Ot el bruixot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesOt el bruixot
Ot-Bruixot 004Viqui.jpg
Estàtua d'Ot el Bruixot a Moià
Tipus Comic
Llengua català
Fundació 1971
Tancament 2014
Editor Picanyol
Modifica dades a Wikidata

Ot el bruixot és el còmic més popular de Picanyol.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Va aparèixer per primer cop al número doble 215/216 de Cavall Fort del 1971 i hi ha aparegut ininterrompudament des del número 218. Les seves peripècies han estat recollides en les col·leccions Ot el Bruixot i El Barret de l'Ot, així com en l'especial de 20 anys, tot això de l'Editorial Pirene. S'ha fet una representació amb titelles amb aquest protagonista, i ha estat el personatge dels Otijocs editats per Barcelona Multimèdia, jocs d'ordinador per a la mainada. A partir de la Diada de Sant Jordi del 2009, arran dels 40 anys del personatge, i fins al 2011, Norma Editorial ha publicat tres volums[2] recopilatoris amb la intenció de recollir la totalitat de les tires. També se n'han publicat diversos videojocs educatius anomenats Otijocs.[3]

El 20 de maig de 2014 Picanyol va anunciar que deixaria de publicar la tira després de 1.500 tires i més de 42 anys.[4]

Al municipi de Moià, d'on és originari en Picanyol, hi ha un monument dedicat a l'Ot.

Els contes de l'Ot el bruixot[modifica | modifica el codi]

També l'Editorial La Galera ha fet una col·lecció que es diu Ot, el bruixot. Edicions Baula també va publicar contes (no acudits) per a nens petits amb l'Ot com a protagonista:

Títols publicats[modifica | modifica el codi]

  • La capa màgica de l'Ot
  • L'Ot i la pluja
  • L'Ot llegeix un conte
  • El drac de l'Ot
  • L'Ot fa una broma
  • El borinot

Personatges[modifica | modifica el codi]

El protagonista principal és l'Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva màgia arregla situacions en poques vinyetes (d'1 a 5). Tan aviat el que fa és ajudar al proïsme com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les quals hi ha les fruit dels seus encanteris. Malgrat anar vestit a l'antiga, hi apareixen moltes referències als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l'Ot té el poder de viatjar en el temps. [3]

Altres personatges recurrents són:

  • El mussol: normalment només és un observador, però sovint li toca el rebre.
  • L'esposa Berta: egocèntrica i colèrica, sempre té exigències i a la mínima es posa a perseguir l'Ot fent servir una escombra a tall de garrot. Ella no té poders.
  • El policia: sovint persegueix l'Ot per les seves malifetes, però sense aconseguir atrapar-lo.
  • El lladre: sempre està intentant robar o atracar algú, però l'Ot o fins i tot la Berta sempre està allí per aturar-lo.
  • El nàufrag: sempre està en una illa esperant alguna cosa, i quan l'Ot passa per allí li dóna el que espera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Furró i Forcades, Laura. «Moltes felicitats, Ot, el bruixot! (40 anys de vida del personatge)». treball final de carrera humanitats UOC, Gener 2012. [Consulta: 31 desembre 2013].
  2. Picanyol Ot, el bruixot.3 vol. Barcelona: Norma 2009-2011 vol.1: 9788498476149, vol.2: 9788467900958, vol.3: 9788467904888
  3. 3,0 3,1 «Ot, el bruixot de l’humor mut». Diari d'Andorra, 10-12-2006 [Consulta: 31 desembre 2013].
  4. Ara Barcelona. «Picanyol no tornarà a dibuixar Ot, el bruixot». Diari Ara. [Consulta: 20 maig 2014].