Oulankaïta
 Oulankaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pd,Pt)₅(Cu,Fe)₄SnTe₂S₂ |
| Epònim | Oulanka plutonic complex (en)  |
| Localitat tipus | Lukkulaisvaara, riu Oulanka, República de Carèlia, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-055 |
| Símbol | Oul |
| Referències | [1] |
L'oulankaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la zona on va ser descoberta.[2]
Característiques[modifica]
L'oulankaïta és un sulfur de fórmula química (Pd,Pt)₅(Cu,Fe)₄SnTe₂S₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. Va ser descoberta a Lukkulaisvaara, al riu Oulanka (República de Carèlia, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. L'oulankaïta argèntica és una varietat que conté plata, també trobada a la mateixa localitat tipus que l'oulankaïta.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oulankaïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, keithconnita, vasilita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oulankaïta |
- ↑ «Oulankaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2016].
- ↑ «Oulankaite Mineral Data». [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Argentian Oulankaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2016].