Ottrelita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralOttrelita
Ottrelite-41820.jpg
Fórmula química Mn2+Al2O(SiO4)(OH)2
Epònim Ottré i lloc de descobriment
Localitat tipus Ottré, Vielsalm, Massís de Stavelot, Província de Luxemburg, Bèlgica
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AF.85
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AF.85
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/B.24
Dana 52.3.3.3
Heys 16.16.21
Propietats
Duresa 6 a 7
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,709 a 1,725 nβ = 1,712 a 1,726 nγ = 1,716 a 1,732
Birefringència δ = 0,007
Angle 2V mesurat: 46° a 70°, calculat: 46° a 82°
Dispersió òptica r > v forta
Impureses comunes Ca, H
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1809
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'ottrelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del cloritoide. Rep el seu nom de la localitat belga d'Ottré, on va ser descoberta a principis del segle XIX.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'ottrelita és un silicat de fórmula química Mn2+Al2O(SiO4)(OH)2. Cristal·litza en el ]]. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És l'anàleg amb manganès del cloritoide. L'ottrelita va ser descrita originalment com un cloritoide ric en manganès, però necessàriament amb Mn dominant. Per tant, moltes "ottrélites" són, en realitat, cloritoides rics en Mn.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ottrelita pertany a "9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]" juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, alleghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, ellenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Va ser descoberta a la localitat d'Ottré, a Vielsalm, en ple massís de Stavelot, a la província de Luxemburg, Bèlgica. També ha estat descrita en altres indrets de Bèlgica, així com al Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Polònia, Suècia i els Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottrelita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Ottrélite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 12 octubre 2017].