Otxàkiv

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaOtxàkiv
Очаків
Sudkovsky museum.JPG
Tipologia ciutat d'importància regional d'Ucraïna
Ubicació
Imperiimperi Rus
GubèrniaGubèrnia de Kherson
UiezdQ4331476
Característiques
Superfície 1.249 km²

Activitat
Data d'inauguració 1492

Lloc web oficial
46° 37′ 07″ N, 31° 32′ 21″ E / 46.618611111111°N,31.539166666667°E / 46.618611111111; 31.539166666667
Modifica dades a Wikidata
Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv
Escut

Otxàkiv (en en ucraïnès: Очаків,en en rus: Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolàiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast. Està situada en una península a la mar Negra, a l'entrada de l'estuari del Dnièper, enfront de Kinburn. No lluny havia existit l'antiga ciutat grega milèsia d'Òlbia i la colònia d'Alektor. La població (2001) era de 16.900 habitants. A la ciutat destaca el Museu de Suvorov (antiga mesquita del segle XV i església de Sant Nicolau des de 1804).

Història[modifica]

El Dnièper fou frontera primer entre Lituània i Polònia a l'oest i el khanat de Crimea a l'est, i més tard entre l'Imperi Otomà i el khanat (si bé aquest va passar a ser vassall de l'imperi). El rei Vitautes de Lituània va edificar a la vora del Buh Meridional un fort anomenat Dashiv que fou ocupat pels tàtars de Meñli I Giray el 1492 i rebatejat Djankirman (Jan Kirman, Dehkirman, possiblement "Fortalesa Desitjada"). El 1538 va passar a domini directe otomà i rebatejada Özi. Els otomans la van utilitzar com a fortalesa de frontera. Al segle XVII els cosacs van aconseguir llançar expedicions a l'altre costat del Dnièper i van fundar Sič més amunt del riu, però els otomans van mantenir Özi. A la Guerra russoturca (1735-1739) els russos la van ocupar manats pel mariscal Burkhard Christoph von Munnich (juliol de 1736) però la van haver de retornar pel tractat de Belgrad de 1739. A la Guerra russoturca (1787-1792), Grigori Potiomkin la va tornar a ocupar per als russos després d'un setge de sis mesos en desembre de 1788,[1] i el tractat de Jassy els ho va reconèixer el 1792. Mentre durava el setge, la batalla naval d'Özi entre Cezayirli Gazi Hasan Paşa i els caps russos John Paul Jones i Carles de Nassau-Siegen, va ser notable. La comarca era anomenada en turc Ači-kale i els russos van derivar d'aquest nom el de la fortalesa: Otxakov.

Fou bombardejada i ocupada per les forces anglofranceses (17 d'octubre de 1855) en l'anomenada batalla de Kinburn. Va romandre en mans dels anglesos i francesos fins al final de la guerra. Després de la guerra els russos van reconstruir i reforçar les fortificacions que havien destruït abans d'abandonar la ciutat. A la caiguda de l'imperi fou part d'Ucraïna, després república socialista soviètica, excepte entre 1941 i 1944 quan fou ocupada pels romanesos. Des de 1991 va quedar dins la Ucraïna independent. Modernament és una població residencial, i port de pesca.

Referències[modifica]

  1. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 774. ISBN 1598843362. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otxàkiv Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° 37′ N, 31° 33′ E / 46.617°N,31.550°E / 46.617; 31.550