Otitis externa
 Un cas sever d'otitis externa. Hi ha un estrenyiment del conducte auditiu i la supuració. | |
| Tipus | malaltia de l'orella externa, otitis i malaltia postinfecciosa  |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació cloramfenicol, DL-ofloxacin (en)  , àcid acètic, benzocaïna, aluminum subacetate (en) i finafloxacin (en) | |
| Classificació | |
| CIM-10 | H60 |
| CIM-9 | 380.1-380.2 |
| CIAP | H70 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 9401 |
| MedlinePlus | 000622 |
| eMedicine | ped/1688 emerg/350 |
| MeSH | D010032 |
| UMLS CUI | C0740437 i C0021355 |
| DOID | DOID:9463 |
L'otitis externa és una inflamació de l'orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.
La inflamació de la pell del conducte auditiu extern és l'essència d'aquest trastorn. La inflamació pot ser secundària a la dermatitis (èczema) només, sense infecció microbiana, o pot ser causada per una infecció activa per bacteris o fongs. En ambdós casos, però més sovint amb la infecció, la pell del conducte s'infla, causant dolor (otàlgia) i sensibilitat al tacte.
Causes[modifica]
La més comuna és la maceració de la pell del conducte, per l'efecte de l'aigua en el seu interior (i que hi pot haver entrat en nedar o amb la dutxa). Aquesta aigua hi pot quedar retinguda per l'efecte d'un tap de cerumen. Amb la pell macerada, els bacteris o els fongs existents en el conducte (o continguts en una aigua, a vegades contaminada), hi penetren causant la infecció.