Vés al contingut

Ottilie Reyländer-Böhme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOttilie Reyländer-Böhme
Biografia
Naixement19 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Wesselburen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata

Ottilie Reylaender (Wesselburen, Slesvig-Holstein, Berlín, 19 d'octubre de 1882 - 29 de març de 1965) va ser una pintora alemanya i una de les pioneres de l'art modern a Alemanya.[1]

Vida i obra

[modifica]
Franz Hessel, Ottilie Reylaender, Lisa Sensburg i Wilhelm Müller-Hofmann en un festival d'artistes de Munic (Bauernkirchweih) el 1907

Ottilie Reylaender va néixer a Wesselburen l'any 1882, filla d'una gran família de funcionaris. Va mostrar talent per al dibuix i, després de graduar-se a l'escola, es va traslladar el 1898 a Worpswede, on es va convertir en alumna de Fritz Mackensen, pintor i cofundador de la colònia d'artistes de Worpswede, i va fer amistat amb les seves companyes de classe, Paula Becker i Clara Westhoff. El 1900 va viatjar a París, on es va allotjar a l'estudi de Paula Becker, que aleshores no es trobava a la ciutat. A París, Reylaender va assistir a les escoles d'art privades Académie Julian i Académie Colarossi, ja que les dones no van ser admeses a les escoles d'art estatals alemanyes fins al 1918. El 1905 va fer un viatge a Itàlia amb els escultors Hedwig Woermann i Dora Herxheimer i va conèixer a Munic el pintor de vidre polonès Bohdan von Suchocki, que més tard es convertiria en la seva parella durant molt de temps, després d'haver-se separat de Franziska zu Reventlow.[2]

El 1908 va passar la major part del temps a Roma i al maig va poder traslladar-se a un estudi a Villa Strohl-Fern, on va rebre el suport de Hermann Haller i Paul Osswald.[3] Osswald va establir contacte amb el marxant i col·leccionista d'art Alfred Flechtheim, que va aconseguir vendre els seus quadres i més tard els va incloure al programa de la seva galeria.[4] El 1908 Reylaender també es va fer amiga del poeta Rainer Maria Rilke, a partir del qual es va desenvolupar un intercanvi de cartes fins al 1921. El 1910 va marxar a Mèxic amb Bohdan von Suchocki i més tard va tenir cura del seu fill Bodzito. El 1925 va conèixer Diego Rivera i Tina Modotti. Després de 17 anys a l'estranger, Reylaender va tornar a Alemanya el 1927. L'any següent va conèixer Clara Westhoff i va assistir a l'escola de pintura d'Arthur Segal.[5][4]

El 1929 es va casar amb el professor Traugott Böhme i fixà la residència permanent de la parella a Berlín. Després de la Segona Guerra Mundial, juntament amb Oda Hardt-Rösler, va fundar l'escola privada de pintura Das Atelier im Freien. Böhme va morir el 1954; Ottilie Reylaender-Böhme va morir el 1965 a Berlín i va ser enterrada al seu costat.[6]

A més dels seus primers retrats de nenes i camperols, que van ser influenciats per Paula Modersohn-Becker,[7] Ottilie Reylaender va pintar molts paisatges de la seva terra natal i més tard dels països als quals va viatjar. A Mèxic va crear retrats de nadius mexicans.

El 2013, la seva obra es va exposar a la Worpswede Art Gallery amb altres artistes femenines anomenades «Malweiber» amb el títol Female painters on the move: women conquered art around 1900.[8]

Exposicions

[modifica]

Fonts

[modifica]
  • Nina Lübbren: Ottilie Reylaender. Eine Malerin a Worpswede um die Jahrhundertwende. Magisterarbeit, Kunsthistorisches Institut, Freie Universität Berlin, 1990 (en alemany)
  • Brigitte Doppagne: Ottilie Reylaender: Stationen einer Malerin. Worpsweder Verlag, Worpswede 1994,ISBN 3-89299-170-7 (en alemany)
  • Ulrich Krempel, Susanne Meyer-Büser (ed.): Garten der Frauen. Wegbereiterinnen der Moderne a Alemanya. 1900–1914. Ars Nicolai, Berlín 1996,ISBN 3-87584-994-9 (en alemany)
  • Christoph Otterbeck: Europa verlassen. Künstlerreisen am Beginn des 20. Jahrhunderts. pp 196–206, Böhlau, Köln 2007,ISBN 978-3-412-00206-0, (veure en línia) (en alemany)
  • Bernd Stenzig (ed.): Rainer Maria Rilke: Die Briefe an Ottilie Reylaender 1908–1921. A: Blätter der Rilke-Gesellschaft. Bd. 27/28. Frankfurt del Main u. Leipzig 2007. pp 187–232 (en alemany)
  • Heiner Egge: Tilas Farben: Ein Roman über Ottilie Reylaender. Atelier im Bauernhaus, Fischerhude 2013,ISBN 978-3-88132-380-2 (en alemany)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ottilie Reylaender» (en alemany). Verein der Berliner Künstlerinnen (Associació d'Artistes de Berlín). [Consulta: 27 gener 2025].
  2. ↑ Löchel, Rolf (en alemany) Literaturkritik.de, 01-10-2004.
  3. ↑ Bloesch, Hans (en alemany) Das Werk: Architektur und Kunst, 1, 4, 1914, pàg. 14–24.
  4. ↑ 4,0 4,1 Otterbeck, Christoph. «Ottilie Reylaender». A: Europa Verlassen: Kunstlerreisen Am Beginn Des 20. Jahrhunderts (en alemany). Köln: Bohlau Verlag, 3 gener 2007. ISBN 978-3412002060. 
  5. ↑ «Ottilie Reylaender» (en alemany). Galerie “Der Panther“ – Fine Art.
  6. ↑ Krempel, Ulrich. Garten der Frauen: Wegbereiterinnen der Moderne in Deutschland ; 1900 - 1914. Sprengel-Museum Hannover, 17. November 1996 - 9. Februar 1997 ; Von-der-Heydt-Museum Wuppertal, 2. März 1997 - 27. April 1997 (en alemany). Ars Nicolai, 1996, p. 215. ISBN 9783875849943. 
  7. ↑ Stürzer, Anne. «Unter dem Einfluss von Paula» (en alemany). Nordsee Zeitung, 06-07-2013.
  8. ↑ Bruhn, Berndt Ernst. «Malerinnen im Aufbruch. Frauen erobern um 1900 die Kunst.» (en alemany). Worpswede Museen, 30-11-2016.
  9. ↑ «Ottilie Reylaender. 28 June to 1 November 2015 (in German)». worpswede-museen.de, 01-11-2015. [Consulta: 7 desembre 2022].
  10. ↑ «Kunstkaten - Ostseebad Ahrenshoop». kunstkaten.de, 15-11-2015. [Consulta: 7 desembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ottilie_Reyländer-Böhme&oldid=35105500»