es diu "Col·lecció bilingüe Els contes de l'Ot el bruixot". També l'Editorial La Galera va publicar una col·lecció anomenada Ot, el bruixot. Edicions Baula també va publicar contes (no acudits) per a nens petits amb l'Ot com a protagonista:
Títols publicats[modifica]
- Ot el bruixot i les dites dels mesos
- L'Ot el bruixot i el drac - Ot the wizard and the dragon
- L'Ot el bruixot i la capa màgica - Ot the wizard and the magic cloak
- L'Ot el bruixot i llegeix un conte - Ot the wizard reads a story
- L'Ot el bruixot i la pluja
- L'Ot el bruixot llegeix un conte
- L'Ot el bruixot i el drac
- L'Ot el bruixot fa una broma
- L'Ot el bruixot i el borinot
- 100 tires d'Ot, el bruixot
- Tires còmiques d'Ot el bruixot 1
- Tires còmiques d'Ot el bruixot 2
- Tires còmiques d'Ot el bruixot 3
Personatges[modifica]
El protagonista principal és l'Ot, un bruixot vestit de negre o verd que amb la seva màgia arregla situacions en poques vinyetes (d'1 a 5). Tan aviat el que fa és ajudar al proïsme com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les quals hi ha les fruit dels seus encanteris. Malgrat anar vestit a l'antiga, hi apareixen moltes referències als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l'Ot té el poder de viatjar en el temps. [4]
Altres personatges recurrents són:
- El mussol: normalment només és un observador, però sovint li toca el rebre.
- L'esposa Berta: egocèntrica i colèrica, sempre té exigències i a la mínima es posa a perseguir l'Ot fent servir una escombra a tall de garrot. Ella no té poders.
- El policia: sovint persegueix l'Ot per les seves malifetes, però sense aconseguir atrapar-lo.
- El lladre: sempre està intentant robar o atracar algú, però l'Ot o fins i tot la Berta sempre està allí per aturar-lo.
- El nàufrag: sempre està en una illa esperant alguna cosa, i quan l'Ot passa per allí li dona el que espera.
Referències[modifica]
- ↑ Furró i Forcades, Laura. «Moltes felicitats, Ot, el bruixot! (40 anys de vida del personatge)». treball final de carrera humanitats UOC, Gener 2012. [Consulta: 31 desembre 2013].
- ↑ «Els otijocs». [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ Picanyol Ot, el bruixot.3 vol. Barcelona: Norma 2009-2011 vol.1: 9788498476149, vol.2: 9788467900958, vol.3: 9788467904888
- ↑ 4,0 4,1 «Ot, el bruixot de l'humor mut». Diari d'Andorra, 10-12-2006 [Consulta: 31 desembre 2013]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 31 desembre 2013].
- ↑ Ara Barcelona. «Picanyol no tornarà a dibuixar Ot, el bruixot». Diari Ara. [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ «Monument dedicat a Ot, el Bruixot. Moià | Mapes de Patrimoni Cultural», 16-09-2018. [Consulta: 13 abril 2024].