Otitis externa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaOtitis externa
OtitisExterna10.JPG
Un cas sever d'otitis externa. Hi ha un estrenyiment del conducte auditiu i la supuració.
Tipusmalaltia de l'orella externa, otitis i malaltia postinfecciosa Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-10H60
CIM-9380.1-380.2
CIAPH70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB9401
MedlinePlus000622
eMedicineped/1688 emerg/350
MeSHD010032 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0740437 i C0021355 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9463 Modifica el valor a Wikidata

L'otitis externa és una inflamació de l'orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.

La inflamació de la pell del conducte auditiu extern és l'essència d'aquest trastorn. La inflamació pot ser secundària a la dermatitis (èczema) només, sense infecció microbiana, o pot ser causada per una infecció activa per bacteris o fongs. En ambdós casos, però més sovint amb la infecció, la pell del conducte s'infla, causant dolor (otàlgia) i sensibilitat al tacte.

Causes[modifica]

La més comuna és la maceració de la pell del conducte, per l'efecte de l'aigua en el seu interior (i que hi pot haver entrat en nedar o amb la dutxa). Aquesta aigua hi pot quedar retinguda per l'efecte d'un tap de cerumen. Amb la pell macerada, els bacteris o els fongs existents en el conducte (o continguts en una aigua, a vegades contaminada), hi penetren causant la infecció.