Vés al contingut

Otto Loewi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOtto Loewi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Woods Hole Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Viena
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOswald Schmiedeberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFarmacologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York
Graz Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófarmacèutic, professor universitari, farmacòleg, neurocientífic, fisiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena
Universitat de Graz
Universitat de Marburg
University College de Londres
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Accademia Nazionale dei Lincei (socio straniero (it) Tradueix) (1951–)
Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica
Alte Straßburger Burschenschaft Germania (en) Tradueix
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Interessat enFarmacologia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 desembre 1947Einsatzgruppen Trial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCarl Ferdinand Cori Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGuido Goldschmiedt, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 54219183Modifica el valor a Wikidata

Otto Loewi (Frankfurt del Main, 3 de juny de 1873 - Nova York, 25 de desembre de 1961) fou un metge i professor universitari nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1936.[1][2][3][4]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 3 de juny de 1873 a la ciutat de Frankfurt del Main, en una família jueva.[4] Va anar a estudiar medicina a la Universitat d'Estrasburg, Alemanya (ara part de França) el 1891, on va assistir a cursos dels famosos professors Gustav Schwalbe, Oswald Schmiedeberg i Bernhard Naunyn, entre d'altres. Va obtenir el seu doctorat en medicina el 1896. També va ser membre de la fraternitat Burschenschaft Germania Strassburg.[5]

Va iniciar els seus estudis a la Universitat de Múnic i es va llicenciar en medicina a la Universitat d'Estrasburg (en aquells moments part d'Alemanya) l'any 1896.

Posteriorment, va treballar amb Martin Freund a la Universitat Goethe de Frankfurt i amb Franz Hofmeister a Estrasburg.[6] De 1897 a 1898, va exercir d'assistent de Carl von Noorden, metge de l'Hospital Municipal de Frankfurt. Aviat, però, després de veure l'alta mortalitat en innombrables casos de tuberculosi i pneumònia molt avançades, que es van quedar sense cap tractament per manca de teràpia, va decidir abandonar la seva intenció de convertir-se en metge i, en canvi, dur a terme investigacions en ciències mèdiques bàsiques, en particular farmacologia. El 1898, va esdevenir assistent del professor Hans Horst Meyer, el reconegut farmacòleg de la Universitat de Marburg . Durant els seus primers anys a Marburg, els estudis de Loewi van ser en el camp del metabolisme . Com a resultat del seu treball sobre l'acció de la florizina, un glucòsid que provoca glicosúria, i un altre sobre el metabolisme de les nucleines en l'home, va ser nomenat «Privatdozent» (professor) el 1900. Dos anys més tard va publicar el seu article «Über Eiweisssynthese im Tierkörper» (sobre la síntesi de proteïnes en el cos animal), demostrant que els animals són capaços de reconstruir les seves proteïnes a partir dels seus productes de degradació, els aminoàcids, un descobriment essencial pel que fa a la nutrició.[7]

Va impartir classes, com a professor ajudant, a la Universitat de Viena i el 1909 va obtenir la càtedra de farmacologia de la Universitat de Granz, però amb l'arribada dels nazis al poder va haver d'abandonar el país. Després d'un breu període a Brussel·les i Oxford, es va traslladar a Nova York l'any 1940, on va ser nomenat catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York.

L'any 1946 li fou concedida la ciutadania nord-americana. Morí el 25 de desembre de 1961 a la seva residència de Nova York. El 1954, va esdevenir membre estranger de la Royal Society.[8] Va morir a la ciutat de Nova York el 25 de desembre de 1961.

Poc després de la mort de Loewi a finals de 1961, el seu fill petit va atorgar la medalla d'or del Nobel a la Royal Society de Londres. Va lliurar el diploma del Nobel a la Universitat de Graz a Àustria el 1983, on resideix actualment, juntament amb una còpia de bronze d'un bust de Loewi. L'original del bust es troba al Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole, Massachusetts, la residència d'estiu de Loewi des de la seva arribada als Estats Units fins a la seva mort.[9]

Recerca científica

[modifica]
Diploma de la concessió del Premi Nobel exposat a la Universitat de Graz

Interessat des de sempre en la recerca científica, va orientar-los vers els impulsos desenvolupats pel sistema nerviós. Loewi va iniciar les seves investigacions a partir d'una hipòtesi que defensava que l'impuls nerviós es transmetia a través d'una substància química.[4] Loewi va poder demostrar que en el sistema nerviós parasimpàtic aquesta substància era l'acetilcolina, substància que Henry Hallett Dale prèviament havia aïllat. El descobriment de Loewi va donar origen al naixement de la teoria química de la transmissió nerviosa, segons la qual, el corrent nerviós provoca, en l'extrem de les fibres nervioses, l'alliberament d'una substància química que es va anomenar neurotransmissor.[10]

L'any 1936 fou guardonat, amb el seu col·laborador Hallett Dale, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre excitació i transmissió química dels impulsos.[11][12][13][4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Raju, T. N. «The Nobel chronicles. 1936: Henry Hallett Dale (1875–1968) and Otto Loewi (1873–1961)». Lancet, vol. 353, 9150, 1999, pàg. 416. DOI: 10.1016/s0140-6736(05)75001-7. PMID: 9950485.
  2. ↑ Lembeck, F. «Otto Loewi--a scientist against his contemporary background (author's transl)». Wiener Klinische Wochenschrift, vol. 85, 42, 1973, pàg. 685–686. PMID: 4587917.
  3. ↑ Babskiĭ, E. B. «Otto Loewi (on the 100th anniversary of his birth)». Fiziologicheskii Zhurnal SSSR imeni I. M. Sechenova, vol. 59, 6, 1973, pàg. 970–972. PMID: 4583680.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès americà). [Consulta: 15 febrer 2026].
  5. ↑ «Otto Loewi - Biographical». [Consulta: 23 abril 2014].
  6. ↑ Loewi, Otto, 1987. 
  7. ↑ «Otto Loewi - Biographical». [Consulta: 23 abril 2014].
  8. ↑ Dale, H. H. (1962).
  9. ↑ «Otto Loewi - Biographical». [Consulta: 23 abril 2014].
  10. ↑ Haider, Bilal «The War of the Soups and the Sparks: The Discovery of Neurotransmitters and the Dispute Over How Nerves Communicate». The Yale Journal of Biology and Medicine, vol. 80, 3, 9-2007, pàg. 138–139. ISSN: 0044-0086. PMC: 2248292.
  11. ↑ Raju, T. N. «The Nobel chronicles. 1936: Henry Hallett Dale (1875–1968) and Otto Loewi (1873–1961)». Lancet, vol. 353, 9150, 1999, pàg. 416. DOI: 10.1016/s0140-6736(05)75001-7. PMID: 9950485.
  12. ↑ Lembeck, F. «Otto Loewi--a scientist against his contemporary background (author's transl)». Wiener Klinische Wochenschrift, vol. 85, 42, 1973, pàg. 685–686. PMID: 4587917.
  13. ↑ Babskiĭ, E. B. «Otto Loewi (on the 100th anniversary of his birth)». Fiziologicheskii Zhurnal SSSR imeni I. M. Sechenova, vol. 59, 6, 1973, pàg. 970–972. PMID: 4583680.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Loewi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otto_Loewi&oldid=36848515»