Ovoalbúmina
 | |
| Substància | proteïna  |
|---|---|
| Massa molecular | 45 kDa |
| Identificadors | |
| RefSeq | NP_990483.1 |
| UniProt | P01012 |
| PDB | 1OVA |
| MeSH | D010047 |
L'ovoalbúmina (abreviada OVA) és la proteïna més abundant de la clara de l'ou. És una glicoproteïna amb grups fosfat, responsable de l'elevat valor nutricional de l'ou.
La seva funció biològica exacta no és del tot coneguda. A grans trets, es creu que podria actuar com a reserva de proteïnes per al desenvolupament de l'embrió de l'ocell.
Història
[modifica]Segle XIX: primers aïllaments i cristal·lització
[modifica]- L'ovoalbúmina va ser una de les primeres proteïnes animals a obtenir-se en forma cristal·lina gràcies als treballs de Franz Hofmeister a finals del segle XIX. La cristal·lització de "l'albúmina d'ou" és esmentada com un dels primers èxits de la cristal·lografia de proteïnes. F.Hofmeister al 1890 mitjançat la precipitació controlada, usant sulfat d’amoni i l’ajust del pH, cristal·litza per primera vegada l’ovoalbúmina.[1] Es va demostrar així que les proteïnes grans podien obtenir-se en forma cristal·lina i va estimular el desenvolupament de tècniques de purificació basades en precipitació, diàlisi i cristal·lització.[2][3]
1900: popularització terme ovoalbúmina
[modifica]- La proteïna no va rebre el seu nom fins al 1900, quan Thomas B. Osborne i G. F. Campbell van publicar treballs sobre la fracció i constituents de la clara d’ou. Aquests treballs van contribuir a l’ús i la difusió de la ovoalbúmina i a mètodes de separació per precipitació i cristal·lització. Osborne i Campbell van consolidar el nom "ovoalbúmina".[4]
1938: glicoproteïna
[modifica]- Albert Neuberger al 1938 va demostrar que la ovoalbúmina te una part covalent provant així que és una glicoproteïna. Aquesta evidència va iniciar una llarga sèrie d’estudis sobre glicoproteïnes.[5]
1981: família de les serpines
[modifica]- Al 1981 es va publicar la seqüència completa d’aminoàcids de la ovoalbúmina de gallina, això va facilitar estudis funcionals i evolutius. L’any 1991 es va publicar la estructura cristal·lina de l’ovoalbúmina on es mostrava la gran semblança estructural de l’ovoalbúmina a la família de les serpines sense tenir activitat inhibidora.[6]
Síntesi
[modifica]L'ovoalbúmina és codificada pel gen SERPINB14, localitzat en el cromosoma 2 del genoma del Gallus gallus, l'espècie de la gallina domèstica. Consta de 8 exons i ocupa aproximadament 5,9 kb.[7]
Transcripció i regulació del gen SERPINB14
[modifica]La transcripció de SERPINB14 és altament regulada per hormones esteroïdals, especialment l'estrògen, el qual exerceix un paper central durant la formació de l'ou. Quan l'estrògen circulant augmenta (sobretot durant l'ovulació), s'uneix al receptor d'estrògens en cèl·lules de l'oviducte i l'activa. El complex hormona-receptor entra al nucli, es fixa a seqüències específiques del DNA i estimula la transcripció del gen SERPINB14. Això explica que l'ovoalbúmina es produeixi exclusivament a l'oviducte i en quantitats molt elevades durant la formació de la clara d'ou.[8]
Traducció i processament polipèptid precursor
[modifica]L'RNA missatger madur (1392 bases) de l'ovoalbúmina s'exporta al citoplasma i es tradueix als ribosomes associats al reticle endoplasmàtic rugós (RER). La traducció comença amb una metionina inicial unida al tRNA iniciador, seguida per l'allargament de 386 aminoàcids.[9]
A diferència de la majoria de proteïnes secretades, l'ovoalbúmina no posseeix un pèptid senyal hidrofòbic, per la qual cosa no s'allibera per la via secretora clàssica fins haver completat altres passos de processament intracel·lular. En lloc d'un pèptid senyal hidrofòbic, conté una seqüència senyal interna que no es talla, però que dirigeix la proteïna al RER.[10]
El polipèptid primari sintetitzat conté:
- seqüència N-terminal acetilada,
- un total de 386 residus
- i una regió C-terminal característica de les serpines.[9]
Plegament i modificacions posttraduccionals
[modifica]Durant la seva síntesi al RER, l'ovoalbúmina pateix diverses modificacions essencials per assolir l'estructura funcional:
Formació del pont disulfur intramolecular
La proteïna conté 6 cisteïnes, però només Cys73-Cys120 formen l'únic pont disulfur intramolecular, que estabilitza l'estructura globular. Les altres 4 cisteïnes romanen com grups tiol (-SH) lliures, majoritàriament enterrats dins del nucli hidrofòbic.
N-Glicosilació en Asn292 [11]
L'ovoalbúmina presenta un únic lloc de N-glicosilació al residu Asn292, reconegut pel motiu Asn-X-Ser/Thr. L'enzim oligosacariltransferasa (OST) transfereix al nitrogen de l'asparagina un precursor glicídic complet (Glc3-Man9-GlcNAc2). Posteriorment, aquest precursor és modificat al RER i Golgi mitjançant talls successius de glucoses i manoses.
Aquesta glicosilació:
- afavoreix el plegament correcte
- augmenta l'estabilitat
- facilita una secreció eficient
Transport i secreció
[modifica]Un cop plegada i modificada, l'ovoalbúmina és transportada del RER al Golgi, on rep els ajustos finals abans de ser empaquetada en vesícules secretores. Aquestes vesícules migren cap al lumen de l'oviducte, on la proteïna és finalment secretada i constitueix aproximadament el 54-58% de les proteïnes solubles de la clara d'ou.[8]
Variació genètica i expressió
[modifica]Estudis en línies de gallines White Leghorn han identificat diversos polimorfismes de nucleòtid únic (SNPs) en el gen SERPINB14, alguns dels quals alteren l'expressió gènica i es correlacionen amb trets productius com el pes de l'ou, la qualitat de la clara (índex de Haugh) i l'edat de maduresa sexual.[12]
Estructura
[modifica]L'ovoalbúmina és una glicoproteïna monomèrica globular formada per una única cadena polipeptídica de 386 aminoàcids, amb una massa molecular de 45 kDa. Representa prop del 54-58% del total de les proteïnes solubles presents a l'albúmina d'ou.[13]
La seqüència d'aminoàcids de l'ovoalbúmina va ser deduïda a partir de la seqüència d'ARNm d'oviducte per McReynolds i es va confirmar posteriorment mitjançant la seqüenciació de la proteïna purificada i de l'ADN clonat.[14]
Malgrat que pertany a la família de les serpines (serine protease inhibitors), no presenta activitat inhibidora de proteases perquè el seu bucle de centre reactiu (RCL), característic d'aquest grup, no pot inserir-se a la làmina β-A com en les serpines inhibidores, motiu pel qual es considera una serpina no inhibidora (veure en detall a l'apartat "Característiques").[15]
- Formada per una seqüència de 386 residus d'aminoàcids.
- L'extrem amino es troba acetilat.
- S'ha demostrat que la seqüència C-terminal és Cys-Val-Ser-Pro-COOH.
- La seqüència conté 6 cisteïnes: Cys11, Cys30, Cys73, Cys120, Cys367 i Cys382.
- Dues d'elles (Cys73-Cys120) formen l'únic pont disulfur intracadena.
- Les altres 4 cisteïnes queden lliures com a grups tiol (-SH) i es troben majoritàriament ocultes a l'interior de l'estructura proteica, estabilitzant la seva conformació globular.
- Presenta un únic lloc de N-glicosilació al nitrogen de l'amida de l'asparagina 292 (Asn292) del motiu Asn-X-Ser/Thr, reconegut per l'oligosacariltransferasa (OST), on s'uneix un oligosacàrid curt. Aquesta glicosilació afavoreix el plegament i la secreció eficients de la proteïna.
- Presenta un plegament mixt, amb làmines β antiparalel·les que formen el nucli central de la molècula i hèlixs α que l'envolten.
- Les hèlixs s'organitzen al voltant d'una fulla β central, característica de les serpines. Això confereix estabilitat a la proteïna en condicions fisiològiques.
Estructura terciària
[modifica]- Ha estat determinada mitjançant cristal·lografia de raigs X am una resolució d'1,95 Å (identificador PDB: 1OVA).[15]
- Mostra una conformació globular compacta amb un nucli format per 3 làmines β antiparalel·les (fulles A, B i C) envoltat per 8-9 hèlixs α i llaços flexibles a la superfície. Aquesta arquitectura és característica del plegament de les serpines i permet petits canvis conformacionals durant la desnaturalització tèrmica, procés que explica la coagulació de la clara d'ou quan s'escalfa.[17]
Estructura quaternària
[modifica]- No forma oligòmers funcionals en el seu estat natiu: en condicions fisiològiques és monomèrica.
- Tanmateix, en condicions de calor o pH elevat (alcalí) pot agregar-se parcialment, donant lloc a la forma S-ovoalbúmina, un estat amb major estabilitat tèrmica que no correspon al seu estat natiu ni te funció biològica coneguda (veure secció "S-ovoalbúmina" per a més detall).[18][19]
Característiques
[modifica]L’ovoalbúmina presenta una alta resistència a canvis tèrmics, tot i que es desnaturalitza fàcilment amb l’agitació. La proteïna coagula a una temperatura aproximada de 75º. Aquesta propietat la fa especialment útil per a l’àmbit de la tecnologia alimentària.[16]
Es considera una de les proteïnes de major valor biològic, ja que és rica en els aminoàcids essencials en les proporcions adequades pel cos humà.[16]
Presenta grups sulfhidril, el qual atorga la seva olor, textura i sabor característic l’ou.[16]
És una fosfoglicoproteïna integrada per tres fraccions, A1, A2 i A3 en una proporció 85:12:3 respectivament, que es diferencia pels nivells de fòsfor. Aquesta diferència en els nivells de fosforilació de la proteïna, és el causant de la diferència de migració. És a dir, segons els grups fosfats que tingui, variarà la seva càrrega i, per tant, el seu moviment en el camp elèctric.[16]
L’ovoalbúmina, a diferència d’altres proteïnes de la família serpina, no té una funció inhibidora. Això és degut a un canvi en la seva estructura: el bucle del centre reactiu està format per una alfa-hèlix de tres voltes que sobresurt del cos principal mitjançant dos talls peptídics, mentre que per tenir funció inhibidora hauria de desplegar-se per poder unir-se a la proteïna. Això provoca que el bucle del centre reactiu sigui rígid i estable, mancant-li la flexibilitat necessària per poder fer un canvi conformacional. És a dir, no pot inserir el seu RCL en la fulla β-A, ja que la seqüència del RCL és incompatible: mentre que en les serpines inhibidores els residus són petits i hidrofòbics o amfipàtics; en l’ovoalbúmina el primer residu que s’hauria d’inserir és l’arginina, residu gran i polar, bloquejant la inserció.[14]
Funcions
[modifica]L'ovoalbúmina té una funció desconeguda: no duu a terme la funció que acostumen a tenir les serpines d’inhibir les proteases. Tanmateix, es creu que la seva funció té a veure amb la reserva de proteïnes per les cries d’aus. Altres consideren que pot tenir la funció de protecció contra els bacteris fora de l’ou degut a que és capaç d’anular els enzims digestius.[18]
Serpines
[modifica]L'ovoalbúmina és una proteïna que pertany a la família de les serpines: una família de més de 300 proteïnes homòlogues amb diverses funcions, presents en animals, plantes, insectes i virus, però no en procariotes.[18] Tenen un únic domini central comú format per 3 làmines β i 8-9 hèlix α que els hi proporcionen unes propietats i funcions comunes.[17] Tenen la funció d’inhibir serin proteases a partir d’un canvi comformacional.
Com ja s'ha mencionat prèviament, l'ovoalbúmina, tot i ser de la família de les serpines, no presenta activitat inhibidora. Aquesta família de proteïnes regula entre altres: la formació de coàguls, resposta immunes, reparació de teixit connectiu, l'apoptosi...
Les serpines poden ser intra o extra cel·lulars. L'ovoalbúmina és una serpina abundant intracel·lular (de funció desconeguda).[18][17]
S-ovoalbúmina
[modifica]La S-ovoalbúmina és una forma més termoestable de l'ovoalbúmina en estat natiu (N-ovoalbúmina).
Va ser descoberta el 1964, arran de l'observació que, amb el temps d'emmagatzematge dels ous, el perfil de fusió de l'ovoalbúmina variava. Quan els ous arriben als prestatges del supermercat i finalment al consumidor, normalment més de la meitat de l'ovoalbúmina ja ha canviat a aquesta forma més estable.[18]
Es va comprovar que, a mesura que els ous envelleixen, la temperatura de desnaturalització augmenta: de 78ºC a 86ºC (aproximadament). Aquesta nova forma més termoestable es va denominar S-ovoalbúmina.[18]
La conversió no implica cap modificació química ni el trencament o formació de nous ponts disulfur. No obstant això, és fonamental el pont disulfur entre les cisteïnes 73 i 120, que es manté intacte durant el procés.
Es tracta, per tant, d'una transició conformacional que es pot reproduir in vitro augmentant el pH (condicions més alcalines) i la temperatura. Això comporta, per a la seva estructura secundària, una pèrdua d’alfa hèlix α (entre un 2 i un 5%) i un augment en la quantitat de làmina β antiparal·lela.
Aquest canvi conformacional dóna lloc a una proteïna més estable, amb un empaquetament més compacte i un entorn més hidrofòbic. És un procés irreversible i similar al de les serpines quan exerceixen la seva funció inhibidora, ja que el RCL de la S-ovoalbúmina també s’insereix parcialment dins la fulla β-A.[18]
Aquesta forma S podria ser la clau per entendre la funció de l’ovoalbúmina. S'han proposat dues possibles hipòtesis principals:
- La forma nativa N és l’activa i, en convertir-se en la forma S, perd l’activitat, de manera que el ritme de conversió actuaria com un rellotge molecular, fet que podria ser fonamental en processos com el desenvolupament embrionari.
- La forma S, més estable, és la que compleix amb la funció biològica; és a dir, representaria la conformació funcional, mentre que la forma N correspondria a un estat precursor. A més, s’ha observat que la S-ovoalbúmina perd un grup fosfat, fet que suggereix que el procés podria estar regulat per mecanismes de fosforilació/desfosforilació.[18]
Aplicacions biomèdiques
[modifica]La seva fàcil disponibilitat en grans quantitats ha portat al seu ús generalitzat com a preparació estàndard en estudis de l'estructura i les propietats de les proteïnes, i en models experimentals d'al·lèrgia. A més, la síntesi d'ovoalbúmina per l'oviducte de gallina i la seva regulació per hormones esteroides ha proporcionat un sistema model en estudis de síntesi i secreció de proteïnes.[14]
Aplicacions en immunologia
[modifica]La ovoalbúmina va ser una de les primeres proteïnes que es van obtenir purificades i cristal·litzades en gran quantitat, cosa que va permetre adquirir un ampli coneixement sobre ella.[20]
Juntament amb les característiques que ofereix, que suposen una avantatge (respecte a altres proteïnes, això la va convertir en un dels antígens més utilitzats per estudiar diferents interaccions antigen-anticòs.[21]
Els principals avantatges de la OVA són:
- Baix cost econòmic
- Fàcil disponibilitat
- Antigen altament purificat
- Epítops del Complex Major d’Histocompatibilitat (MHC) ben definits
- Existència de pèptids recombinants
Actualment, s’han mapejat èpitops tant per a cèl·lules B com per a cèl·lules T, facilitant l’estudi de la resposta immunitària específica que ha permés realitzar numeroses investigacions com les mostrades a continuació.[20]
Investigació de l’asma al·lèrgica
[modifica]Per poder investigar l’asma al·lèrgica, s’utilitzen models murins per observar quines són les diferents cèl·lules i mediadors que participen en aquesta reacció inflamatòria crònica, així com les manifestacions estructurals i fisiològiques en la progressió de l’asma al·lèrgica.[22]
Per dur a terme aquesta investigació, s’indueix una reacció al·lèrgica utilitzant ovoalbúmina com a antigen. Normalment, es sensibilitzen els ratolins mitjançant injeccions intraperitoneals de l’antigen ovoalbúmina conjuntament amb l’adjuvant hidróxid d’alumini.[23] Aquesta sensibilització amb OVA produeix una resposta ràpida, intensa i estandarditzada. Gràcies a l’ús d’aquest antigen, s’han pogut confirmar diverses hipòtesis, com ara la secreció de citocines Th2, el reclutament d’eosinòfils o la hiperresposta bronquial (AHR).
Tot i l’avenç aconseguit amb l’ovoalbúmina, també han sorgit diverses preocupacions sobre la seva rellevància clínica. S’ha observat que el seu ús pot comportar:
- Desenvolupament de tolerància a l’ovoalbúmina durant intervencions prolongades.
- Discrepància entre la via de sensibilització en humans i ratolins.
- Escassa exposició a l’ovoalbúmina en l’asma humana.
Per tal de solucionar aquestes limitacions i evitar aquests inconvenients, actualment ja no s’utilitza l’ovoalbúmina i es fan servir al·lergògens més relacionats amb l’asma humana, com ara l’àcar de la pols domèstica (HDM).[22]
Investigació pel disseny de vacunes basades en nanopartícules
[modifica]Per estudiar quin tamany o forma de les nanopartícules és més adequada per obtenir una resposta immunitària òptima, els investigadors utilitzen nanopartícules d’or (GNPs), ja que poden fabricar-se amb diferents formes i dimensions. D’aquesta manera, és possible analitzar com aquests dos paràmetres afecten la resposta immunitària.[24]
En aquesta investigació s’empren tant GNPs com nanobarres d’or (GNRs), funcionalitzades amb diferents epítops de l’ovoalbúmina, concretament OVA257–264[25] i OVA323–339.
Actualment, encara no s’ha determinat si existeix una forma específica de nanopartícula que sigui més beneficiosa, per la qual cosa es segueix investigant.
S’ha observat que les amiloides ensamblades a partir de la proteïna model d’ovoalbúmina alliberen la proteïna precursora de manera lenta i constant durant un període prolongat.
A més, es va veure que l’ovoalbúmina alliberada presenta característiques biofísiques similars a la proteïna nativa i reacciona amb els anticossos monoclonals i policlonals específics de l’ovoalbúmina nativa. Tanmateix, aquests anticossos generats amb la immunització a partir dels agregats són capaços de reconèixer la forma nativa de l’ovoalbúmina.
Aquests resultats suggereixen que les amiloides poden servir com a dipòsit de la proteïna en forma nativa i, per tant, ser útils per a vacunes en què l’alliberament lent de l’antigen durant períodes prolongats és un requisit pel desenvolupament d’una resposta immunitària adequada.
Aplicacions en farmacologia
[modifica]L’ovoalbúmina com a portador de molècules bioactives
[modifica]S’ha descobert que l’ovoalbúmina és eficient com a portador macromolecular, ja que és capaç de millorar la solubilitat i l’estabilitat de molècules bioactives poc solubles.[27]
Tot i que encara no se’n coneix amb total certesa el comportament i el mecanisme, s’han produït grans avenços gràcies a diversos estudis que utilitzen la curcumina com a molècula objectiu.[27]
Mitjançant la tècnica de titulació termodinàmica combinada amb la simulació dinàmica molecular s’ha observat que la molècula de curcumina entra a la “butxaca” hidrofòbica de l’ovoalbúmina mitjançant interaccions hidrofòbiques. A continuació, la interacció esdevé més forta mitjançant enllaços d’hidrogen, cosa que comporta un canvi en l’estructura secundària de l’ovoalbúmina.[27]
Aquest efecte ha aconseguit augmentar la solubilitat de la curcumina aproximadament unes 370 vegades. La fotostabilitat també va millorar notablement, fet que indica que l’ovoalbúmina contribueix a una millor aplicació de la curcumina en suplements nutricionals o aliments funcionals, actuant com a vehicle portador i mantenint-la disponible per al cos.[27]
Hidrogels d’ovoalbúmina
[modifica]L’ovoalbúmina té la capacitat funcional de gelificació, formació d’escuma, emulsionant i retenció d’aigua, cosa que la fa una bona candidata per a formar hidrogels.[28]
Els gels d’ovoalbúmina es formen a partir de la desnaturalització i l’agregació proteica mitjançant la modulació de factors com el pH, la temperatura, la concentració d’ions i els agents acidificants, com per exemple la glucono-Δ-lactona (GDL).[29]
Recentment, els hidrogels d’ovoalbúmina han estat explorats com a vehicles farmacèutics. Això es deu al fet que, encara que l’ovoalbúmina no posseeixi un lloc específic per a àcids grassos, pot allotjar molècules amfipàtiques i hidrofòbiques al seu interior degut a canvis conformacionals.[30]
Tot i que encara queda molt per investigar, aquestes descobertes demostren el gran potencial que tenen els hidrogels d’ovoalbúmina en la indústria farmacèutica.
Malalties
[modifica]L’al·lèrgia a la proteïna de l’ou, concretament a l’ovoalbúmina, és una de les al·lèrgies alimentàries més comunes en la infància .[31] No obstant això, l’ovoalbúmina és termosensible, cosa que significa que amb la seva cocció es pot reduir la seva al·lergenicitat, però no eliminar-la totalment.[32]
El mecanisme és com en totes les al·lèrgies alimentàries: les immunoglobulines IgE reconeixen l’ovoalbúmina com un antígen estrany i desencadenen una reacció immunitària específica que acaba amb l’alliberament d’histamina, prostaglandines i citoquines inflamatòries.
Hi ha diversos símptomes que indiquen al·lèrgia a l’ovoalbúmina després de la seva ingesta:
- Cutanis: urticària, angioedema o eczema
- Respiratoris: rinitis o asma
- Digestius: dolor abdominal, vòmits o diarrea
- Sistemàtics: anafilaxi (en casos molt severs)
Referències
[modifica]- ↑ McPherson, A.; Gavira, J.A. «Introduction to protein crystallization». Structural biology communications, 1-2014, pàg. 2. DOI: 10.1107/S2053230X13033141.
- ↑ McPherson, A.; Gavira, J.A. «Introduction to protein crystallization». National Library of Medicine (NIH), 24-12-2013. PMID: 24419610.
- ↑ Da Silva, M.; Beauclercq, S.; Harichaux, G.; Labas, V.; Guyot, N. «The Family Secrets of Avian Egg-Specific Ovalbumin and Its Related Proteins Y and X». National Library of Medicine (NIH), 9-2025. DOI: 10.1095/biolreprod.115.130856. PMID: 26157071.
- ↑ Da Silva, M.; Beauclercq, S.; Harichaux, G.; Labas, V. , Guyot, N., Gautron, J. , Nys, Y. Rehault-Godbert S. «The Family Secrets of Avian Egg-Specific Ovalbumin and Its Related Proteins Y and X». Biology of Reproduction, 2015.
- ↑ Neuberger, A. «Carbohydrates in protein: The carbohydrate component of crystalline egg albumin». Biochem J., 9-1938.
- ↑ Stein, P.E.; Leslie, A.G.W; Finch, J.T.; Carrell, R.W. «Crystal structure of uncleaved ovalbumin at 1·95 Å resolution». Journal of Molecular Biology, 1991.
- ↑ Benarafa, C.; Remold-O'Donnell, E. «The ovalbumin serpins revisited: Perspective from the chicken genome of clade B serpin evolution in vertebrates». PNAS, 102, 32, 29-07-2005, pàg. 11367-11372.
- ↑ 8,0 8,1 O'Malley, B. W.; Roop, D. R.; Lai, E. C.; Nordstrom, J. L.; Catterall, J. F. «The Ovalbumin Gene: Organization, Structure, Transcription, and Regulation». Science Direct, 21-10-2013.
- ↑ 9,0 9,1 Palmiter, R. D.; Gagnon, J.; Walsh, K. A. «Ovalbumin: a secreted protein without a transient hydrophobic leader sequence». NIH (National Library of Medicine), 1-1978.
- ↑ Meek, R. L.; Walsh, K. A.; Palmiter, R. D. «The signal sequence of ovalbumin is located near the NH2 terminus». NIH (National Library of Medicine), 257, 20, 25-10-1982, pàg. 12245-12251. PMID: 6749856.
- ↑ Ito, K.; Seri, A.; Kimura, F.; Matsudomi, N. «Site-specific glycosylation at Asn-292 in ovalbumin is essential to efficient secretion in yeast». NIH (National Library of Medicine), 2-2007.
- ↑ Kanaka, K. K.; Chatterjee, R. N.; Kumar, P.; Bhushan, B.; Divya, D. «Cloning, characterisation and expression of the SERPINB14 gene, and association of promoter polymorphisms with egg quality traits in layer chicken». NIH (National Library of Medicine), 12-2021.
- ↑ «ovoalbúmina». [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Huntington, J. A.; Stein, P. E. «Structure and properties of ovalbumin». Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications, 756, 1, 25-05-2001, pàg. 189–198. DOI: 10.1016/S0378-4347(01)00108-6. ISSN: 0378-4347.
- ↑ 15,0 15,1 Stein, P. E.; Leslie, A. G. W.; Finch, J. T.; Carrell, R. W. «Crystal structure of uncleaved ovoalbumin at 1.9 Å resolution» (en anglès). Journal of Molecular Biology, 221 (3), 10-1991, pàg. 941-59. DOI: https://doi.org/10.1016%2F0022-2836%2891%2980185-W. PMID: 1942038.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Nisbet, A.D.; Saundry, R.H.; Moir, A.J.G. «The Complete Amino-Acid Sequence of Hen Ovalbumin.». European Journal of Biochemistry, 115 p. 335-345, 1981.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Gettins, P.G.W «Serpin Structure, Mechanism, and Function» (en anglès). Chemical Reviews, 102, 12, 01-12-2002, pàg. 4751–4804. DOI: 10.1021/cr010170+. ISSN: 0009-2665.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Huntington, J.A.; Stein, P.E. «Structure and properties of ovalbumin». Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications, 756, 1, 25-05-2001, pàg. 189–198. DOI: 10.1016/S0378-4347(01)00108-6. ISSN: 0378-4347.
- ↑ Hu, H.Y.; Du, H. N. «Alpha-to-beta structural transformation of ovalbumin: heat and pH effects». NIH (National Library of Medicine), 19, 3, 4-2000, pàg. 177-183. DOI: 10.1023/a:1007099502179. PMID: 10981809.
- ↑ 20,0 20,1 «Bioseutica® | OVALBUMIN» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ Bushra, S. M. R.; Nurul, A. A. «Murine Models of Allergic Asthma: Methodological Insights into Allergen Sensitization and Challenge Protocols» (en anglès). Biomedical Research and Therapy, 12, 4, 30-04-2025, pàg. 7320–7334. DOI: 10.15419/bmrat.v12i4.973. ISSN: 2198-4093.
- ↑ 22,0 22,1 Kim, D. I.; Song, M.; Lee, K. «Comparison of asthma phenotypes in OVA-induced mice challenged via inhaled and intranasal routes». BMC Pulmonary Medicine, 19, 1, 10-12-2019, pàg. 241. DOI: 10.1186/s12890-019-1001-9. ISSN: 1471-2466. PMC: 6902567. PMID: 31823765.
- ↑ «Shibboleth Authentication Request». DOI: 10.1111/j.1365-2222.2009.03260.x. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Egorova, E. A.; Lamers, G. E. M.; Monikh, F. A.; Boyle, A. L.; Slütter, B. «Gold nanoparticles decorated with ovalbumin-derived epitopes: effect of shape and size on T-cell immune responses» (en anglès). RSC Advances, 12, 31, 06-07-2022, pàg. 19703–19716. DOI: 10.1039/D2RA03027F. ISSN: 2046-2069.
- ↑ «Shibboleth Authentication Request». [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Tufail, S.; Owais, M.; Kazmi, S.; Balyan, R.; Khalsa, J. K. «Amyloid form of ovalbumin evokes native antigen-specific immune response in the host: prospective immuno-prophylactic potential». The Journal of Biological Chemistry, 290, 7, 13-02-2015, pàg. 4131–4148. DOI: 10.1074/jbc.M113.540989. ISSN: 1083-351X. PMC: 4326824. PMID: 25512377.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Shibboleth Authentication Request». [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Shibboleth Authentication Request». DOI: 10.1080/10408398.2023.2179969#abstract. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Zhang, X.; Li, L.; Wang, L.; Xu, W. «Physical Properties of Ovalbumin/Sodium Carboxymethyl Cellulose Composite Gels Induced by Glucono-δ-Lactone and Heat Treatment» (en anglès). Gels, 11, 10, 01-09-2025, pàg. 779. DOI: 10.3390/gels11100779. ISSN: 2310-2861.
- ↑ Vesković, A.; Bajuk-Bogdanović, D.; Arion, B.; Popović Bijelić, A. «Spectroscopic Characterization of the Binding and Release of Hydrophilic, Hydrophobic and Amphiphilic Molecules from Ovalbumin Supramolecular Hydrogels» (en anglès). Gels, 9, 1, 1-2023. Arxivat de l'original el 2025-04-30. DOI: 10.3390/gel. ISSN: 2310-2861.
- ↑ «ScienceDirect.com | Science, health and medical journals, full text articles and books.». [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Wang, X.; Xie, H.; Hu, Y.; Tu, Z. «Investigation on potential allergenic peptides and critical amino acids of the digestive products of glycated α-lactalbumin via allergenicity evaluation and molecular dynamic simulation». LWT, 195, 01-03-2024, pàg. 115800. DOI: 10.1016/j.lwt.2024.115800. ISSN: 0023-6438.