Ottavio Piccolomini

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOttavio Piccolomini
Porträtt på fältmarskalken Ottavio Piccolomini från 1649 - Skoklosters slott - 56693.tif
Retrat d'Ottavio Piccolomini
Dades biogràfiques
Naixement 1599
Florència, Florència, 11 de novembre, 1599
Mort 1656 (57 anys)
Florència 11 d'agost de 1656
Ètnia Italians
Activitat professional
Lleialtat Itàlia Itàlia
Arma/servei Cavalleria
Rang Mariscal de camp
Batalles/guerres Guerra dels Trenta Anys
Condecoracions i honors Duc d'Amalfi
Dades familiars
Cònjuge Maria Benigna Franziska von Sachsen-Lauenburg
Pare Silvio Piccolomini
Germans
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Ottavio Piccolomini
Modifica dades a Wikidata

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Duc d'Amalfi, després de servir als exèrcits espanyols a Milà, formà part del regiment enviat a Alemanya en auxili de l'emperador, participà en la Batalla de la Muntanya Blanca i tornà al servei d'Espanya, ingressant el 1627 en l'exèrcit d'Albrecht Wallenstein, on al cap de poc temps ascendí a capità del cos de guàrdia del general alemany.

Es distingí per la seva valentia a la batalla de Lützen (16 de novembre de 1632, mereixent que l'emperador el nomenés mestre general de la Guàrdia i el 1633 general de cavalleria. Causant amb Gallas, Aldringen i Marradas de l'assassinat de Wallenstein de la confiança del qual gaudien. Piccolomini va rebre pels seus bons serveis els dominis de Wallenstein la sobirania de Nachod, 10.000 florins i la dignitat de mariscal.

Arran de la batalla de Nördlingen el 5 de setembre de 1634, avançà successivament, i sota el comandament de Gallas, fins a França, però després se separà d'aquest i passà el 1635 a les Províncies Unides, on, amb unió amb els espanyols, batallà contra francesos i holandesos.

El 1638, elevat a la categoria de comte, derrotà en Pfouquières a Diedenhofen el 1639, arribant al cim de la glòria militar. En retirar-se Gallas fou cridat al teatre de guerra alemany. El 1640 batalla contra els suecs, menats per Banér, conquistà Höxter, ocupà Freiberg i passà a Moràvia i Silèsia, però arran de la derrota de Leipzig el 2 de novembre de 1642 entra al servei d'Espanya el 1643 i batallà en els Països Baixos contra els suecs i holandesos.

Encarregat de l'alt comandament el 1648 i nomenat mariscal de camp, en el conveni de Nuremberg (1649) fou elevat a general plenipotenciari imperial i anomenat per l'emperador príncep imperial, després d'haver estat afavorit el 1639 pel rei d'Espanya amb el ducat d'Amalfi per a ell i els seus descendents.

El fill[modifica]

El seu fill Giuseppe Silvio, el Max del Wallenstein de Friedrich von Schiller, fou assassinat pels suecs després de la batalla de Jankau, el 1645, i els seus títols i dominis passaren al seu nebot, Ottavio Eneas Giuseppe, que morí sense successió el 1757.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottavio Piccolomini Modifica l'enllaç a Wikidata