Otelo Saraiva de Carvalho

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otelo Saraiva de Carvalho
Otelo.jpg
Nom original Otelo Nuno Romão Saraiva de Carvalho
Naixement 31 d'agost de 1936 (1936-08-31) (79 anys)
Maputo (Moçambic)
Altres noms Otelo
Nacionalitat Portugal Portugal
Es coneix per Líder de la Revolució dels Clavells
Ocupació Militar
Guardons Gran Creu de l'Ordem da Liberdade
Carrera militar
Període en actiu 1955-1984
Arma/servei Military flag of Portugal.svg Exèrcit Portuguès
Rang Brigadier
Batalles/guerres

Guerra colonial portuguesa

Revolució dels Clavells
Modifica dades a Wikidata

Otelo Nuno Romão Saraiva de Carvalho (Lourenço Marques, avui Maputo, Moçambic, 31 d'agost de 1936) és un exmilitar portuguès que fou l'estrateg principal de la Revolució dels clavells.

Tinent coronel d'infanteria i veterà de la Guerra d'Angola, va formar part de la Junta de Salvació Nacional que va governar el país després de la Revolució d'Abril. Pels seus mèrits com a cap de l'ocupació militar de Lisboa, va ser designat cap del comando d'Operacions Continentals (COPCON), força armada especial de l'exèrcit portuguès destinada a reprimir els conats contrarevolucionaris. De fet, ell mateix havia escollit personalment Grândola, vila morena, cançó prohibida pel règim d'Oliveira Salazar i Caetano, com a contrasenya de l'inici definitiu de la insurrecció conjunta d'abril. El COPCON va ser l'encarregat de frustrar la temptativa de cop d'estat d'António de Spínola, militar reformista de dreta contrari a les derivacions marxistitzants i anticapitalistes a què semblava abocat el procés revolucionari lusità en aquells moments. Les masses entusiastes de la seva figura i procedir en aquells esdeveniments ascendeixen Saraiva, oficiosament, a brigadier general, nomenament que no serà acceptat pels reformistes de Ramalho Eanes després de la fi de l'"Estiu Calent" de 1975.

Davant el desconcert dels governants provisionals de Portugal pel setge popular al Parlament, Saraiva va declarar públicament les seves intencions programàtiques: era partidari d'un model de democràcia directa i participativa, que el poder es trobés en les mans d'assemblees populars, sota l'avantguarda d'obrers i camperols. El referit model va ser qualificat per alguns d'anarcopopulista. El 26 de juliol de 1975, Saraiva de Carvalho serà homenatjat per Fidel Castro en persona. El president cubà considerava el carismàtic líder militar "un heroi de la revolució portuguesa contra el feixisme, l'imperialisme i la reacció", i així l'hi va fer constar en la seva presència. Així mateix, l'auditori cubà, enfervorit, va corejar: "Cuba, Portugal, units venceran", perquè estaven convençuts que en el petit país ibèric triomfaria una revolució socialista. Així mateix, Saraiva de Carvalho, anteriorment acusat de ser titella dels socialistes o dels comunistes segons l'ocasió, va dirigir algunes operacions particularment polèmiques durant el referit "Estiu Calent" de 1975, període d'extraordinària efervescència en què reaparegueren les disputes internes en el si de l'esquerra (socialistes de Mário Soares, comunistes d'Álvaro Cunhal, i maoistes). Una d'aquestes va ser el setge popular al Parlament, per vaguistes del sector de la construcció amb suport pel Partit Comunista, en què es van tallar els proveïments de queviures als diputats constituents reclosos. Saraiva assoliria aglutinar les disperses forces d'extrema esquerra de la nació, algunes de les quals havien exercitat la lluita armada contra Salazar i l'adhesió de Portugal a l'OTAN.

Referències[modifica | modifica el codi]